Vitalitat de la lletra impresa

Malgrat que les llibreries minven, els ¨ªndexs de lectura s¡¯aprimen, els editors es desesperen i els escriptors s¡¯espanten, cada primavera l¡¯univers de la lletra impresa s¡¯alia per resistir i per escampar als quatre vents les virtuts i les bondats de la literatura. Perqu¨¨, a trav¨¦s de les sedes de la imaginaci¨® i l¡¯entreteniment, la literatura ¨¦s una via per a conrear la reflexi¨® cr¨ªtica, la curiositat i l¡¯empatia cap a mons que no s¨®n el nostre. La literatura no solament ¨¦s el motor de la nostra llibertat liter¨¤ria i intel¡¤lectual, o com vulgueu dir-ho, ¨¦s tot un univers d¡¯infinites possibilitats. Els llibres esdevenen una lectura ininterrompuda del m¨®n, una operaci¨® incessant de desxiframent de missatges i resson¨¤ncies que ofereix i expandeix la immensa gal¨¤xia de sentits que ¨¦s la vida.

El m¨®n editorial ¨¦s una maquin¨¤ria econ¨°mica fonamental per tal que es ventile amb normalitat el pulm¨® de la cultura. Per aix¨°, ¨¦s admirable la puntualitat i la persist¨¨ncia anual, tot i l¡¯esc¨¤s suport administratiu, de la Fira de Llibre de Val¨¨ncia per a eixir al carrer i aproximar-se al lector.

Narrativa

Enguany es va obrir la temporada amb uns quants t¨ªtols d¡¯inter¨¦s. Esperan?a Camps ens sorprengu¨¦ amb un doblet ¡ªCol¡¤lecci¨® particular, Editorial Moll i Naufragui a la neu, Bromera¡ª de mirades i proses ben musculades, cosides per mitj¨¤ d¡¯una superposici¨® ben complexa de capes i de refer¨¨ncies de tota mena i amb un engranatge de la fabulaci¨® de voltatge alt. En la primera, a trav¨¦s de la vida familiar, social i professional d¡¯un galerista d¡¯art, contemplen la pel¡¤l¨ªcula de la pujada i de la davallada del glamur del fenomen valenci¨¤, globus inflat en l¡¯era de Zaplana i Camps. En la segona, el personatge femen¨ª ¨¦s una contrafigura del galerista: per sorgir de l¡¯infern de l¡¯adici¨® i de l¡¯abjecci¨® s¡¯autoexplora i es projecta en la ficci¨®.

Una altra novel¡¤la singular ¨¦s la segona d¡¯Andreu Sevilla, Camins de dulcamara (Llavi de Neu, llibres), per la voluntat de crear una veu i un m¨®n potents. ?s un relat inici¨¤tic i de formaci¨® a partir de la perip¨¨cia d¡¯uns xiquets que han decidit fugir de casa. ?s un paisatge pr¨°xim i alhora inquietant. Encara que contada des de l¡¯edat adulta, les veus dels xiquets esdevenen perfils de psicologia fonda. Una hist¨°ria fonamentalment oral, d¡¯estil el¡¤l¨ªptic, que es mou al ritme de claus internes, i que combina el tall cruel i realista, el lirisme i l¡¯esfumat on¨ªric per a tractar les vacil¡¤lacions de la mem¨°ria.

Tot seguit, trobem Cr¨°nica negra (Bromera), de Juli Alandes, que continua fent servir el filaberqu¨ª del relat polic¨ªac per a parlar de temes que cremen, per¨° amb la voluntat de fer una lectura amena. Ac¨ª poleix el diamant que havia trobat en la novel¡¤la anterior, Miquel O¡¯Malley (mosso d¡¯esquadra, d¡¯origen valenci¨¤ i amb gotes irlandeses), que ve a fer pr¨¤ctiques a Val¨¨ncia. L¡¯autor ¨¦s atrevit i prova un c¨°ctel explosiu (humor, pol¨ªtica, policia i personatges extravagants, com ara un tocat de messianisme) per tractar amb bona m¨¤ un tema incendiari com pot ser el blaverisme.

De la factoria Bromera ix un llibre de relats, ?ltimes exist¨¨ncies, d¡¯un narrador bastant jove, Jovi Lozano-Seser, que ofereix un ventall d¡¯hist¨°ries desiguals, per¨° descarat. Munta les trames en hist¨°ries que dansen en un itinerari global. En els seus millors moments podem estar tant en els dominis de Madoff com en les sinuositats i les foscors de les velines italianes.

