La creaci¨® no t¨¦ sexe

A Sabadell ¡ªque als segles XIX i XX havia estat un empori t¨¨xtil abans de l¡¯actual desastre immobiliari¡ª s¡¯ha enaltit sempre la panyeria ¡ªels teixits de llana per a home¡ª com el producte estrella local, com si fos l¡¯¨²nic, i s¡¯ha menystingut la llaneria ¡ªels teixits de dona¡ª, identificada amb Terrassa, la ciutat ve?na, tot provant d¡¯humiliar els rivals endossant-los un producte considerat inferior. Per¨° tant en un lloc com en l¡¯altre es teixia llana per a home i dona i, en menys grau, cot¨® i fins i tot sedes i blondes. No obstant aix¨°, una visi¨® masclista donava prioritat als panyos i les gavardines, poc subjectes als canvis de la moda i de durada gaireb¨¦ eterna. La novetat de senyora es considerava massa fr¨ªvola i canviant per vindicar-la amb orgull i se¡¯n minimitzava la import¨¤ncia, tot i que movia tants diners, m¨¤ d¡¯obra i telers com l¡¯altra i, a m¨¦s a m¨¦s, generava est¨¨tica a cor qu¨¨ vols enfront de la grisor, elegant i s¨°lida, per¨° tamb¨¦ mon¨°tona, dels frescos, les alpaques i les franel¡¤les indestructibles si no fos per la male?da feina de les arnes.

El mercat de l¡¯art tamb¨¦ ¨¦s masclista, i sovint ha potenciat m¨¦s els uns que les altres, sobretot pel que fa a les cotitzacions milion¨¤ries. Es pot explicar a la perfecci¨® la hist¨°ria de l¡¯art del segle XX nom¨¦s a partir de l¡¯obra feta per senyores, i aix¨° no vol dir que siguin ni millors ni pitjors. La pintura, l¡¯escultura, el gravat o el cinema no s¨®n q¨¹estions de g¨¨nere sin¨® de talent, intel¡¤lig¨¨ncia i sensibilitat, i tamb¨¦ de tenir prou temps disponible i oportunitats per desplegar-ho, i aqu¨ª s¨ª que, per desgr¨¤cia, encara no tothom parteix de les mateixes circumst¨¤ncies.

Amb el lema Mirades de dones, l¡¯associaci¨® Mujeres en las Artes Visuales ha llan?at una convocat¨°ria, adre?ada a institucions p¨²bliques i galeries privades de tot l¡¯Estat espanyol, que ha tingut un bon ress¨° a Catalunya. Als detractors d¡¯aquesta iniciativa se¡¯ls pot recomanar la variada col¡¤lectiva Explorant el tra? de la Galeria Malborough Barcelona, en la qual hi ha dibuixos d¡¯Alfonso Albacete, Avigdor Arikha, Fernando Botero, Mart¨ªn Chirino, Juan Genov¨¦s, Luis Gordillo, Joan Hern¨¢ndez Pijuan, Abraham Lacalle, Lucio Mu?oz, Pelayo Ortega, David Rodr¨ªguez Caballero, Tom¨¢s S¨¢nchez i cap dona. I segur que no ¨¦s per discriminaci¨® expl¨ªcita, sin¨® perqu¨¨ dels 23 artistes vius que l¡¯establiment representa, segons el seu web, nom¨¦s un ¨¦s una dona, Blanca Mu?oz, i cal suposar que ara ella no devia tenir cap dibuix a punt. Per¨° de fet, problemes de g¨¨nere a part, el millor de l¡¯exposici¨® s¨®n els dibuixos sempre depurats i excel¡¤lents d¡¯Hern¨¢ndez Pijuan i, darrere d¡¯ell, els de Luis Gordillo.

Artur Ramon no ha hagut de fer cap esfor? per entrar en la iniciativa feminista, perqu¨¨ de dones artistes ja en t¨¦ habitualment a la seva galeria, i ara les ha reunit per mostrar l¡¯art contemporani que defensa, immers en la rereguarda, amb les abstraccions d¡¯Anke Blaue i Dominica S¨¢nchez i la figuraci¨® de Leticia Feduchi i Al¨ªcia Marsans. Per la seva banda, Fidel Balaguer, que igualment pot entrar en la convocat¨°ria amb naturalitat, presenta tamb¨¦ papers i escultures de Dominica S¨¢nchez, per¨° en solitari. El treball de Dominica S¨¢nchez no ¨¦s mascul¨ª ni femen¨ª, ¨¦s la depuraci¨® de la l¨ªnia i la forma m¨¦s enll¨¤ del comprom¨ªs de la representaci¨®. Per dir-ho amb paraules de Conxita Oliver, ¡°la gran caracter¨ªstica de l¡¯obra d¡¯aquesta artista ha estat i ¨¦s la de cercar l¡¯ess¨¨ncia mitjan?ant una po¨¨tica de m¨ªnims, amb una total sobrietat i aspror. Aquest proc¨¦s reduccionista afecta tamb¨¦ el color, que es veu emmarcat en la monocromia o en el contrast minimitzat que lluita entre el mental i el sensual, entre la racionalitat i l¡¯emoci¨® en un aut¨¨ntic equilibri de bipolaritats¡±.