Autors a la fuga

Una de les primeres mesures que pren una editorial que tracta de redre?ar el seu malm¨¦s compte de resultats ¨¦s reduir el ritme de publicaci¨® de novetats; en concret, els g¨¨neres, tem¨¤tiques i autors menys rendibles. L¡¯altra, evitar el risc. El nostre ¨¦s un pa¨ªs d¡¯editorials menudes i lectors escassos, focalitzats sobretot en l¡¯¨¤mbit educatiu gr¨¤cies a les recomanacions i prescripcions de lectures. La literatura per a adults en catal¨¤ ¨¦s, encara, un risc. I si sobreviu ¨¦s, sobretot, per l¡¯ajut (o depend¨¨ncia) dels premis literaris que financen (majorit¨¤riament) les institucions p¨²bliques. En aquest context an¨°mal ara agreujat, mai no sabrem quants t¨ªtols han deixat ja de veure la llum a causa de la crisi i quants m¨¦s no trobaran editor en els mesos que han de venir.

Davant d¡¯aquesta realitat, els escriptors, v¨ªctimes involunt¨¤ries d¡¯un ERO literari silenci¨®s, comencen a moure fitxa, lluitant perqu¨¨ els seus treballs arriben als lectors. Per a aconseguir-ho, en uns casos els autors han canviat d¡¯editor (alguns, mirant al nord) o han diversificat els segells en qu¨¨ depositen les seues obres. Es desfidelitzen, en definitiva. Altres, per contra, recorren a l¡¯autoedici¨®. Dies enrere, Xavi Aliaga entrevistava en aquest mateix Quadern Andreu Sevilla, autor que ha creat un segell propi, Sra. Llavi de Neu, per poder publicar les seues dues ¨²ltimes novel¡¤les. Sevilla, que va guanyar el Premi dels Escriptors amb La penombra de la Coloma, reconeix que no t¨¦ vocaci¨® d¡¯autor minoritari, per¨° tampoc no ha trobat encara la manera d¡¯obrir les portes dels editors tradicionals. D¡¯altra banda, Carme Miquel, una escriptora de llarga traject¨°ria i molts ¨¨xits de vendes tant per a lectors joves com per a adults, recorre a Verkami per finan?ar el seu nou treball: Mataren el verd, que editar¨¤ amb els seus propis mitjans. L¡¯autora explica aquesta decisi¨® pel desig de publicar ¡°amb independ¨¨ncia ideol¨°gica i econ¨°mica¡± i implicar des del comen?ament els micromecenes. El ben cert ¨¦s que, en un pa¨ªs normal, hi hauria cua d¡¯editors llan?ant l¡¯ham a la cr¨°nica novel¡¤lada d¡¯uns fets tan esfere?dors i alhora vigents com els que van oc¨®rrer a La Punta i que Carme Miquel relata en la seua novel¡¤la.

Andreu Sevilla i Carme Miquel s¨®n dos exemples d¡¯escriptors amb ofici que han optat, per motius diversos, per saltar-se la figura de l¡¯editor per a arribar sense intermediaris als lectors potencials. Potser s¨®n casos a?llats, o potser s¨®n el s¨ªmptoma d¡¯un moviment que podria estendre¡¯s molt m¨¦s si les editorials valencianes (les actuals o les que podrien sorgir al caliu de les noves oportunitats que generen un immobilisme sostingut en el temps) no donen resposta adequada.

No es tracta de publicar menys, sin¨® de fer-ho millor

En el m¨®n de l¡¯empresa en general, per¨° en el sector editorial de manera m¨¦s destacada, qui no aporte valor dif¨ªcilment sobreviur¨¤. Amb els canals d¡¯autoedici¨® m¨¦s accessibles que mai i amb el contacte directe dels autors amb els lectors gr¨¤cies, sobretot, a les xarxes socials, la funci¨® de l¡¯editor es dilueix. I una marca m¨¦s o menys coneguda ja no ¨¦s garantia de gran cosa. Tot i les incerteses del present, caldria aprofitar l¡¯avinentesa per a engegar (de veritat) un proc¨¦s d¡¯innovaci¨® i d¡¯aut¨¨ntica regeneraci¨®, que no es pot produir sense la complicitat dels escriptors.

No es tracta de publicar menys, sin¨® de fer-ho millor. Perqu¨¨ m¨¦s enll¨¤ de les ajudes i les subvencions, el que aquest pa¨ªs necessita s¨®n lectors. Cal empenta i dedicaci¨® per a motivar, orientar i fidelitzar els bons autors, espr¨¦mer totes les possibilitats de promoci¨® i inventar f¨®rmules imaginatives de comercialitzaci¨® i difusi¨® espec¨ªfiques per a cada llan?ament. Aquest ofici no s¡¯ha de reinventar, n¡¯hi ha prou amb fer una mirada enrere i recuperar la il¡¤lusi¨® dels or¨ªgens en qu¨¨ un editor seleccionava, cuidava i defensava els autors i els t¨ªtols que publicava, com si amb cada exemplar posat a la venda li marxara una part ¨ªntima de les seues creences m¨¦s profundes. I aquest esperit ple de nost¨¤lgia encara t¨¦ futur. ?s, potser, l¡¯¨²nic futur possible.

Joan Carles Girb¨¦s ¨¦s editor.