En el rebost gener¨®s de la hist¨°ria trobem, d¡¯entrada,El vol de l¡¯esparver (Voliana), de Francesc Momp¨®. ?s una obra de respiraci¨® llarga per a submergir-se en un per¨ªode de crisi i de transici¨® entre el segle XVII i XVIII. ?s una ¨¨poca que marcaria la hist¨°ria del pa¨ªs. ?s la seua obra m¨¦s ambiciosa i hi ordeix diverses trames per a escenificar les tensions socials i econ¨°miques. Sobresurten, a trav¨¦s d¡¯una llengua acolorida, els xocs b¨¨l¡¤lics, la descripci¨® dels h¨¤bits de l¡¯¨¨poca i els personatges ben cisellats per sentiments i passions. Ja el 2013 aparegu¨¦ Hi ha morts que pesen cent anys (3i4), de Tom¨¤s Llopis. Com en la novel¡¤la anterior, travessa, per mitj¨¤ de la fam¨ªlia dels Forcadell, el segle XVII per testimoniar-ne des la Marina la desfeta d¡¯una identitat pol¨ªtica a tots els nivells, un univers petit poblat de llauradors, nobles i bandolers. S¡¯hi incardinen uns quants fils narratius i registres, al costat del rigor, i hi suren el panteisme de la muntanya, la m¨¤gia i fets prodigiosos.

En aquest ¨¤mbit, la proposta de m¨¦s volada ¨¦s El fracassat (Proa), de Mart¨ª Dom¨ªnguez, que continua la seua passi¨® per les biografies dels protagonistes de la cultura. Amb la depuraci¨® dels recursos de l¡¯obra anterior, basteix uns anys clau per a la pintura moderna. I ho fa a trav¨¦s d¡¯un personatge tan emblem¨¤tic com C¨¦zanne, acompanyat en un primer pla per Pissarro i en un pla m¨¦s secundari per tot el seguit dels pintors impressionistes. Amb mon¨°legs i di¨¤legs, l¡¯obra trena els dilemes i la voluntat de bastir una mirada personal, tot i les incomprensions i els moments de mis¨¨ria i desesperaci¨®. Per a aquests pioners la pintura s¡¯ha de basar en la consci¨¨ncia de realitat, en la seua visi¨® profunda i elaborada amb una mirada i uns colors for?a subjectius.

La periodista N¨²ria Cadenes com m¨¦s va m¨¦s es decanta per la vena narrativa. Ara ho prova amb un personatge poli¨¨dric, El banquer (1984), tractament lliure, o no tant, de Joan March, una figura central en la primera part del segle XX peninsular. Un personatge ambici¨®s que, amb procediments mafiosos si calia, movia tots els fils de la pol¨ªtica (finan?ar l¡¯operaci¨® Franco, per exemple) i de les finances per a construir a la llarga la imatge d¡¯un banquer honorable.

Al cor del present trobem Carrer de pas (1984), d¡¯Octav¨ª Monson¨ªs, una novel¡¤la dura i bastant efica? que alterna la vida al ras d¡¯un home sense mem¨°ria i la d¡¯un home de negocis, divorciat i de fam¨ªlia benestant, per projectar una Val¨¨ncia fosca, bruta, i evocar un estament social cruel, de doble moral i c¨ªnic que no escatima cap mitj¨¤ per a assolir els objectius marcats i totalment indiferent als problemes de la resta. Tamb¨¦ ¨¦s una par¨¤bola de la desmem¨°ria i de la p¨¨rdua de la identitat.

Joan Gar¨ª torna a la novel¡¤la amb El balneari (3i4). Escrita amb prosa ¨¤gil i consistent, elabora tota una evocaci¨® a la manera del gran estil europeu, en concret de La muntanya m¨¤gica. Un escriptor, desconsolat pel frac¨¤s matrimonial, es refugia al poble allunyat de tot, i amb la trobada d¡¯un rector singular s¡¯estableix una amistat de grans di¨¤legs. En la mateixa editorial, l¡¯especialista en literatura nord-americana i traductora Carme Manuel escriu la novel¡¤la Llanceu la creu, una estrena prometedora. La mort de la mare obliga la protagonista a furgar en el passat per tal de refer-se amb impuls renovat. ?s literatura de la mem¨°ria d¡¯un passat rural i a trossos de convencions r¨ªgides, per¨° la prosa no ¨¦s gens convencional; basa la for?a en el fragment, en la concisi¨®, en el lirisme i en els colps de psicologia profunda.

L¡¯editorial Onada, de Benicarl¨® publica dues novetats: La promesa del gal¡¤l¨¦s, d¡¯Ivan Carbonell, una hist¨°ria d¡¯aparen?a realista que, a partir de la comanda de lliurar un text d¡¯Enric Valor a un gal¡¤l¨¦s, s¡¯obri a tota mena d¡¯hist¨°ries fabuloses, mons perduts i mons per venir. I Ponts suspensius¡­, una obra col¡¤lectiva de la cooperativa de lletres El Pont, ¨¦s una mostra il¡¤lustrativa dels valors d¡¯una n¨°mina rellevant d¡¯autors de Castell¨®.

