Cinquanta ombres de sant Jordi

Cap¨ªtol U

Em veig al mirall i arrufo el nas, frustrada. Male?ts cabells. No hi ha manera que es quedin al seu lloc! ?s clar que avui de bon mat¨ª m¡¯ha raptat un drac que se¡¯m volia cruspir de viu en viu i fa poc que m¡¯acaba de rescatar un cavaller galant. ?s normal que m¡¯hagi quedat el pentinat fet una coca. Me¡¯l recomponc una mica mentre miro de re¨¹ll com el cavaller s¡¯acosta amb pas ferm a reclamar el premi que el pare havia prom¨¨s a qui aconsegu¨ªs derrotar aquella b¨¨stia: la meva m¨¤.

Em giro cap a ell i ensopego amb el meu vestit mig estripat. Diantre! Que n¡¯arribo a ser, de maldestra! Avergonyida, al?o la mirada i m¡¯adono que m¡¯ofereix l¡¯ajuda dels seus bra?os for?uts. L¡¯os pedrer. Que jove que ¨¦s. I que atractiu. ?s alt i porta una cota de malles grisa, amb una camisa blanca a sota, els cabells de color coure fosc i aquests ulls intensos i brillants. Es diu Jordi, el Cavaller Gris, i m¡¯acaba de salvar la vida. En aquests moments no hi ha res que em vingui m¨¦s de gust que ser seva per tota l¡¯eternitat.

Quan m¡¯incorporo, m¡¯allarga una rosa m¨¤gica que ha crescut de la sang vessada del drac. Quin detall. L¡¯agafo i els nostres dits es freguen lleugerament. Sento que un calfred estrany i estimulant em recorre el cos, i autom¨¤ticament enretiro la m¨¤. Primer penso que ¨¦s all¨° que anomenen amor a primera vista, per¨° despr¨¦s m¡¯adono que se m¡¯ha clavat una espina de la rosa. Em quedo uns segons embadalida mirant com una goteta vermella taca la meva pell blanca.

Ha sigut un dia ple d¡¯emocions. El drac m¡¯ha lligat i m¡¯ha arrossegat fins a la seva cova. Si em movia feia espetegar la cua sobre el meu cul indefens, un cop i un altre, sense deixar-me respirar. I ara aix¨°. M¡¯hauria de fer mal tot per¨° en canvi estic... excitada. La meva deessa interior ha despertat. No havia sentit mai aquesta escalfor entre les cames. Tinc unes ganes boges que arribi la nit de noces per veure si puc treure m¨¦s profit de tot aix¨°.

Cap¨ªtol Dos

Ja ho tinc tot a punt. Estic sola a l¡¯habitaci¨® esperant que arribi el meu marit acabat d¡¯estrenar. Sento que alg¨² obre la porta. El meu cor batega com si estigu¨¦s corrent muntanya amunt.

¡ªMil dimonis! Princesa Anast¨¤sia, qu¨¨ us ha passat?

El Cavaller Gris al?a l¡¯espasa que porta al cintur¨® i s¡¯acosta cap a mi.

¡ªOn s¡¯amaga l¡¯infame que us ha lligat aix¨ª? ¡ªBranda l¡¯arma d¡¯un costat a l¡¯altre¡ª. Que surti si ¨¦s valent!

M¨¦s val que li expliqui de qu¨¨ va tot aix¨° abans no comenci a destrossar el mobiliari.

¡ªMissenyor, no patiu: no hi ha cap malvat.

Fa cara de sorpresa. Tamb¨¦ l¡¯han fet les meves donzelles quan els he demanat que em lliguessin a la cadira.

¡ªHe pensat que podr¨ªem jugar a dracs i princeses, com el dia que ens vam con¨¨ixer...

En Jordi baixa l¡¯espasa i, ja m¨¦s tranquil, em llan?a una llambregada no gens discreta a l¡¯escot. Porto la cotilla cordada al m¨¤xim i les p¨®lvores que m¡¯he escampat pel pitram fan que brilli m¨¦s ufan¨®s que mai. Els mugrons s¡¯endureixen nom¨¦s de sentir-se observats i se m¡¯escapa un sospir de plaer. El meu home somriu amb picardia.

