Llum col¡¤lectiva

En un termini m¨¦s o menys breu de temps, han coincidit a Barcelona dues experi¨¨ncies que tenen a veure amb la llum, l¡¯artificial. La primera va tenir lloc el 14 de febrer al festival Llum BCN en diversos empla?aments encadenats i va relacionar el Col¡¤legi d¡¯Arquitectes, la pla?a de Sant Felip Neri i l¡¯itinerari entre els dos llocs amb la gent portant llums en el trajecte. La instal¡¤laci¨® va dur-se a terme amb els llums del carrer apagats per poder experimentar les formes de llum d¡¯una manera adequada.

Amb aquella instal¡¤laci¨® encara a la retina, aquesta setmana l¡¯itali¨¤ Matteo Ferroni, que va ser guardonat pel FAD amb el premi City to City, ha estat convidat per dues universitats per explicar el seu treball a Mali, en una ¨¤rea de 72 comunitats rurals d¡¯uns 36.000 habitants. Un treball ¨²nic que posa en evid¨¨ncia la necessitat de reestructurar el tractament de la llum en l¡¯espai p¨²blic. I podr¨ªem dir que el seu treball no t¨¦ a veure tant amb la llum com amb la intenci¨® d¡¯ajuntar la gent.

Aquesta experi¨¨ncia consisteix en la construcci¨® d¡¯un artefacte ¡ªalguna cosa semblant a un fanal p¨²blic transportable¡ª format per una roda de bicicleta, un bastidor fet amb canonades de ferro, una bateria i un capsal d¡¯alumini de fosa amb 15 leds. ?s especialment remarcable el proc¨¦s d¡¯ideaci¨®. Vull dir, en honor a la pe?a, que no t¨¦ pl¨¤nols, que no s¡¯ha dissenyat a partir d¡¯una idea formal portada al paper segons la imatge recurrent en els mitjans sobre el proc¨¦s creatiu de l¡¯artista, amb les dosis de car¨¤cter, rauxa i gestualitat habituals. Aqu¨ª el proc¨¦s es caracteritza per una cura absoluta amb el medi en el qual es treballa i la voluntat de dissoldre-s¡¯hi a partir de la seva indiscutible utilitat.

El proc¨¦s incorpora diversos ingredients despr¨¦s d¡¯haver-los observat detingudament, de tal manera que aquests s¨®n, podr¨ªem dir, el material del projecte. Observacions com ara que una part important¨ªssima de l¡¯activitat rural d¡¯aquestes comunitats t¨¦ lloc a la nit sorollosa en contrast amb el dia silenci¨®s, on les b¨¨sties i les persones dormiten fugint de la calor. Parteix de l¡¯observaci¨® que a la nit la gent s¡¯il¡¤lumina amb piles, anomenades en la seva llengua ¡°barrines de l¡¯obscuritat¡±, com tamb¨¦ de l¡¯estructura organitzativa d¡¯aquestes comunitats i de la distribuci¨® que fan dels b¨¦ns col¡¤lectius, com ara els molins o els horts comunitaris. Parteix d¡¯observar el paper de les associacions de dones, que s¨®n les que estructuren les diferents activitats de la comunitat, i del paper dels nens, b¨¤sic en el funcionament i manteniment de les m¨¤quines, poques i elementals, quasi preindustrials. Es basa en afinades mirades que permeten veure que la gent s¡¯agrupa i seu en seients b¨¤sics, per¨° no tenen taules, la taula ¨¦s el terra, l¡¯element que dur¨¤ a situar el llum horitzontalment. O en l¡¯aspecte dels estris m¨¦s comuns de transports, carrets amb rodes de moto tirats per burros o impulsats per persones.

D¡¯aquest conjunt d¡¯observacions sorgeix a poc a poc i va prenent forma una idea que mira de contenir tots aquests ingredients sense deixar de banda els artesans que hi intervindran: el mec¨¤nic de bicicletes, el many¨¤, el que fon el metall en forns primitius o l¡¯electricista. Per¨° les m¨¦s interessants s¨®n aquelles que permeten donar el sentit primer a aquest treball, anomenat per les dones de Mali, Foroba Yelen (Llum Col¡¤lectiva). Trobo especialment significatiu fixar-se en com es reuneix durant el dia la gent sota l¡¯ombra d¡¯un arbre i com aquest espai d¡¯ombra dimensiona el grup i l¡¯activitat. Aquesta observaci¨® permet imaginar com seria el contrari, ¨¦s a dir, substituir l¡¯ombra per llum i l¡¯arbre per una bombeta.

Per¨° el m¨¦s radicalment diferent ¨¦s el concepte en qu¨¨ es basa tot aix¨°: all¨¤, a Mali, no es tracta d¡¯il¡¤luminar l¡¯espai sin¨® l¡¯activitat. En veure les imatges i les filmacions d¡¯aquesta iniciativa ens adonem que, m¨¦s que la l¨¤mpada, ¨¦s la gent la que duu la llum. En mirar aquesta iniciativa i l¡¯acci¨® de la pla?a Sant Felip Neri no podem evitar pensar en la llum en l¡¯espai col¡¤lectiu com una cosa que ha fet un viatge des de les nostres ciutats fins a l¡¯?frica per donar lloc a una cosa tan fant¨¤stica, amb el desig que ara faci un viatge de tornada. A veure si aix¨ª, cansats de tant simbolisme embafant, rebem la inspiraci¨® que ens cal.

El llum port¨¤til que l¡¯itali¨¤ Matteo Ferroni ha dissenyat per a Mali. / matteo ferroni