Quan creus que ja s¡¯acaba¡­

S¨ª, benvolgut lector, ¨¦s el comen?ament d¡¯una can?¨® de Raimon, ¡°Quan creus que ja s¡¯acaba, torna a comen?ar¡±.

Em vingu¨¦ al mag¨ª fa uns quants dies mentre llegia un titular de premsa en qu¨¨ s¡¯afirmava que el catal¨¤ de la Franja de Ponent, a l¡¯Arag¨®, passaria a anomenar-se ¡°lapao¡±. La primera impressi¨®, fruit de la meua ignor¨¤ncia, va ser que els aragonesos solien anomenar despectivament aix¨ª el catal¨¤ de les terres de Ponent, tal com ac¨ª se solia anomenar ¡°xurro¡± el castell¨¤ de l¡¯interior. Per¨° no, en continuar llegint l¡¯article, vaig descobrir horroritzat que el nom en q¨¹esti¨® eren les sigles de ¡°lengua aragonesa propia del ¨¢rea oriental¡± ¨Cvaja, el catal¨¤ (perd¨®!)¨C, en oposici¨® al ¡°lapapyp¡± o ¡°lengua aragonesa propia de las ¨¢reas pirenaica y prepirenaica¡± ¨Cvaja, l¡¯aragon¨¦s o fabla de tota la vida¨C i tamb¨¦ al castell¨¤ (aquest, sense canvi de nom).

I a qu¨¨ es deu aquesta decisi¨® del Govern de la senyora Rudi? Doncs, no cal esfor?ar-s¡¯hi massa. D¡¯entrada, a la necessitat de distraure el personal, de no fer-lo pensar en l¡¯atur, la crisi, les pen¨²ries¡­ i, de passada, reobrir el vell debat identitari de les lleng¨¹es peninsulars altres que el castell¨¤, i aix¨ª, mentre discutim sobre la identitat d¡¯aquestes lleng¨¹es, n¡¯ajornem la normalitzaci¨®. Ja ho havien intentat amb el ¡°valenci¨¤¡± durant la d¨¨cada dels 70 (ara, encara) amb la batalla de Val¨¨ncia; i amb el balear, amb la pol¨¨mica d¡¯en Pep Gonella; i del catal¨¤, com que no se¡¯n podia discutir la identitat, se¡¯n discutia (se¡¯n discuteix encara) l¡¯¨²s, i d¡¯aix¨° en podrien explicar m¨¦s coses personatges com Jim¨¦nez Losantos o Amando de Miguel, llavors residents a Catalunya.

Tornant al ¡°lapao¡±, el lector ha de saber que no ¨¦s un nom gens original, ja que es tracta d¡¯una varietat del naxi, llengua asi¨¤tica, que es parla en certes zones de la Xina, el Tibet i Birm¨¤nia. Per¨° ¨¦s clar, els governants que han perpetrat aquest desprop¨°sit no s¨®n ling¨¹istes, i no tenen el perqu¨¨ de saber-ho. Algun lector agosarat es pot dir ¡°I si no s¨®n ling¨¹istes, per qu¨¨ es fiquen en aquests embolics?¡±. Doncs, perqu¨¨ ja els va b¨¦ embolicar les coses per a traure¡¯n r¨¨dit pol¨ªtic, perqu¨¨ es pensen que les urnes donen legitimitat per a tot, fins i tot per a decidir, els regidors, per majoria quina llengua ¨¦s la que es parla en un poble determinat.

Esperem que l¡¯exemple no es fa?a extensiu a casa nostra i que el Govern del senyor Fabra i de la seua escudera ¨Cvull dir, consellera¨C Mar¨ªa Jos¨¦ Catal¨¤ (perd¨®!) no s¡¯encaboten a regalar-nos una favada semblant. Si ho fan, m¡¯atreviria a suggerir-los que ho facen amb m¨¦s rigor i vagen una miqueta m¨¦s enll¨¤ que els seus coreligionaris aragonesos, i establisquen dues lleng¨¹es ben diferenciades: la de la ¡°llengua valenciana que es parla en la costa¡±, tamb¨¦ coneguda com a ¡°llevapaco¡±, i la ¡°llengua que es parla a l¡¯interior¡±, o ¡°llepali¡±, totes dues lleng¨¹es independents del catal¨¤ i el castell¨¤, respectivament. Aix¨ª ¨¦s com esdevindr¨¤ realitat l¡¯Espanya diversa de pobles i lleng¨¹es¡­ I ja em llepe els llavis pensant que l¡¯exemple arribe a les Can¨¤ries, Andalusia, Extremadura, M¨²rcia¡­ Almenys serem ben orgullosos el pa¨ªs amb m¨¦s lleng¨¹es cooficials d¡¯aquesta vella Europa!

I l¡¯atur, i la crisi, i els desnonaments, i les preferents, i les retallades? Bah, aix¨° no ¨¦s gens important, simplement ¨¦s conjuntural, passatger. El que preocupa de veritat els espanyols ¨¦s saber del cert quina llengua ¨¦s la que parlen.

¡°I torna el temps dels monstres que no s¨®n morts¡±, continua Raimon.