Tetuan: ¡®making-of¡¯ d¡¯una batalla

Controvertida i poc ortodoxa d¡¯acord amb les estructures del g¨¨nere b¨¨l¡¤lic, La batalla de Tetuan o Expugnaci¨® del campament marroqu¨ª per les tropes espanyoles el 4 de febrer de 1860, de Mari¨¤ Fortuny i Marsal (Reus, 1838 - Roma, 1874), ¨¦s una obra inacabada, que va provocar m¨¦s d¡¯un mal de cap al seu autor, que va ser incapa? de resoldre l¡¯enc¨¤rrec, i finalment va ser la hist¨°ria d¡¯un frac¨¤s. 150 anys despr¨¦s de la seva execuci¨®, el quadre s¡¯ha convertit en part de l¡¯imaginari col¡¤lectiu i segueix atraient l¡¯espectador amb una estranya fascinaci¨®. El Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC), coincidint amb el 175¨¨ aniversari del naixement del pintor, exposa aquesta enorme obra (9,72 per 3 metres) i bona part dels prop de 200 esbossos preparatoris que la van fer possible. La batalla de Tetuan de Fortuny. De la trinxera al museu ¨¦s un homenatge a l¡¯obra, al pintor ¡ªconsiderat el millor artista catal¨¤ del segle XIX¡ª i a tothom que la va fer possible.

La vida li va canviar al jove pintor de 22 anys el 1860, quan va acceptar l¡¯enc¨¤rrec de decorar amb una s¨¨rie d¡¯obres pict¨°riques les parets del Sal¨® de Sessions del Palau de la Diputaci¨® de Barcelona. Fortuny va descobrir al Marroc un m¨®n ple de color i personatges ex¨°tics que el van dur a abandonar les t¨¨cniques de taller que havia practicat fins aleshores, i que des d¡¯aquell moment van tenyir la seva pintura d¡¯orientalisme.

El tema de l¡¯enc¨¤rrec eren les gestes ¨¨piques de l¡¯ex¨¨rcit espanyol al nord d¡¯?frica. La Diputaci¨® de Barcelona, a proposta de Mil¨¤ i Fontanals, va decidir enviar a l¡¯escenari un artista perqu¨¨ document¨¦s els fets del general Joan Prim i el seu batall¨® de voluntaris que la mateixa Diputaci¨® havia sufragat. L¡¯home triat va ser Mari¨¤ Fortuny, pensionat des de feia dos anys per la instituci¨® a Roma, i que ja havia demostrat la seva capacitat per treballar a partir del natural. L¡¯enc¨¤rrec, rebut el 10 de gener de 1860, comportava viatjar a l¡¯escenari de la guerra per fer quatre quadres de gran format i sis de mitjans que reflectissin els fets b¨¨l¡¤lics. El preu es va fixar en 40.000 reals, a banda de 2.000 m¨¦s al mes mentre estigu¨¦s a l¡¯?frica.

Els intranscendents atacs berbers a les fortificacions de Ceuta van ser aprofitats pel govern de la Uni¨® Liberal del general Leopoldo O¡¯Donnell per iniciar les hostilitats contra el govern marroqu¨ª. Una operaci¨® d¡¯imatge que va tenir poca repercussi¨® en les fonts ¨¤rabs, ¡°de fet, per a ells la batalla no va existir¡±, assegura Jordi A. Carbonell, professor de la Universitat Rovira i Virgili i comissari de l¡¯exposici¨® amb Francesc Qu¨ªlez, conservador en cap del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC. ¡°El que s¡¯intentava era crear una cortina de fum dels problemes interns¡±, asseguren. El fervor que van encoratjar les cr¨°niques period¨ªstiques sobre el conflicte va portar a molts a allistar-se voluntaris, com els 500 homes d¡¯un batall¨® catal¨¤ que va marxar al capdavant, dirigit per Prim.

La guerra al nord d¡¯?frica va ser el primer conflicte que va tenir una aut¨¨ntica cobertura period¨ªstica, gr¨¤fica i fotogr¨¤fica. En aquest context, com va fer Frederic Hardman, per a The Times, que ja havia estat a Crimea, o el corresponsal de Le Monde Illustr¨¦ de Par¨ªs, Charles Yriarte, o el fot¨°graf Enrique Facio (del qual es poden veure a l¡¯exposici¨® una dotzena d¡¯alb¨²mines conservades per Patrimoni Nacional que no s¡¯han vist mai), Fortuny arriba al continent afric¨¤ disposat a deixar const¨¤ncia del poder de l¡¯Estat espanyol.

