Tanta tinta t¡¯unta

Av¨ªs per a navegants: Plans de futur, la novel¡¤la de M¨¤rius Serra (Barcelona, 1963) que ha obtingut el premi Sant Jordi 2012, ¨¦s com sempre en l¡¯autor una obra verb¨ªvora, ¨¦s a dir, ludoling¨¹¨ªstica, ¨¦s a dir, m¨¦s pendent del joc que de la mem¨°ria. L¡¯av¨ªs ¨¦s pertinent perqu¨¨ d¡¯entrada no ho semblava, o ho semblava menys: inspirada en la figura del matem¨¤tic figuerenc Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967), l¡¯obra se centra en el sacrifici de les germanes Carbona, Maria i ?ngels, totes dues dedicades a tenir cura d¡¯aquest Stephen Hawking catal¨¤ que, malgrat la seva tetraplegia, va excel¡¤lir internacionalment en els dif¨ªcils temps del franquisme. Un material real, doncs, que amb el precedent de Quiet, l¡¯obra que el 2008 va permetre a Serra homenatjar el seu fill Llullu, menava a pensar en Plans de futur com una narraci¨® documental, fins i tot com un biopic. I no ¨¦s aix¨ª, ni de lluny. La novel¡¤la de Serra, de fet, simula ser real en els fets i ficcionada en la intimitat, per¨° va m¨¦s enll¨¤: ¨¦s menys un joc que una juguesca, ¨¦s una immensa mascarada. Per a alguns, amants de l¡¯artifici, ser¨¤ una bona not¨ªcia. I per a d¡¯altres, m¨¦s pr¨¤ctics, ser¨¤ una frivolitat, una p¨¨rdua de temps, carn de can¨® per a la inversemblan?a.

Perqu¨¨ Plans de futur, a m¨¦s, se la juga en un secret, el del ¡°pare paret¡±, que nom¨¦s seguint les pistes tindr¨¤ veritable sentit. Serra no enganya, per¨°: a la segona p¨¤gina, el pare de les Carbona ja diu que ¡°la mem¨°ria ¨¦s un relat, i una de les coses m¨¦s importants dels relats ¨¦s saber qui els explica i des d¡¯on¡±. Si la mem¨°ria ¨¦s relat, i si el relat dep¨¨n de qui narra, conv¨¦ saber que tamb¨¦ les germanes parlen, i que tots tres narradors, pare i filles, amaguen asos a la m¨¤niga. Ell, perqu¨¨ fa anys que est¨¤ desaparegut. Elles, perqu¨¨ ja d¡¯adolescents, en freq¨¹entar Dal¨ª, van comen?ar a bescanviar-se les personalitats, fins al punt de plantejar enigmes sobre qui va ser la retratada al llen? que il¡¤lustra la novel¡¤la. Pendent tothora del ¡°des d¡¯on¡±, en fi, el lector nom¨¦s haur¨¤ de recordar que Ferran Sunyer ¨¦s al llibre el Ferri, ¨¦s a dir, un altre personatge, per sospitar fins al final.

Cal observar, en aquest sentit, que l¡¯autor de Verb¨¤lia, sense arribar als nivells d¡¯obres com Farsa o Ablanatanalba, ha farcit Plans de futur de jocs de tota mena. Alguns, literals (els escacs, el ¡°partxisi¡± desdoblat al cap¨ªtol 19, el ¡°pica paret¡± inversament polis¨¨mic amb el ¡°pare paret¡±), reforcen la idea de l¡¯obra com a estrat¨¨gia. Altres, estructurals (el lector far¨¤ b¨¦ de demanar-se per qu¨¨ els cap¨ªtols es numeren amb nombres primers, i per qu¨¨ hi falta l¡¯11), suggereixen que el joc no ¨¦s gratu?t. I els verbals, finalment (el ¡°Filferri¡± de la p¨¤gina 51, la paronom¨¤sia ¡°tanta tinta tonta t¡¯unta¡± de la 84, l¡¯embafador exc¨¦s de ¡°guli-gulis¡±), banyen Plans de futur d¡¯alguna cosa que no acaba de casar amb el t¨ªtol, tan aparentment as¨¨ptic. Quan a m¨¦s Serra afegeix a la novel¡¤la l¡¯humor, cabdal en l¡¯escena del premi amb Puig i Cadafalch; la sospita t¨¨rbola, tan present en les relacions sentimentals dels personatges; i, sobretot, la dist¨¤ncia dels narradors, cartes incloses, la pregunta acaba sent obligada: per qu¨¨ una novel¡¤la amb tants elements reals juga tant a l¡¯artifici, per qu¨¨ segons l¡¯autor l¡¯afer Sunyer necessitava un embolcall tan acusat?

En la resposta, personal, es troba la valoraci¨® d¡¯aquest premi Sant Jordi, que ¡ªno era dif¨ªcil¡ª en tot cas es troba entre els menys fluixos dels darrers anys sense ni tan sols ser un dels millors llibres de l¡¯autor. Perqu¨¨ en aquesta resposta, a m¨¦s, hi conflueix un element simb¨°lic destacat: la inclusi¨® reiterada dels versos de La vaca cega, de Joan Maragall. M¨¦s enll¨¤ de les lectures aplicables al protagonista, el poema, unit al t¨ªtol Plans de futur, multiplica les connotacions socials i pol¨ªtiques d¡¯una obra que parla de superar adversitats, de v¨¨ncer la covardia, d¡¯enriquir el relat oficial. Hi haur¨¤, segur, qui ho trobi ingenu, qui enyori un discurs m¨¦s ferm, un tractament m¨¦s elevat, un altre treball del tema i dels personatges. Per¨° potser, i cadasc¨² haur¨¤ d¡¯analitzar si li funciona, el joc de Serra sigui un altre; potser, entre joc i joc, l¡¯autor estigui untant de tinta m¨¦s d¡¯un pare i d¡¯una paret. Perqu¨¨, en el fons, qu¨¨ ¨¦s menys covard, inventar o retratar? Qui topa m¨¦s de cap en una i altra soca?