Bromera ha tingut l¡¯amabilitat de recollir en un sol volum, Animal de records, els tres llibres de mem¨°ries que va publicar Estell¨¦s i que ajuden a donar-nos-en una visi¨® m¨¦s completa.

Tanquem la secci¨® amb una refer¨¨ncia a l¡¯antologia de Crims. cat 2.0 (Alrev¨¦s), en qu¨¨ figuren tres relats ben interessants dels valencians Andrea Robles, Juli Alandes i Xavier Aliaga.?

Mem¨°ries i assaigs

Al final del 2012 Toni Moll¨¤ public¨¤ Un ad¨¦u a la tribu. Dietari d¡¯hivern a Nova Anglaterra (L¡¯Eixam), continuador de l¡¯esperit del llibre anterior. ?s una cr¨°nica d¡¯una estada acad¨¨mica als EUA, bastida a partir del contrast entre els vaivens personals i la vida di¨¤ria americana. L¡¯autor ha pres la mida al g¨¨nere i la lectura ¨¦s amable, perqu¨¨ gr¨¤cies a refer¨¨ncies de tota mena hi veiem flaixos i observacions agudes d¡¯un m¨®n pr¨°xim al nostre i, alhora, ben distant.

La tem¨¤tica de la identitat ¨¦s sempre un punt roent entre els valencians. Un llibre important, publicat fa uns quants mesos, ¨¦s el de Vicent Sanchis, Valencians, encara (Proa), periodista ben documentat, inquiet i atent als revolts pol¨ªtics del pa¨ªs. No ¨¦s un text te¨°ric ni hist¨°ric, per¨° no defuig ni una cosa ni l¡¯altra. L¡¯origen ¨¦s la reflexi¨® sobre la viabilitat de superviv¨¨ncia del valencianisme i de la llengua, i ho fa a partir de l¡¯obra cabdal de Fuster en aquest terreny. Situa la seua obra en les cru?lles del segle xx i en valora la transcend¨¨ncia, per¨°, ateses les reaccions que provoc¨¤, el blaverisme, cal bastir vies no tant d¡¯interpretaci¨® sin¨® d¡¯actuaci¨®. Una aportaci¨® valuosa en un ¨¤mbit tan espin¨®s. Un altre t¨ªtol, col¡¤lectiu i coordinar per Vicent Flor, amb la tinta encara fresca, ¨¦s Naci¨® i identitats. Pensar el Pa¨ªs Valenci¨¤ (Afers), que recull cinc mirades ben competents sobre la identitat valenciana i la conflictiva construcci¨® de les identitats regionals i nacionals al nostre territori.

Un llibre que far¨¤ parlar ¨¦s Caminar¨¤s entre elefants. Un retrat de M¨°nica Oltra (Columna), del popular novel¡¤lista Ferran Torrent, una aproximaci¨® breu i llegidora sobre la medi¨¤tica pol¨ªtica de Comprom¨ªs. Amb el recurs de la conversa, Torrent hi perfila els relleus m¨¦s significatius de la personalitat p¨²blica i privada de la diputada valenciana.

Poesia

El novembre passat sort¨ª una de les sorpreses m¨¦s esperades de la temporada, L¡¯inventari clement de Gandia (Edicions 96), pel fet alguns dels poemes eren in¨¨dits. Els editors i descobridors, M. J. Escriv¨¤ i J. L. Roig, consideren els versos desconeguts d¡¯un valor enorme, perqu¨¨ assenyalen l¡¯inici d¡¯un lirisme senzill pouat en una realitat di¨¤ria, humil i esclatant de vitalitat. Un estil semblant al del Llibre de meravelles, per¨° m¨¦s despullat. Siga com vulga, una gran troballa.

Al mateix temps un admirador del poeta de Burjassot, Gaspar Ja¨¦n i Urban, un dels poetes destacats de la generaci¨® dels setanta, don¨¤ a con¨¦ixer Testament. Sonets de l¡¯hort de les palmeres (Arola), un c¨¤ntic i una elegia profunds a tota una cultura de la terra que defenia el sud (Elx, posem per cas), encarnats en sonets d¡¯alexandrins extraordinaris. D¡¯alguna manera, aquest llegat po¨¨tic de Ja¨¦n ¨¦s tribut i homenatge a l¡¯Estell¨¦s m¨¦s vigor¨®s.