¡ª?s clar. A veure... ¡ªS¡¯escura la gola i es fica en el seu personatge¡ª. Oh! Una princesa lligada! Segur que un drac malvat l¡¯ha segrestada. Estigueu tranquil¡¤la, bella dama, que ara mateix us vinc a rescatar dalt del meu cavall!

¡ªNo, no... ¡ªPoso els ulls en blanc¡ª. No volia dir aix¨°. V¨®s no heu de fer de cavaller, sin¨® de drac.

¡ªDe drac? ¡ªla boca se li queda oberta.

¡ªS¨ª, de drac. Ja sabeu, all¨° de maltractar donzelles sense pietat amb la cua.

¡ªCua? De quina cua parleu, missenyora?

¡ªPer¨° ¨¦s que se us ha d¡¯explicar tot a v¨®s, eh? Useu la vostra imaginaci¨®, caram!

Com que veig que va perdut, li dono una pista.

¡ªPer exemple, podr¨ªeu fer servir aquell fuet que... ehem... alg¨² es deu haver deixar oblidat.

L¡¯agafa, obedient, i se¡¯l mira sense saber gaire b¨¦ com posar-s¡¯hi. Es nota que se sent m¨¦s c¨°mode amb l¡¯espasa. S¡¯escura la gola de nou i intenta canviar de paper.

¡ªGrrr! S¨®c un drac famolenc que... eeh... he vingut a menjar-me la primera princesa que se¡¯m posi al davant. Grrr!

Llavors intenta usar el fuet, per¨° la punta se li entortolliga a la bota i per poc no cau de morros a terra. Prova de desfer el nus, per¨° s¡¯embolica encara m¨¦s. Va fent saltirons per la cambra per mantenir l¡¯equilibri.

Encara prendr¨¤ mal. Quin desastre! Li faig un senyal perqu¨¨ es deixi estar de fuets i vingui a deslligar-me i a consumar aquest matrimoni per la via tradicional. Ja deixarem les floritures per un altre dia.

Cap¨ªtol Tres

Sento com cantusseja a la seva cambra mentre es va despullant. Ha arribat el moment de tornar-ho a intentar. Em passo el raspall pels cabells, em descordo un bot¨® m¨¦s de la camisa i agafo una copa plena. Obro la porta sense trucar. En Jordi fa un bot.

¡ªMissenyora! No us esperava. Justament anava a prendre un bany.

¡ªOh, cavaller meu, no volia pas destorbar-vos. Tan sols us portava quelcom per calmar-vos la set.

M¡¯acosto a ell exagerant el moviment dels malucs per¨° em sembla que no serveix de gaire, perqu¨¨ t¨¦ els ulls fixos en un altre lloc. ?s dif¨ªcil competir amb un bon vas de vi. Quan estic a un pas d¡¯ell, faig veure que ensopego i li vesso la beguda per sobre.

¡ªAi! Que en s¨®c, de potinera! Sembla que tingui dos peus esquerres! Em sap molt de greu, missenyor.

En Jordi es mira la seva camisa blanca.

¡ªNo patiu, princesa Anast¨¤sia, no ha passat res.

¡ªHe sigut una noia dolenta. Ara m¡¯haureu de castigar.

¡ªCastigar? Per una camisa vella? No, dona, que en tinc un armari ple...

¡ªNo, no, insisteixo: mereixo un c¨¤stig.

¡ªVa, deixem-ho estar. Si m¡¯aneu a buscar una altra copa ser¨¤ suficient.

¡ªEscolteu: ja est¨¤ b¨¦! Us dic que mereixo un c¨¤stig i prou, eh?

¡ªNo us poseu aix¨ª... Si us ha de fer feli? us castigo. Eeeh... Escriviu cent vegades: ¡°No tornar¨¦ a vessar el vi sobre el meu estimat¡±. Qu¨¨ us sembla?

