Estell¨¦s: moltes llums i algunes ombres

?La celebraci¨® de la Fira del Llibre de Val¨¨ncia ¨¦s, sens dubte, un dels millors aparadors per a polsar la nostra actualitat liter¨¤ria. Enguany, aprofitant que el 2013 ha estat declarat l¡¯?Any Estell¨¦s? per l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua, el poeta de Burjassot t¨¦ una pres¨¨ncia m¨¦s destacada que altres anys en el programa d¡¯activitats de la Fira. Aix¨ª, amb la iniciativa de l¡¯Acad¨¨mia, Estell¨¦s comen?a a rebre l¡¯atenci¨® que les institucions valencianes li han negat vergonyosament en els darrers vint anys. Sembla, doncs, que comen?a a capgirar-se, encara que t¨ªmidament, una tend¨¨ncia que ha durat massa anys.

Ara b¨¦, no s¡¯ha de perdre de vista que, sovint, els homenatges institucionals als escriptors esdevenen armes de doble tall, ¨¦s a dir, si d¡¯una banda els rescaten de l¡¯oblit, de l¡¯altra ¨¦s habitual que en perpetuen t¨°pics gens ajustats a la realitat. Amb tot, Estell¨¦s ¨¦s dels pocs escriptors valencians que no cal rescatar de l¡¯oblit, perqu¨¨ compta amb una llarga n¨°mina de lectors i un bon nombre de poetes que encara hui palesen l¡¯ombra allargada de la seua poesia. I no sols t¨¦ un bon grapat de lectors, sin¨® tamb¨¦ d¡¯estudiosos que han analitzat a fons la seua obra: els uns de reputats, com ara Jaume P¨¦rez Montaner, Ferran Carb¨® o Vicent Salvador, i d¡¯altres de nous, que apunten bones maneres, com ara Jordi Oviedo. Altrament, si parem atenci¨® al cap¨ªtol de les antologies, se li n¡¯han dedicat bastants, fins i tot una de dirigida al p¨²blic infantil a c¨¤rrec de l¡¯incombustible Juli Capilla. A m¨¦s, els poetes Josep Llu¨ªs Roig i Maria Josep Escriv¨¤ han editat recentment L¡¯inventari clement de Gandia amb qu¨¨ Estell¨¦s guany¨¤ el premi Ausi¨¤s March d¡¯aquesta poblaci¨® el 1966, una troballa impagable si considerem que aquesta versi¨® no es correspon amb L¡¯inventari clement que coneix¨ªem fins ara. Tot aix¨° sense oblidar les innombrables activitats que es promouen des d¡¯associacions culturals, universitats, instituts i col¡¤legis d¡¯arreu del Pa¨ªs Valenci¨¤. Per tant, si alguna cosa no ha mancat a Estell¨¦s, ha estat el reconeixement de la societat civil, que, al capdavall, ¨¦s el m¨¦s important.

Ens espera, doncs, un any d¡¯homenatges merescud¨ªssims al poeta, per¨° tamb¨¦ un any d¡¯impostures dels pol¨ªtics de torn que, de sobte, es declararan uns empedre?ts lectors estellesians. Ens parlaran, per exemple, tal com ja ha fet la consellera de Cultura, de la ?valenciania? d¡¯Estell¨¦s, per¨° aniran amb compte de no inserir aquesta ?valenciania? dins de la hist¨°ria de la literatura catalana. En definitiva, faran ¨²s de clix¨¦s banals, ens n¡¯oferiran una lectura esbiaixada i, com de costum, defugiran adoptar una actitud honesta envers l¡¯obra del poeta. Ja se sap que amb els pol¨ªtics, tard o d¡¯hora, tot queda redu?t a un oblit il¡¤lustre. Just el contrari de l¡¯objectiu d¡¯un homenatge d¡¯aquesta mena, que no hauria de ser cap altre que difondre la seua obra amb voluntat cr¨ªtica. De fet, qualsevol opini¨® que no es fonamente en una lectura amatent dels seus textos no deixar¨¤ de ser pura xerrameca i mandra lectora. I ¨¦s que Estell¨¦s ens ha llegat una quantitat inusual de llibres memorables. Pense ara, sense voluntat exhaustiva, en L¡¯Hotel Par¨ªs, Horacianes, El primer llibre de les ¨¨glogues, Llibre de meravelles o El gran foc dels garbons. Tot plegat, una mostra m¨¦s que suficient per a avalar el lloc d¡¯honor que ocupa en les nostres lletres. De fet, nom¨¦s per haver escrit una joia de la brillantor de ?Coral romput? ja hi mereixeria un lloc preeminent.

Estell¨¦s fou un poeta prol¨ªfic fins a l¡¯extenuaci¨®

En definitiva, l¡¯obra incommensurable d¡¯Estell¨¦s ha de ser jutjada pels cims assolits, que en s¨®n molts i ben alts, per¨° no ha de fer-se extensible la qualitat dels cims a tota l¡¯obra en general, que aix¨° f¨®ra caure igualment en el parany dels t¨°pics. Hom sap que Estell¨¦s fou un poeta prol¨ªfic fins a l¡¯extenuaci¨®. Per tant, ¨¦s inevitable que entre els seus escrits, la gran majoria d¡¯una qualitat indubtable, trobem tamb¨¦ algunes davallades. No podia ser d¡¯una altra manera i aix¨ª ho advert¨ª Fuster en el pr¨°leg a les seues obres completes: ?F¨®ra idiota de pretendre que ¡®tot¡¯ el que puga eixir d¡¯aquest hurac¨¤ graf¨°man ser¨¤ ¡®bo¡¯?.

Siga com siga, ¨¦s dif¨ªcil, i gosaria dir que desaconsellable, valorar globalment la seua obra, tant o m¨¦s que encunyar-la amb una sola etiqueta, perqu¨¨ no hi ha un ¨²nic Estell¨¦s. I ¨¦s que si b¨¦ cant¨¤ l¡¯amor, el sexe i la vida, tamb¨¦ cant¨¤ la mort. Si b¨¦ fou el poeta del poble, tamb¨¦ fou deliberadament culte. Si b¨¦ fou el poeta nacional, tamb¨¦ tenia el seu propi univers. Si b¨¦ retrat¨¤ la quotidianitat ef¨ªmera del seu temps, tamb¨¦ anhel¨¤ l¡¯eternitat. Tot aix¨° fou Estell¨¦s. I m¨¦s encara, molt m¨¦s del que puga dir-se en un article. Ignore si en el futur se li dedicaran elogis prudents o si Foix haur¨¤ vessat ja totes les ll¨¤grimes que havia de vessar, per¨° qualsevol homenatge que se li fa?a, se¡¯l t¨¦ ben guanyat.