Durant la seva estada de tres mesos el 1860, Fortuny va fer gaireb¨¦ 200 dibuixos preparatoris a llapis i nombroses aquarel¡¤les, que constitueixen una cr¨°nica en elles mateixes. La seva primera tenda de campanya, el paisatge, racons de la ciutat, l¡¯arquitectura, escenes de carrer, les indument¨¤ries de jueus i musulmans, per¨° tamb¨¦ la vida al campament, la guerra, les entrevistes de pau, uniformes, les migdiades dels soldats, els seus cavalls i els dromedaris o l¡¯¨²nic porc de la ciutat que van portar els espanyols, i un llarg etc¨¨tera, s¨®n objecte del seu treball. La majoria s¨®n dibuixos esquem¨¤tics.

Per¨° l¡¯aventura africana del pintor va comen?ar malament. Quan va arribar a Tetuan, el 12 de febrer, feia sis dies que les tropes espanyoles havien entrat a la ciutat, de manera que no va poder viure la batalla que va acabar pintant en el quadre. Fortuny s¨ª que va assistir a les negociacions de pau el febrer de 1860, on va tenir l¡¯oportunitat de veure l¡¯enemic de prop, fins i tot el pr¨ªncep Mulay Abbas, l¨ªder de l¡¯ex¨¨rcit marroqu¨ª, quan es va entrevistar amb O¡¯Donnell. Durant la trobada realitza el dibuix d¡¯un rifeny mort a terra que va incorporar en el quadre final.

Per¨° les negociacions de pau no van acabar b¨¦, el conflicte va augmentar, i va passar a ser la ciutat de T¨¤nger el nou objectiu de les tropes espanyoles.

Al mar? s¡¯ocupa la ciutat de Samsa, on Fortuny presencia per primera vegada, encara que en un segon pla, un veritable enfrontament cos a cos, i despr¨¦s la batalla de Wad-Ras ¡ª¡°on va sentir la baioneta passar a prop¡±, segons Carbonell¡ª, que va determinar la guerra. Fortuny dibuixa el moviment de les tropes i els durs enfrontaments, sobretot els protagonitzats pel batall¨® catal¨¤, que van lluitar ¡°com tigres¡±, segons paraules del mateix Prim, en protegir l¡¯ex¨¨rcit de les envestides dels genets marroquins. Dels 257 soldats que van entrar en combat, 118, entre ells set oficials, van morir. ¡°Brava gent ¨¦s la de la meva terra¡±, va dir Prim en una carta.

Fortuny, pels dibuixos conservats, en qu¨¨ reflecteix la for?a de la lluita cos a cos, ho va viure des d¡¯un lloc elevat, a prop del pont del Bu-Sfiha. El MNAC ha reunit tots els dibuixos preparatoris del quadre sobre Wad-Ras i l¡¯esb¨®s que s¡¯exposa a les sales del Prado d¡¯aquesta batalla. Despr¨¦s de l¡¯ofensiva es va viure una segona trobada per negociar la pau entre O¡¯Donnell i Mulay Abbas que va acabar en un armistici i que Fortuny va aprofitar per prendre m¨¦s apunts de l¡¯enemic.

El abril de 1860 el pintor torna a Espanya carregat de vestits i objectes curiosos que van acabar al seu estudi de Roma, ¡°despr¨¦s de ser requisats per la duana italiana durant un temps¡±. Abans els diputats de Barcelona li paguen un viatge a Par¨ªs per ¡°inspirar-se¡± veient un quadre sobre la conquesta d¡¯Alg¨¨ria realitzat per Horace Vernet. Una pintura de dimensions espectaculars: 21,39 metres de llarg per 4,89 d¡¯al?ada. I que segur que va influir en ell, encara que no com s¡¯esperava.