Enric S¨°ria, pertanyent a una generaci¨® m¨¦s jove, tragu¨¦ tamb¨¦ un t¨ªtol de pes, Arqueologia (Bromera), un di¨¤leg permanent amb la tradici¨®, una aproximaci¨® a la mort dels pr¨°xims i un aprofundiment en la mem¨°ria, perqu¨¨ anar al passat pot ajudar a entendre el present mentre corre. S¨°ria hi crea ¨¤mbits poc habituals i els basteix amb perspectives i angles gens gastats. I els cisella amb vers poli¨¨dric, un ritme ben modulat i unes imatges afortunades.

Per aquestes dates es public¨¤ Guia de perduts, una proposta que cal tenir en compte d¡¯una de les veus emergents m¨¦s potents: Ivan Brull. Els poemes tracten de registrar un m¨®n inestable des dels l¨ªmits del llenguatge que mira de copsar-lo. Lirisme de tensions, perplexitats i sense concessions. Al seu costat, un altre llibre valent ¨¦s el de Begonya Pozo que, en A contracor (Ultramarina), no defuig les cicatrius ni els precipicis per a valorar les clar¨ªcies i les nanses que ofereix la vida. Amb el ball del vers i la prosa, els poemes aspiren al tall i a tocar fondo. Ben recent ¨¦s un llibre ambici¨®s, Vor¨¤gine (Onada), de Josep Ribera, un poemari travessat per un esperit nietzschi¨¤ i abrasiu, per¨° vigilat en curt per un vers ben escandallat i un control formal ben rigor¨®s. Un univers ben estructurat, f¨¨rtil en densitats i en imatges de gran potencial. Amb la voluntat d¡¯oferir una mirada forta sobre el m¨®n es capbussa en els abismes i cerca lligams en la superf¨ªcie i abra?a els neguits col¡¤lectius.

Per a tancar aquest apartat, cal tenir present tres t¨ªtols nous. Primer de tot, Talismans (Bromera), d¡¯Emili Rodr¨ªguez-Bernabeu, en qu¨¨, a trav¨¦s d¡¯instants fulgurants, sondeja la m¨¤gia d¡¯objectes a fi de reflexionar sobre la vida i la mort, la mem¨°ria i l¡¯esperan?a. Despr¨¦s, en La llum garbellada (Bromera) Josep Maria Balbastre enfoca el cos despullat d¡¯idees rovellades i sentiments encartonats per recuperar en tot l¡¯esplendor natural el cos hum¨¤. Per acabar, Francesc Bern¨¤cer, en El pes de les ales (Denes), cisella un lirisme afinat des d¡¯una mirada compromesa, per¨° amb una dicci¨® allunyada dels llocs gastats i una acurada xarxa de refer¨¨ncies liter¨¤ries.

Teatre

Tot i que la producci¨® dramat¨²rgica sol ser curta, sempre hi ha textos que cal subratllar. En primer lloc, Val¨¨ncia, Hollywood, Iturbi (PUV), de l¡¯experimentat Manuel Molins que, des de perspectives i registres diferents (hi ha una entrevista hilarant del m¨²sic a Groucho Marx) i diverses coordenades espaciotemporals, ens il¡¤lumina els clarobscurs de la vida art¨ªstica i privada del m¨²sic valenci¨¤. Tot seguit, trobem La visita (Bromera), d¡¯Isabel-Clara Sim¨®, una escenificaci¨® del tema de la mort amb sarcasme i tendresa a patir de la circumst¨¤ncia particular d¡¯una parella de vells. Finalment, un autor nou, Joan Manuel Matoses, que en ?frica (Onada) posa en escena un desert de gel i neu i dos homes que es creuen, en direcci¨® contr¨¤ria. L¡¯estampa serveix per a imaginar un possible futur del planeta.

Traducci¨®

Des de fa uns quants anys les editorials i els escriptors valencians s¡¯escarrassen per participar en la tasca col¡¤lectiva de fer nostres autors i obres de relleu. En aquest sentit, el paper Bromera ¨¦s transcendental. Ara, per exemple, acaba de traduir dues obres importants: d¡¯Erri De Luca, El crim del soldat, i de Benjamin Black, Venjan?a. La Universitat de Val¨¨ncia ha publicat dues petites joies: Juli despatxat de les portes del cel (traducci¨® d¡¯Antoni Seva), d¡¯Erasme, d¡¯una actualitat inesperada, i En una cambra i mitja (traducci¨® d¡¯Anna Torcal i Salvador Company), viatge penetrant a la infantesa i joventut del seu autor, el rus Joseph Brodsky. En darrer lloc, una sorpresa ben agradable, el valenci¨¤ Pau Sanchis ha tradu?t d¡¯un jove poeta serbi, Petar Mat¨°vitx, unes impactants Les maletes de Jim Jarmusch (Xicra).