Amb el m¨ªnim no n¡¯hi ha prou

Sovint el pas del temps esborra els records desagradables, amaga les contradiccions personals i fa que la mem¨°ria llisqui pel cant¨® de la nost¨¤lgia i l¡¯embelliment. Aquest ¨¦s el problema que presenta El m¨ªnim que es pot dir, les mem¨°ries pol¨ªtiques de Raimon Obiols, l¡¯home que durant m¨¦s anys ha estat al capdavant del PSC com a primer secretari, entre 1983 i 1996, i despr¨¦s com a president fins al 2000.

El seu paper en els primers anys del nou partit ja havia estat clau, m¨¦s enll¨¤ de ser la m¨¤ dreta de Joan Reventos, ra¨® per la qual esdev¨¦ el seu successor natural quan aquest ¨¦s nomenat ambaixador a Par¨ªs. Obiols pren el relleu per partida doble, al si de l¡¯organitzaci¨® i com a candidat a la presid¨¨ncia de la Generalitat el 1984, 1988 i 1992. La seva coneguda vocaci¨® intel¡¤lectual no ens ha de fer oblidar que som davant alg¨² que fa de la pol¨ªtica el seu ofici. Ben leg¨ªtimament, ¨¦s clar. Quan l¡¯any vinent plegui d¡¯eurodiputat, haur¨¤ estat prop de 37 anys en la pol¨ªtica professional, la qual cosa no deixa de ser una certa contradicci¨® per a alg¨² que en diverses ocasions ha fet un dur al¡¤legat contra els partits de notables.

Les mem¨°ries comencen b¨¦, prometen molt, perqu¨¨ Obiols s¡¯aboca a explicar amb detall la construcci¨® de la unitat socialista des del 1945, amb el naixement del Moviment Socialista de Catalunya (MSC), fins als primers anys de la Transici¨®. En aquest sentit, el llibre t¨¦ molt d¡¯homenatge als homes i dones, alguns coneguts per¨° altres completament an¨°nims, que durant les d¨¨cades m¨¦s fosques del franquisme van treballar generosament per a aquest objectiu. En aquest sentit, la crisi de l¡¯MSC el 1966 est¨¤ ben explicada i queda ben clar que la divisi¨® no es degu¨¦ a una rivalitat de lideratges entre Josep Pallach i Joan Revent¨®s, com de vegades s¡¯ha dit, sin¨® a una difer¨¨ncia substancial d¡¯estrat¨¨gies entorn de la q¨¹esti¨® sindical, la relaci¨® amb els comunistes i sobre la pol¨ªtica d¡¯oposici¨® a la dictadura.

Tot i que Obiols no fa un plantejament narratiu cronol¨°gic, cal llegir la primera part de les mem¨°ries com una evocaci¨® d¡¯aquest proc¨¦s cap a la unitat socialista que s¡¯impos¨¤ amb el pacte d¡¯abril de 1977, de cara a les crucials eleccions del 15 de juny, i que culmin¨¤ l¡¯any seg¨¹ent amb el naixement del PSC (PSC-PSOE). Fins aqu¨ª el text aporta for?a informaci¨®, una bona an¨¤lisi de la import¨¤ncia del treball conjunt de l¡¯oposici¨® antifranquista, alguns retrats individuals i detalls de situacions que el converteixen en una lectura profitosa.

El que sorpr¨¨n del text, per¨°, s¨®n les notables abs¨¨ncies de l¡¯etapa de m¨¦s protagonisme d¡¯Obiols, entre les quals: 1) cap an¨¤lisi de les conseq¨¹¨¨ncies internes i externes que obr¨ª la Loapa; 2) cap refer¨¨ncia a la p¨¨rdua del grup parlamentari del PSC al Congr¨¦s; 3) abs¨¨ncia absoluta del debat sobre l¡¯OTAN i el refer¨¨ndum, que sotrag¨¤ el PSC; 4) cap comentari sobre les conflictives relacions amb la UGT durant els anys vuitanta i sobre la vaga general del 14 de desembre de 1986; 5) molt poc inter¨¨s en general per la pol¨ªtica espanyola i gaireb¨¦ oblit de la figura de Narc¨ªs Serra, el catal¨¤ que m¨¦s ha manat a Madrid des del general Prim; i 6) cap an¨¤lisi sobre per qu¨¨ segueix de primer secretari del PSC despr¨¦s del Congr¨¦s de Sitges i, posteriorment, de president quan la seva posici¨® pol¨ªtica ¨¦s internament minorit¨¤ria. El preciosisme del relat fins a la Transici¨® xoca amb la gran quantitat de llacunes i oblits de la seva llarga etapa com a dirigent destacat del PSC. A vegades, amb el m¨ªnim no n¡¯hi ha prou.