¡°Les orquestres fetes nom¨¦s a cop de talonari no funcionen¡±

M ¨¦s claredat en el so, m¨¦s frasejat. Com si baix¨¦ssiu per la muntanya¡±, indicava el director d¡¯orquestra Josep Caball¨¦ Domenech (Barcelona, 1973) als m¨²sics de l¡¯Orquestra Simf¨°nica de Barcelona (OBC). Assajaven la sisena simfonia, Pastoral, de Beethoven a L¡¯Auditori. Amb vehem¨¨ncia, sap el que vol i sap demanar-ho als m¨²sics. T¨¦ 40 anys i ¨¦s director titular de l¡¯orquestra Filharm¨°nica de Colorado Springs (EUA) i director musical general de l¡¯Orquestra i de l¡¯?pera de Halle d¡¯Alemanya. Fill de m¨²sics ¡ªhi ha una foto de la seva mare embarassada d¡¯ell tocant al Liceu¡ª, va cursar els estudis de direcci¨® a Viena. Per obrir-se pas, va optar per presentar-se a concursos internacionals, i avui dirigeix m¨¦s fora d¡¯Espanya que dins.

Pregunta. Treballa m¨¦s fora d¡¯Espanya que dins. Per qu¨¨?

Resposta. Segons per on vas t¡¯obres unes portes o d¡¯altres. I a mi se m¡¯han obert m¨¦s portes fora d¡¯Espanya que dins. El meu debut professional va ser el 1999 amb l¡¯orquestra de la R¨¤dio de Praga. La sort ¨¦s que aquest m¨®n ¨¦s molt global...

P. Orquestres amb patrocinadors o amb subvencions p¨²bliques?

R. El model de la subvenci¨® p¨²blica no ¨¦s exclusiu d¡¯Espanya, tamb¨¦ ho ¨¦s a Centreeuropa. Per¨° el problema ¨¦s, sobretot, com es gestionen els diners. Hi ha pa?sos, com Alemanya i els escandinaus, que han moderat els seus pressupostos i han ajustat els honoraris. D¡¯altres no ho han fet i en ¨¨poca de vaques grasses tiraven els diners per la finestra i ara...

P. Per exemple, qu¨¨ li sembla el model de l¡¯orquestra del Palau de les Arts de Val¨¨ncia, amb el talonari a la m¨¤?

R. Les orquestres nom¨¦s a cop de talonari no es poden fer. L¡¯important ¨¦s saber quin perfil tens i qu¨¨ vols fer. ?s com el futbol. Hi ha alguns equips que funcionen amb talonari i altres amb un altre model de treball ben fet. I no poso noms...

P. El finan?ament de les orquestres als Estats Units descansa, en bona part, en el mecenatge. ?s aquest el cam¨ª?

R. Als Estats Units tot ¨¦s diferent. Fins al 50% dels ingressos provenen del mecenatge, gr¨¤cies a generoses desgravacions fiscals. Si no hi ha una llei fiscal que t¡¯ajudi... ning¨² d¨®na res perqu¨¨ s¨ª.

P. Per qu¨¨ Espanya exporta pocs directors d¡¯orquestra?

R. ?s un negoci complicat, i hi ha poques orquestres per a tants directors. El mercat espanyol, a m¨¦s, ha preferit importar ¡ªquan hi havia molts diners¡ª i no s¡¯ha preocupat d¡¯exportar.

P. Per qu¨¨ no ha debutat amb la primera orquestra del pa¨ªs, la Nacional d¡¯Espanya (ONE)?

R. Penso que no els interessa el meu perfil...

P. ?s molt diferent ser director als Estats Units que a Europa?

R. La meitat de la feina del director no ¨¦s art¨ªstica, sin¨® de representaci¨® i de pres¨¨ncia social. ?s a dir, que els sponsors estiguin contents. Ells no nom¨¦s donen els diners: volen ser reconeguts. Per exemple, quan vaig debutar a l¡¯?pera de Dresden, els patrocinadors de l¡¯orquestra de Colorado no s¡¯ho van voler perdre. Per a ells era tot un esdeveniment, i jo, com a titular, els vaig fer de cicerone.

P. Quina plantilla estable hi ha a la Filharm¨°nica de Colorado Springs?

R. Uns 70, per¨° el sistema de contractaci¨® ¨¦s molt m¨¦s flexible. Es garanteixen una s¨¨rie de serveis m¨ªnims a l¡¯any i es paga a tant el servei. El m¨²sic ha de valorar si li surt a compte o b¨¦ si canvia d¡¯orquestra.

P. Perillen les orquestres per la crisi econ¨°mica?

R. Als Estats Units aguantaran les grans i les petites, per¨° les que estan al mig desapareixeran. Per exemple, la de Detroit, que amb l¡¯enfonsament de la ind¨²stria automobil¨ªstica ha perdut el mecenatge. I no ¨¦s l¡¯¨²nica.

P. I a Europa?

R. Algunes orquestres desapareixeran. Cal m¨¦s flexibilitat si es vol subsistir, com en qualsevol empresa. I aix¨° comporta revisar els convenis i eliminar certs privilegis.

P. Musicalment, Espanya est¨¤ ben considerada fora?

R. Al Liceu se li tenia respecte, per¨° en els ¨²ltims anys ha baixat la consideraci¨® per les retallades, les anul¡¤lacions i els anuncis de vagues.

P. I com est¨¤ la salut musical d¡¯Espanya, crisi al marge?

R. Caldria que els mitjans de comunicaci¨® s¡¯impliquessin m¨¦s a parlar de m¨²sica en lloc de limitar-se a una cr¨ªtica a la setmana. Per qu¨¨ hi ha tanta informaci¨® de futbol i tan poca de m¨²sica?

?