Una bomba de temps

¡°Cada any pel meu aniversari ¡ªconta Joseph Brodsky en el relat autobiogr¨¤fic En una cambra i mitja (PUV, 2012)¡ª el meu pare em treia al balc¨® i m¡¯hi fotografiava¡±. No s¨¦ qu¨¨ deu haver passat amb aquestes imatges del poeta en aquell especial punt d¡¯observaci¨® de la pla?a codolada amb la catedral del Salvador del Batall¨® de la Transfiguraci¨® de Sa Majestat Imperial i el jard¨ª de roures, til¡¤lers i aurons on Brodsky jugava de xiquet. Potser han desaparegut; no debades el poeta no en d¨®na cap dada m¨¦s que aquesta refer¨¨ncia general. Per¨°, ben mirat, encara que existiren, qu¨¨ no haurien amagat dels retalls de vida que quedaren fora de l¡¯enquadrament? O ¨¦s que el conjunt de fotografies anuals del rostre d¡¯una persona representa la totalitat dels moments viscuts? La mem¨°ria, com la fotografia, com l¡¯escriptura, com l¡¯art en general, tria, ¨¦s a dir, deixa en la foscor una gran part del temps transcorregut. Per aix¨° mateix Brodsky afirma amb contund¨¨ncia: ¡°M¨¦s que res, la mem¨°ria s¡¯assembla a una biblioteca en desordre alfab¨¨tic, i sense les obres completes de ning¨²¡±.

En una cambra i mitja ¨¦s tamb¨¦ un grapat de fragments de mem¨°ria enlla?ats per la prosa extraordin¨¤ria d¡¯un escriptor que a trav¨¦s de la literatura, i en una llengua ¡ªl¡¯angl¨¦s¡ª diferent de la que empr¨¤ ¡ªel rus¡ª en aquells anys recordats, construeix una part de la seua vida amb la intenci¨® d¡¯homenatjar els seus pares i potser sense oblidar que la reconstrucci¨® ¨¦s tamb¨¦ la del seu propi jo. Tot plegat entre la pura i simple ter¨¤pia o la convicci¨® de la salvaci¨® a trav¨¦s de les paraules. Brodsky havia abandonat R¨²ssia la primavera del 1972 quan tenia trenta-dos anys. Els seus pares, tanmateix, s¡¯hi van quedar. El pare va morir a huitanta anys i sa mare a setanta-huit. De tots aquests anys, el poeta nom¨¦s en compart¨ª amb ells trenta-dos. Ja als Estats Units, quan tenia quaranta cinc anys, va escriure aquest petit relat que amb una destresa admirable reconstrueix la infantesa i joventut passades amb els seus pares a Leningrad, en un habitatge d¡¯un total de quaranta metres quadrats, que sobrepassava l¡¯espai vital m¨ªnim per persona que en aquells anys a l¡¯URSS era de nou metres. No crec haver llegit mai un text memorial¨ªstic m¨¦s corprenedor. Ja s¨¦ que la literatura es presta a consideracions m¨¦s que subjectives, per¨° quin sentit tindria renunciar a aquesta percepci¨® individual en benefici d¡¯una pretesa objectivitat cr¨ªtica? Pocs textos breus podrien comparar-se a En una cambra i mitja si aten¨ªem la capacitat de reunir, acordats i sincronitzats amb perspic¨¤cia, els records i la reflexi¨® sobre el funcionament de la mem¨°ria i de l¡¯oblit. I pocs textos, d¡¯altra banda, resistirien la comparaci¨® si consider¨¤vem el fet tan singular d¡¯haver-se constru?t a la manera de la mem¨°ria, que ¨¦s precisament el contingut que transmeten. La tria de l¡¯espai vital, la cambra de petites dimensions, no ¨¦s m¨¦s que una encertada meton¨ªmia que remet al conjunt i que, a mesura que el relat es desenvolupa, d¨®na lloc a nous fragments de realitat recordada que malden per esdevenir s¨ªmbols del tot que es pret¨¦n traslladar al lector. I, finalment, pocs textos s¡¯hi podrien comparar si descend¨ªem als detalls de la reflexi¨® que acompanya el fet mateix de recordar, la mem¨°ria que s¡¯hi analitza pas a pas i que es defineix des del fragment (la unitat amb qu¨¨ la vida es deixa transportar a trav¨¦s del temps) i la mort: ¡°La mem¨°ria traeix tothom, especialment aquells qui millor coneix¨ªem. ?s una aliada de l¡¯oblit, ¨¦s una aliada de la mort. ?s una xarxa de pesca amb una captura molt petita, i sense l¡¯aigua. No la pots fer servir per reconstruir ning¨², ni tan sols en el paper¡±. A tots ens ha passat en algun moment de recordar at¨°nits petits detalls del temps viscut; Brodsky, en aquesta mateixa situaci¨®, es pregunta pel que recorda ¡ªles arrugues del front de son pare, la galta esquerra de sa mare, les veus de tots dos, que sobreviuen en la seua consci¨¨ncia¡ª i pel que ha desaparegut ¡ªles claus de casa, el llit dels seus pares¡­¡ª com a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯una ¡°bomba de temps, que fa estelles fins i tot la mem¨°ria¡±. De fet, l¡¯art, la literatura, no ¨¦s una mena de refugi que et permet rebel¡¤lar-te contra l¡¯efecte devastador de les bombes del temps? Brodsky ho sap i per aix¨° En una cambra i mitja ¨¦s tamb¨¦ un espai de reconstrucci¨® del jo que recorda i dels fets recordats.

Alg¨², com ¨¦s el meu cas, ja deu haver llegit recentment aquest relat com a cloenda del recull Menos que uno que public¨¤ Siruela (2006), tradu?t per Carlos Manzano. L¡¯edici¨® que comente, en traducci¨® d¡¯Anna Torcal i Salvador Company per a la col¡¤lecci¨® ¡°Breviaris¡± de Publicacions de la Universitat de Val¨¨ncia, el singularitzen de manera ben manifesta. D¡¯una banda, perqu¨¨ el posen en un bon catal¨¤ i, d¡¯una altra, perqu¨¨ el deixen sol, sense acompanyaments; ¨¦s la soledat que els textos de pes reclamen per a ser atesos convenientment pels lectors. No deu ser aquesta una de les raons que justificaran la superviv¨¨ncia del llibre? No ¨¦s m¨¦s susceptible l¡¯espai intern¨¤utic, en quantitat i en qualitat, de simular que la cultura, i la literatura en conseq¨¹¨¨ncia, ¨¦s un cont¨ªnuum, una mena de magma acumulable i indiferenciat?