Utilitat i inutilitat

Una de les conseq¨¹¨¨ncies perceptibles de l¡¯actual crisi econ¨°mica ha estat la reestructuraci¨® simb¨°lica de la jerarquia de valors que, fins ara, es presentava segons un ordre amb prou feines discutible. Fa deu anys, un fill de fam¨ªlia que volgu¨¦s estudiar una carrera d¡¯humanitats era considerat boig pel seu entorn m¨¦s pr¨°xim ¡ªtamb¨¦ el lluny¨¤, ¨¦s a dir, l¡¯opini¨® p¨²blica¡ª, el qual corria a aconsellar-li que seria impossible que es guany¨¦s la vida fent una carrera human¨ªstica i que, en canvi, se la guanyaria la mar de b¨¦ si estudiava Ci¨¨ncies Econ¨°miques o Administraci¨® d¡¯Empreses. Ara, en plena sacsejada del sistema bancari i financer, el pa¨ªs ¨¦s ple de graduats en alguna d¡¯aquestes carreres que troben tan poca feina com un llicenciat en Filologia Cl¨¤ssica o Catalana. M¨¦s encara: les possibilitats que un graduat universitari, de la branca que sigui, trobi actualment una feina nom¨¦s s¨®n lleugerament superiors a les possibilitats que la trobi una persona que no ha passat per la universitat: flequers, fusters i lampistes, per exemple.

Enmig d¡¯aquest panorama resulta oport¨² que Nuccio Ordine, professor de literatura italiana a la Universitat de Cal¨¤bria i especialista en Giordano Bruno i la cultura human¨ªstica, hagi publicat un llibre ¡ªla coberta i la portada porten el subt¨ªtol Manifest¡ª en qu¨¨ fa lloan?a dels sabers tradicionalment considerats ¡°in¨²tils¡± i arribi, fins i tot, a capgirar els conceptes, considerant que els sabers human¨ªstics s¨®n, comptat i debatut, m¨¦s ¨²tils que els suposats sabers econ¨°mics i administratius de les carreres que hem posat com a exemple: Nuccio Ordine, L¡¯Utilit¨¦ de l¡¯inutilit¨¦, Par¨ªs, Les Belles Lettres, 2013. El pr¨°leg ¨¦s una bufetada a tota la classe pol¨ªtica, i deixa ben assentat que la pol¨ªtica democr¨¤tica a Gr¨¨cia o a la Rep¨²blica romana feia servir paraules com aret¨¦ i uirtus, respectivament, i que, en aquells llocs i en aquell temps, burlar l¡¯honestedat o fer befa de l¡¯honradesa era causa autom¨¤tica d¡¯una multa, la inhabilitaci¨® immediata o l¡¯ostracisme: ara no sembla que succeeixi el mateix, almenys a les nostres latituds. A Alemanya, haver plagiat parcialment una tesi doctoral provoca la dimissi¨® fulminant d¡¯una ministra: no ¨¦s que els alemanys posseeixin, a la seva hist¨°ria, moltes m¨¦s d¨¨cades que nosaltres de cultura democr¨¤tica, per¨° n¡¯han apr¨¨s les lli?ons amb una m¨¦s alta efic¨¤cia.

Ordine comen?a preuant la literatura ¡ª¡°in¨²til¡± com totes les arts, com Kant acabaria deixant molt clar¡ª i recordant que ni Dant ni Petrarca no van escriure per guanyar diners, sin¨® per retre culte als studia humanitatis; i es remunta a l¡¯Arist¨°til de la Metaf¨ªsica per recordar que ¡°la ci¨¨ncia [el saber] no t¨¦ un objecte directament pr¨¤ctic [...] i a l¡¯inici, com avui, s¨®n la curiositat i l¡¯admiraci¨® all¨° que condueix els homes a la filosofia¡±. El segon apartat, com es veia venir, parla de la universitat post-Bolonya, i es riu dels professors que poblen actualment aquesta instituci¨®. Considera que els docents perden el temps en reunions econ¨°miques, consells de departament i disputes gremials, quan haurien de dedicar-se a estudiar i a ensenyar com cal, i discutir qu¨¨ i com cal ensenyar als nostres dies: Tocqueville, Herzen i Gramsci aporten alguna cosa a aquesta discussi¨®. I aix¨ª fins al final del llibre: posseir b¨¦ns no ¨¦s cap m¨¨rit; all¨° que acosta els ¨¦ssers humans a la dignitas hominis ¨¦s una altra cosa: voler saber, llegir, admirar un vermeer, escoltar la m¨²sica que educa, no la que solament sacseja els membres. El llibret no ¨¦s tan sols un manifest; tamb¨¦ ¨¦s un s¨ªmptoma: l¡¯inici del capitalisme modern va c¨®rrer al costat d¡¯una severa moral protestant o cat¨°lica, per¨° ja fa decennis que la puixan?a econ¨°mica va de bracet amb la corrupci¨®, la lladronia i la mentida. Al final resultar¨¤, naturalment, que les coses considerades m¨¦s ¡°in¨²tils¡± pels qui ambicionen possessions i guanys materials acaben sent les m¨¦s ¨²tils per endre?ar aquest casal particular que tots portem a dintre. ?s el cas de Montaigne, per posar un exemple clar.