¡ªPer¨° quina mena de c¨¤stig ¨¦s aquest? No se us acut res millor? Mireu, casualment all¨¤ veig una fusta de picar la roba que... ehem... alg¨² es deu haver deixat oblidada. Potser si la useu per donar-me uns quants assots aprendr¨¦ d¡¯una vegada a vigilar per on camino, no trobeu?

¡ªUns assots, missenyora? Esteu segura que...?

¡ªAssots, he dit! Ara mateix!

En Jordi corre a buscar la fusta sense gosar discutir-m¡¯ho. Mentrestant, m¡¯apujo les faldilles i deixo al descobert unes natges p¨¤l¡¤lides i perfumades. Noto un formigueig d¡¯anticipaci¨® a la pell. Una cremor em baixa per l¡¯espinada i m¡¯esclata a l¡¯engonal. La meva deessa interior est¨¤ fent tombarelles. Em mossego el llavi, incapa? de controlar-me. Sento les seves passes que s¡¯acosten. M¡¯inclino lleugerament per facilitar-li la tasca.

L¡¯impacte m¡¯envia rodant a l¡¯altra punta de l¡¯habitaci¨®. Acabo potes enlaire, amb la faldilla per barret i un dolor terrible a les meves delicades anques.

Cap¨ªtol Quatre

Estic llegint a la meva habitaci¨®. Dempeus, perqu¨¨ em fa mal quan m¡¯assec. Han passat dos dies i encara tinc el cul vermell com una tomaquera. Ara ja s¨¦ que les fustes s¨®n massa perilloses a les mans d¡¯alg¨² acostumat a matar dracs a garrotades. Per¨° no em rendeixo tan f¨¤cilment, jo. El meu Jordi ¨¦s un home de blancs i negres, per¨° a fe de D¨¦u que aconseguir¨¦ treure-li tots els matisos de gris que t¨¦ amagats dins!

S¨®c una dona dels meus temps. Nom¨¦s vull un home que em subjugui, em maltracti, em controli i m¡¯ordeni fer coses humiliants. Potser demano massa? Totes les meves amigues en tenen un! Per qu¨¨ m¡¯ha hagut de tocar un cavaller que em respecta i em regala flors? D¡¯aqu¨ª mil anys potser triomfaran els homes rom¨¤ntics que ens tractin com iguals, per¨° ara estem al 1096 i les coses s¨®n com s¨®n. Segur que una dona del segle XXI trobaria les meves fantasies de dominaci¨® m¨¦s rid¨ªcules que excitants, i si escriv¨ªs un llibre explicant aquesta mena d¡¯hist¨°ries ning¨² no se¡¯l llegiria. Per¨° jo visc al present, no al futur!

El cavaller entra a la cambra i m¡¯interromp els pensaments. Fa cara seriosa.

¡ªEm sap molt greu, missenyora. El papa Urb¨¤ II ha cridat a la guerra santa per recuperar les terres sagrades de mans dels infidels. Cavallers de tot arreu s¡¯estan unint a la croada. La meva espasa ha d¡¯estar al seu costat en un moment tan important com aquest, suposo que ho entendreu...

Diantre. Diantre i rediantre. Nom¨¦s em faltava aquesta. Ara que semblava que est¨¤vem fent progressos! Tots els homes s¨®n iguals. Els poses davant la promesa d¡¯uns anys de batusses ininterrompudes i se n¡¯hi van corrent com perseguits pel diable. No dediquen ni un segon a pensar en els deures conjugals que desatenen!

Li dono la meva benedicci¨® al Cavaller Gris i vaig a buscar el rosari. M¡¯espera una temporada llarga de precs i oracions perqu¨¨ me¡¯l retornin d¡¯una pe?a i en condicions de poder continuar la seva educaci¨®. Encara li he d¡¯ensenyar a ser un marit com cal! I mentrestant, mirar¨¦ si em puc fer raptar per un altre drac que s¨¤piga com s¡¯han de tractar les natges d¡¯un dama.

Salvador Macip. Guanyador del XII Premi de Literatura Er¨°tica La Vall d¡¯Albaida. www.macip.org