Segons Charles Baudelaire, Vernet era un militar que pintava. Per¨° Fortuny no. La visi¨® d¡¯aquesta obra el va aclaparar tant que va acabar desmoralitzat, tal com expliquen els comissaris. Despr¨¦s del seu retorn a Roma, comen?a a pintar obres com L¡¯Odalisca i Il Contino. El 1862 torna a viatjar a Tetuan i T¨¤nger la infidel, durant tres mesos m¨¦s, on aprofundeix en els escenaris de la guerra de manera relaxada i accentua el seu inter¨¨s per l¡¯orientalisme.

Al cap de tres anys, l¡¯enc¨¤rrec inicial de la Diputaci¨® queda redu?t a un sol quadre de grans dimensions i li donen una pr¨°rroga de dos anys m¨¦s de pensi¨®. Fortuny treballa en la batalla ¡ªdespr¨¦s de fer dos enormes esbossos entre 1861 i 1863¡ª, entre abril i maig de 1863 i 1865. Per¨° des del primer moment l¡¯obra li causava problemes, ¡°era una esclavitud¡±, va escriure Folch i Torres, de manera que el pintor la va comen?ar a anomenar, despectivament, ¡°el gran quadre¡±. Quan la pensi¨® es va acabar, va abandonar la seva execuci¨® i es va centrar en altres obres, amb l¡¯esperan?a d¡¯acabar-la m¨¦s endavant.

En realitat, en els ¨²ltims anys Fortuny no havia afegit una sola pinzellada a l¡¯enorme quadre, que havia quedat arraconat al seu estudi. Paradoxalment, aix¨° va fer augmentar la fama de la pintura: cada vegada que el seu taller apareixia reprodu?t en fotografies, es veia l¡¯enorme batalla com un tel¨® de fons.

Fortuny, enriquit per la resta de les seves produccions, com La Vicaria, que havia venut a molt bon preu, va tornar els diners de l¡¯enc¨¤rrec, despr¨¦s d¡¯al¡¤legar motius de salut per no acabar-la. ¡°Vanit¨®s¡± i ¡°ingrat¡± va ser el m¨¦s tebi que li va dir des de la Diputaci¨®, que li va reclamar els 4.200 escuts invertits. El quadre es va quedar a Roma penjat al seu estudi, sense acabar. El 1875, despr¨¦s de morir el pintor, la Diputaci¨® el va comprar a la seva v¨ªdua per 50.000 pessetes i el va instal¡¤lar al Sal¨® de Sessions, tal com estava previst al principi, cosa que no deixa de ser paradoxal.

La compra no va estar exempta de pol¨¨mica, i en diaris com El Diluvio, La Publicidad i Ilustraci¨®n, no van faltar les cr¨ªtiques per la mala resoluci¨® de l¡¯obra i la confusi¨® d¡¯alguna de les parts. Qu¨ªlez recull en la publicaci¨® que acompanya l¡¯exposici¨® les diferents cr¨ªtiques publicades, algunes de molt dures, com les que asseguraven que el quadre era un llen? ¡°pretencioso y desatinado¡±, i fins i tot, el pitjor que li podien dir a Fortuny: una c¨°pia del quadre de Vernet. All¨¤ va quedar exposat fins que el 1919 el van traslladar al Museu de la Ciutadella, amb la col¡¤laboraci¨® d¡¯una brigada de bombers que el van portar en bra?os en posici¨® horitzontal.

No va ser l¡¯¨²nic trasllat: es va exposar al Palau Nacional, va viatjar a Olot durant la guerra, va tornar a Montju?c, despr¨¦s a Reus i al Sal¨® del Tinell per a la famosa exposici¨® de 1962, on es va enfrontar amb l¡¯obra de Dal¨ª. Va anar i venir diverses vegades a Montju?c, fins al seu ingr¨¦s definitiu al MNAC el 2004 (despr¨¦s d¡¯enderrocar una paret de l¡¯antic arsenal per treure¡¯l). Aquest any ha estat l¡¯¨²ltima vegada que ha vist la llum natural.

