Una hist¨°ria amb moltes capes

Alguns lectors poden pensar, d¡¯entrada, que Juli Alandes ¨¦s un escriptor temerari per endinsar-se en les terres movedisses de les manipulacions sagnants que ha fet de la hist¨°ria la dreta valenciana per afirmar que el valenciano ¨¦s una llengua que no t¨¦ res a veure amb el catal¨¤, ja que Jaume I no va dur a les nostres terres glorioses cap llengua, sin¨® que m¨¦s aviat va alliberar de l¡¯esclavatge musulm¨¤ una llengua cristiana, el moss¨¤rab, la indument¨¤ria primera del valenci¨¤. Per¨° el talent d¡¯un fabulador es mesura per la capacitat de fer possibles camins que semblen inviables. I aquest ¨¦s el repte i el reclam inicial de Juli Alandes: convertir material incendiari en univers literari atractiu.

De fet, un dels punts forts del narrador valenci¨¤ ¨¦s moure¡¯s en les escletxes, en els l¨ªmits, com va demostrar amb aprofitament literari de l¡¯anarquisme en ?crates! i en El crepuscle dels afortunats amb la creaci¨® del policia Miquel O¡¯Malley ¡ªtota una troballa¡ª, mosso d¡¯esquadra d¡¯origen valenci¨¤ i amb algun empelt irland¨¦s. Aix¨° mateix fa en Cr¨°nica negra, on tamb¨¦ fa cre?bles o tracta amb naturalitat fets que no s¨®n habituals. Aix¨ª, per exemple, hi trau les orelles un messi¨¤nic o hi ha un policia versador del cant d¡¯estil i amb eixides de roig provocador. En una paraula, Juli Alandes estira el fil de situacions i personatges extrems per extraure¡¯n el m¨¤xim suc i desplegar fins a quins graus la realitat pot arribar a ser absurda o delirant. Un objectiu com aquest l¡¯obliga a muntar un engranatge d¡¯equilibris per tal que la trama rode amb efic¨¤cia.

Cr¨°nica negra ens transporta al 1987 amb un Miquel O¡¯Mallye, amb estudis de filosofia i acabat d¡¯eixir de l¡¯ou acad¨¨mic, que s¡¯estrena com a policia. ?s l¡¯etapa pr¨¨via a la commemoraci¨® d¡¯un grapat d¡¯anys de la conquesta de Val¨¨ncia. L¡¯atzar el du a formar part de l¡¯equip d¡¯investigaci¨® d¡¯una s¨¨rie d¡¯assassinats estranys: una arabista americana, un arque¨°leg franc¨¦s, un medievalista radical i un catedr¨¤tic de dret, amb un historial for?a conservador, un rector estudi¨®s del santoral valenci¨¤. Els investigadors no acaben de trobar els desllorigadors que els uneixen. Els m¨°bils sexual, econ¨°mic, pol¨ªtic, d¡¯enveja acad¨¨mica no s¨®n satisfactoris davant els senyals simb¨°lics, lligats amb el foc purificador i cauteritzador d¡¯heretgies, que escenifica l¡¯assass¨ª. S¨®n nom¨¦s producte d¡¯un torrat, embastat amb un discurs prof¨¨tic i messi¨¤nic? O hi ha alguna clau m¨¦s? A palpes, errades i persist¨¨ncia, la policia, amb el debutant al capdavant, aclareixen a poc a poc l¡¯enigma.

A l¡¯autor segurament no li interessa la novel¡¤la negra pura, per¨° n¡¯aprofita ¡ªi en gaudeix¡ª la intriga, la investigaci¨®, la figuraci¨® de personatges per a conduir els temes que li interessen i passar pel sed¨¤s verbal del narrador i dels protagonistes el deliri valenci¨¤ entorn de la identitat, per¨° tamb¨¦ per a repassar tot un ventall ampli de temes que van des de la trinxera universit¨¤ria o la pol¨ªtica fins a la vida social i cultural de la Val¨¨ncia d¡¯abans i d¡¯ara. Sense oblidar el foc creuat de refer¨¨ncies culturals i liter¨¤ries de tota mena. En tota aquesta madeixa t¨¦ un pes espec¨ªfic, com ja hem dit, el xoc entre historiadors i, sobretot, l¡¯¨²s i ab¨²s de la hist¨°ria amb fins poc honorables. Ara, el que importa ¨¦s que aquesta mat¨¨ria est¨¤ ben integrada en la trama, no l¡¯asfixia ¡ªpotser hi ha alguna excepci¨®¡ª, sin¨® que m¨¦s aviat aporta pebre i misteri a l¡¯acci¨®. Aix¨° es refor?a tamb¨¦ per la desfilada de personatges ben singulars, especialment Bernat de Flor, protagonista vital i contundent i alhora esmunyed¨ªs. En aquesta novel¡¤la coral, l¡¯eix resideix en els policies i, sobretot, en el jove O¡¯Malley, perqu¨¨ formen un joc a cinc bandes que funciona prenent com a base idees contraposades, r¨¨pliques i contrar¨¨pliques, que evidencia personalitats for?a divergents. Encara que hi ha eixides, reconeixements, vigil¨¤ncia i persecucions, la novel¡¤la es fonamenta en els di¨¤legs entre els policies o amb els assessors, travessats pels jocs de les ocurr¨¨ncies i adobats amb els distints registres de l¡¯humor.

Potser no totes les gosadies funcionen o tenen el mateix rendiment: hi presenta estrid¨¨ncies, ara com ara, el personatge que juga al complot contra la hist¨°ria, per¨° fa b¨¦ el seu paper. Els excessos hi fan el seu paper i no desvirtuen el gros de la novel¡¤la, que ¨¦s oferir una hist¨°ria amb moltes capes i on la serietat i la cultura s¨®n una mirada desinhibida, gr¨¤cies a la ironia. Tot plegat, Cr¨°nica negra ¨¦s una obra que arrisca i toca molts temes, amb uns resultats ¨°ptims. Dignes de llegir i valorar.