El cinema amb ulls de dona

Qui m¨¦s qui menys tothom coneix els germans Lumi¨¨re ¡ªconsiderats els pares del primer projector cinematogr¨¤fic¡ª i aix¨° que, cap al 1897, Thomas Alva Edison emprendria la coneguda ¡°guerra de patents¡± en un intent d¡¯atribuir-se ell mateix la invenci¨®. Tothom ha sentit parlar, tamb¨¦, de George M¨¦li¨¨s, l¡¯il¡¤lusionista i cineasta franc¨¨s que va fer realitat el g¨¨nere fant¨¤stic a principi del segle XX. Per¨° enmig d¡¯aquest m¨®n d¡¯homes, on queda el paper de la dona en el cinema?

Aquesta ¨¦s la premissa amb qu¨¨ parteix la 21a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, que pret¨¦n donar visibilitat a les directores que, al llarg de la hist¨°ria, han incidit en la construcci¨® del cinema. ¡°La pionera francesa Alice Guy-Blache va crear la primera pel¡¤l¨ªcula considerada de ficci¨®, La f¨¦e aux choux (1896) i, malgrat ser de la mateixa ¨¨poca que els Lumi¨¨re, de vegades ni tan sols surt als llibres de text... Els Lumi¨¨re no ho s¨®n tot¡±, explica Anna Sol¨¤, codirectora d¡¯aquest cicle gratu?t que s¡¯estrena avui i que es pot seguir fins al 18 d¡¯abril a la sala Mompou de la fundaci¨® SGAE de Barcelona.

La mostra revisar¨¤ el passat per¨° tamb¨¦ mirar¨¤ el present amb una doble programaci¨® de dos grans eixos: La hist¨°ria que el cinema destapa, basada en pel¡¤l¨ªcules dirigides per dones espanyoles des de la Transici¨® fins a final dels anys noranta, i Cineastes emergents, amb un recull d¡¯11 curtmetratges actuals.

¡°La gr¨¤cia ¨¦s que hi ha molta varietat: tant pel que fa a la t¨¨cnica emprada o el llenguatge com per les tem¨¤tiques. El cinema amaga una visi¨® femenina que ¨¦s b¨¤sica per entendre el m¨®n audiovisual d¡¯avui¡±, afegeix una de les responsables de la mostra.

Una mostra repassa el paper de les dones directores al llarg de la hist¨°ria

Les pel¡¤l¨ªcules projectades seran comentades per grans noms del cinema, com Judith Colell, Rosa Verg¨¦s, Anna Petr¨²s o Isona Passola. Quatre visions, tamb¨¦ femenines, que se sumen a aquest exercici de reflexi¨® sobre films que en el seu moment van ser trencadors per tocar temes poc freq¨¹ents o, fins i tot, provocatius.

Per exemple, la cinta amb qu¨¨ s¡¯inaugura el certamen, Margarita y el Lobo (1969), va retratar el divorci des d¡¯una visi¨® femenina. Mentre que la pel¡¤l¨ªcula Gary Cooper que est¨¢s en los cielos (1980) reflecteix ¡°una dona hero?na i ambiciosa en el m¨®n laboral¡±.

En l¡¯¨¤mbit local, la mostra recupera una de les produccions catalanes ¡°m¨¦s poc valorades en el seu moment¡±, especifica Sol¨¤: El domini dels sentits (1996), dirigida per un col¡¤lectiu de dones que fan un ¡°exercici magn¨ªfic en el tractament de la sexualitat¡±. Per acabar, la pel¡¤l¨ªcula Yoyes, d¡¯Helena Taberna (2000), rememora la vida de la primera dona dirigent de la banda terrorista ETA, assassinada a mans de la mateixa organitzaci¨®.

I de les dones d¡¯ahir a les dones d¡¯avui. La mostra ha seleccionat 11 curtmetratges, d¡¯un total de 150, que plasmen ¡°les inquietuds de les cineastes amb temes recurrents, com l¡¯emancipaci¨® o la viol¨¨ncia masclista ¡ªconstants de cada any¡ª, per¨° tamb¨¦ altres de diferents¡±. Aix¨ª, el curmetratge Deazulrojo (2012), dirigit per Ana Lorenz, tracta les falses aparences. ¡°Per sobre de tot, les directores som persones creatives i ens hem de sentir lliures per representar qualsevol tem¨¤tica i g¨¨nere que vulguem, sense imposicions¡±, assenyala aquesta cineasta valenciana de 35 anys, una de les guanyadores del festival de curtmetratges online Notodofilmfest.

Al marge d¡¯aquest cicle, la mostra s¡¯allargar¨¤ durant tot l¡¯any. Projeccions a l¡¯aire lliure o cinema experimental s¨®n algunes de les finestres obertes de cara als mesos vinents... Tot, per descomptat, en clau femenina.

?