Baionetes contra gumies

Ara! Visca la Reina! A la baioneta! A ells!¡± Aix¨ª va llan?ar, entre cornetes i tambors, els 32 batallons d¡¯infanteria de l¡¯Ex¨¨rcit d¡¯?frica ¡ªels de Lle¨® i de Savoia, els d¡¯Alba de Tormes, els de la Princesa i els de C¨°rdova, uns 15.000 homes¡ª, el seu general en cap Leopoldo O¡¯Donnell, comte de Lucena i president del Govern, aquell 4 de febrer de 1860, en la sagnant batalla de Tetuan, tatxan!

¡°Quina embriaguesa! Quin vertigen! Quina bogeria! (...) Trenta mil espingardes ens apuntaven al cor!¡±, relata en el seu Diario de un testigo de la guerra de ?frica el corresponsal de guerra avant la lettre Pedro Antonio d¡¯Alarc¨®n. D¨¦u n¡¯hi do com va posar la gent aquella campanya!, culminada en una s¨¨rie de batalles que encara avui ressonen en la nostra guia de carrers. Per una vegada ¡ªi sense que serveixi de precedent¡ª les coses van anar b¨¦ per a les armes espanyoles.

I amb els 500 Voluntaris Catalans en primera l¨ªnia en els moments decisius, per sol¡¤licitud pr¨°pia. Se¡¯ls va col¡¤locar des del seu desembarcament, el dia abans de la batalla de Tetuan, sota el comandament directe del seu pais¨¤, el general Prim, comte de Reus, que els va incorporar al seu cos d¡¯ex¨¨rcit i els va arengar, empunyant el sabre, des d¡¯un cavall blanc capturat a un cap enemic. ¡°Penseu en la terra que us ha equipat i manat a aquesta campanya, penseu que representeu aqu¨ª l¡¯honor i la gl¨°ria de Catalunya. (...) Un sol de vosaltres que sigui covard llaurar¨¤ la desgr¨¤cia i la minva de Catalunya. Jo no ho espero¡±.

Aix¨ª que all¨¤ hi eren els Voluntaris Catalans, impetuosos contra els parapets del campament moro que defensava Tetuan. Prim (valent¨ªssim tota la campanya fins a la insensatesa, heroi ic¨°nic de tot all¨°), es va posar al capdavant i els va arengar de nou. Ho recull Alarc¨®n: ¡°Endavant, catalans! ¡ªcrida¡¯ls en la seva llengua¡ª. Recordeu qu¨¨ m¡¯heu prom¨¨s!¡±. El mateix Prim entra al campament de l¡¯emir Mulay Abbas. Els moros s¡¯espanten, reculen. ¡°Un de m¨¦s agosarat arriba amb la gumia (el punyal corb) a donar mort al nostre gallard general. Ell es converteix en soldat: branda el seu corb acer i cau als seus peus l¡¯insolent moro¡±.

L¡¯¨¨pica que batega en el quadre de Fortuny, encara que ja havia decaigut una mica quan el va pintar ¡ªtres anys despr¨¦s dels fets¡ª, reflecteix l¡¯esperit de la campanya, que va desencadenar un entusiasme general, una onada de nacionalisme espanyol supercalifragil¨ªstic, i que visquin els Lanceros de Villaviciosa, el caporal Mur, el brigadier Sugra?es i les motxilles de la Divisi¨® de Prim! La veritat ¨¦s que les coses es van fer b¨¦ i van sortir estupendament per a Espanya, gl¨°ria inclosa (Castillejos, Tetuan, Wad-Ras). Que diferent de la guerra posterior, 50 anys despr¨¦s, contra Abd el-Krim, que va conduir al desastre d¡¯Annual, la matan?a del Barranc del Llop i la depressi¨® nacional!

La campanya de 1859-1860 al Marroc va ser un ¨¨xit (si se¡¯n pot dir aix¨ª d¡¯una cosa que va costar deu mil morts), per¨° va comen?ar amb xuleria i tra?ci¨®. El govern d¡¯O¡¯Donnell va trobar una excusa indigna per desencadenar una guerra molt oportuna a fi d¡¯entretenir els militars, animar l¡¯opini¨® p¨²blica i, de passada, recuperar la gl¨°ria colonial (¡°gallejar una miqueta¡±, deia P¨¦rez Gald¨®s). Aprofitant l¡¯agonia i successi¨® del sult¨¤ del Marroc i un absurd episodi de destrucci¨® per membres de les cabiles (tribus) d¡¯una fita de pedra al costat de Ceuta que duia gravat l¡¯escut espanyol, el govern es va fer l¡¯of¨¨s en un grau total ¡ª¡°l¡¯honra de la p¨¤tria tacada¡±¡ª, va demanar reparacions que no podien ser complertes (entre elles penjar els culpables) i va declarar la guerra. El nou sult¨¤, Mohamed IV, no era res de l¡¯altre m¨®n: com a comandant dels ex¨¨rcits marroquins l¡¯havien derrotat els francesos a Isly i, per a la seva vergonya, el seu pare li va prohibir pujar a cavall durant tres anys.

El pla espanyol era conquerir una pla?a emblem¨¤tica marroquina. Es va triar Tetuan. Les tropes van sortir de Ceuta i es van dirigir cap all¨¤, a 40 complicats quil¨°metres, batallant pel cam¨ª. Sempre amb ¨¨xit (excepte en la lamentable ¡ªper a ells¡ª esbojarrada c¨¤rrega dels h¨²ssars de la Princesa, de bonica pellissa blanca i guerrera blau cel). El secret? A part d¡¯una bona planificaci¨® i conducci¨® de les operacions, i una intend¨¨ncia que va funcionar, en bona mesura van ser les baionetes. Els guerrers marroquins ¡ªencara que sembla que van tenir assessorament brit¨¤nic¡ª no estaven en disposici¨®, i aix¨ª es va veure un cop i un altre, de frenar les c¨¤rregues ordenades de la infanteria espanyola (vegeu Una guerra olvidada de Salvador Ventura, In¨¦dita, 2007). La cavalleria era molt superior tamb¨¦. Els genets moros es limitaven a disparar les espingardes i no dominaven les maniobres ni l¡¯¨²s del sabre com la cavalleria espanyola. La desproporci¨® en l¡¯¨²s de l¡¯artilleria va ser una altra carta en contra dels locals, que tampoc van saber com trencar els quadres espanyols.