Segons Carbonell i Qu¨ªlez, Fortuny, malgrat els infortunis del proc¨¦s, va crear una interpretaci¨® innovadora del tema. La pintura descriu el dilatat escenari de la batalla en el mateix espai on va tenir lloc, i s¡¯hi poden recon¨¨ixer accidents geogr¨¤fics, com ara el cap Ta?for o la badia i la desembocadura del riu Martil. El pintor va col¡¤locar els personatges principals en la part central de la tela, formant un triangle: O¡¯Donnell, ser¨¨, a la part central, dirigeix la batalla, seguit del seu escorta d¡¯h¨²ssars ¡°representat de forma cl¨¤ssica¡±. Cap a l¡¯esquerra, els Coluntaris Catalans dirigits per l¡¯heroi de la batalla, el brigadier reusenc Victori¨¤ Sugra?es, que va morir en aquella jornada (havia arribat a la ciutat el dia abans), i a la dreta de l¡¯espectador, l¡¯heroi militar rom¨¤ntic, el general Prim, que lluita, a tota brida i amb el sabre a la m¨¤, contra un guerrer musulm¨¤, una imatge esdevinguda t¨°pica i ic¨°nica del general. A partir d¡¯aquesta figura se¡¯n despleguen d¡¯altres que narren la derrota: la poblaci¨® que fuig, presa del p¨¤nic, i el pr¨ªncep marroqu¨ª i el seu ex¨¨rcit de genets. En realitat, Mulay Abbas va observar, impotent, des de dalt d¡¯un tur¨® com el seu ex¨¨rcit perdia el combat i la ciutat de Tetuan. Al marge superior esquerre s¡¯identifica el campament dels marroquins, en qu¨¨ destaca la luxosa tenda del pr¨ªncep, que va ser traslladada i exposada a Madrid com a bot¨ª de guerra.

Segons Carbonell, el quadre de Fortuny, a difer¨¨ncia d¡¯altres historicistes que reflecteixen batalles i cauen en la ret¨°rica muntant escenografies, ¨¦s una obra ¡°amb expressivitat i veracitat, amb fragments magistrals que apunten a les obres luministes de l¡¯¨²ltima etapa del pintor. ?s un quadre important¨ªssim perqu¨¨ canvia el concepte de la pintura hist¨°rica. ?s molt transgressor i gens can¨°nic, potser per aix¨° va ser criticat en primera inst¨¤ncia¡±. Per¨° malgrat que reprodueix amb fidelitat l¡¯atmosfera di¨¤fana del nord d¡¯?frica, els especialistes remarquen que no ¨¦s del tot real i que hi apareixen una s¨¨rie d¡¯elements imaginaris i estereotips. Per exemple, els voltants de Tetuan sempre estan verds, per¨° Fortuny va optar per pintar un paisatge ¨¤rid i marr¨® que al seu parer es corresponia amb la imatge europea del que era ?frica.

Al costat de les 130 obres relacionades amb la pintura, el MNAC exposa dues espingardes que Prim va portar de la guerra, un sabre, els prism¨¤tics, el ros (gorra) i la cartera de campanya del general. La visita conclou amb diverses obres que Salvador Dal¨ª va adquirir de Fortuny, com ara El Tribunal de l¡¯Alhambra, que ha cedit la seva fundaci¨® de Figueres. S¡¯exhibeixen juntament amb la documentaci¨® sobre l¡¯exposici¨® del 1962 al Sal¨® del Tinell ¡ªimpagable el reportatge del No-Do¡ª que va posar en di¨¤leg l¡¯obra de Fortuny i l¡¯hom¨°nima de Dal¨ª, i que van veure, a la Barcelona franquista d¡¯aleshores, 40.000 persones.

Llegenda del ¡°gran quadre¡±

1. General Leopoldo O'Donnell,cap de l'ex¨¨rcit espanyol i president del Consell de Ministres del govern de la Uni¨® Liberal, dirigeix l'assalt juntament amb l'estat major i l'escorta d'h¨²ssars.

2. General Joan Prim, cap del segon cos de l'ex¨¨rcit espanyol, assalta el campament enemic per la tronera dels canons, empunyant el sabre.

3. Victori¨¤ Sugra?es, comandant dels Voluntaris Catalans. Va morir durant la batalla.

4. Mulay Abbas, cap de l'ex¨¨rcit marroqu¨ª, germ¨¤ del sult¨¤ Mohamed IV, fuig al galop.

5. Grup de civils fugint, entre els quals destaca una fam¨ªlia jueva.

6. Campament marroqu¨ª i tenda de Mulay Abbas, presa com a bot¨ª de guerra.

7. Riu Martil o Guad el Jelu.

8. Duana de Martil enmig de la badia del mateix nom.