La poesia que no abandon¨¤ Sales

Joan Sales (1912-1983) ¨¦s i ser¨¤ conegut, m¨¦s que res, per la novel¡¤la Incerta gl¨°ria i pel complement testimonial de les Cartes a M¨¤rius Torres, centrades en la mateixa ¨¨poca, la de la guerra. Per¨° al principi hi va haver una creaci¨® l¨ªrica que, arribat a la maduresa d¡¯edat, va cancel¡¤lar; cap al final dels seus dies diria que no va abandonar la poesia sin¨® que ¡°m¨¦s aviat ella em va abandonar a mi¡±. Sigui com sigui, els seus poemes no s¨®n el fruit d¡¯una mera fase d¡¯aprenentatge, sin¨® que formen part inseparable del seu llegat literari, encara que deliberadament els va voler assignar un paper subsidiari.

La primera edici¨®, avui dia introbable, de Viatge d¡¯un moribund, que reuneix ¡ªi tanca¡ª l¡¯obra po¨¨tica de Sales, ¨¦s del 1952; m¨¦s endavant, el 1976, en editar les cartes que va adre?ar al seu amic i confident M¨¤rius Torres, hi va afegir el Viatge..., tot justificant-ne la inclusi¨® amb l¡¯argument, poc convincent, que ¡°els meus versos i els seus formaven part de la nostra correspond¨¨ncia habitual¡±.

En una carta del 1937, Sales diu: ¡°Jo tamb¨¦ voldria escriure poemes, molts poemes, torrents de poemes que em volten pel cap per¨° vet aqu¨ª que passen els anys i com m¨¦s va m¨¦s em detura ¡ªsobretot d¡¯en?¨¤ d¡¯aquesta guerra¡ª el glacial ¨¤ quoi bon?¡±. ?s com si, a partir d¡¯un cert moment, no en fes prou, amb la poesia, o com si per a ell hagu¨¦s perdut inter¨¨s davant activitats m¨¦s perempt¨°ries. S¨®n poemes que estableixen fites del seu itinerari vital, que ¨¦s al capdavall el que li interessava posar per escrit, al marge de tota vanitat liter¨¤ria; aix¨ª doncs, estan ordenats cronol¨°gicament ¡ªvan del 1935 al 1948, m¨¦s la dedicat¨°ria final Als soldats morts per la p¨¤tria, que ¨¦s del 1951¡ª, i al costat de la data hi consta el lloc on els va escriure, o on es va produir ¡ªpodem pensar¡ª l¡¯experi¨¨ncia que els origina.

En definitiva, la poesia de Sales, revisada i depurada, amb la mateixa autoexig¨¨ncia que posava en tot, acaba convertida en un dietari en qu¨¨ resumeix, per¨° ni de lluny exhaureix, les ¨ªntimes inquietuds metaf¨ªsiques i les perplexitats davant l¡¯¨¨poca convulsa que li va tocar viure, les mateixes que desenvolupa en la novel¡¤la o la correspond¨¨ncia. A grans trets, es pot dir que t¨¦ tres maneres de fer poemes, sempre en estrofes rimades, de versos sobretot alexandrins: les al¡¤legories, que reflecteixen angoixes d¡¯ordre espiritual, bastant a la manera de Baudelaire, que sempre va ser el seu model; amb m¨¦s realisme, les experi¨¨ncies, sobretot del front, o els sentiments respecte al pa¨ªs evocat en la dist¨¤ncia; i, finalment, algunes estampes paisatgistes o costumistes, m¨¦s lleugeres per¨° sempre amb un punt d¡¯enlla? amb la transcend¨¨ncia.

Sales era un home d¡¯una pe?a en tots els sentits de la frase, i fa falta rec¨®rrer als diferents escrits seus per copsar la veritable dimensi¨® de cada un d¡¯ells. La present edici¨® restitueix Viatge d¡¯un moribund com a llibre independent, tot complementant-lo amb una breu presentaci¨® de Montserrat Casals i una llarga carta de M¨¤rius Torres, del 1941, en qu¨¨ comenta una quarantena de poemes que l¡¯autor li va trametre, en un estadi de redacci¨® anterior a la que coneixem. Sales hi queda retratat per Torres com un rom¨¤ntic, en el sentit de ¡°concebre la vida com una oblaci¨® a tot all¨° que porta la marca dels d¨¦us¡±, preocupat sobretot pel problema del mal i l¡¯angoixa de l¡¯home davant la seva exist¨¨ncia.

Encara que aquesta poesia, moguda per la inquietud i d¡¯una perfecci¨® formal infreq¨¹ent, sembla condemnada a no tenir gaire acceptaci¨® en el nostre temps, seria una ll¨¤stima que els catalans confinessin en l¡¯¨¤mbit acad¨¨mic les lli?ons encara vigents de Sales, activista, editor, novel¡¤lista i, last but not least, poeta.