En record dels dies feli?os

Dilluns passat, el Bar?a celebrava amb una gran rua la consecuci¨® d¡¯una nova lliga per al seu palmar¨¦s. El dia abans, hi havia qui dubtava de l¡¯¨¨xit de la festa, perqu¨¨ els ¨¤nims dels aficionats no estan gaire exultants ¨²ltimament. La lliga es donava per guanyada des de fa mesos, i el que no provoca expectaci¨®, tampoc genera euf¨°ria, i a l¡¯endemig l¡¯equip s¡¯ha endut disgustos greus. Per als aficionats, l¡¯abultada derrota patida davant del Bayern va ser una dutxa freda en plena cara i un aterratge massa brusc en el sempre abrupte m¨®n real; en tot cas, una experi¨¨ncia ingrata. De fet, quan l¡¯empat entre l¡¯Espanyol i el Madrid va atorgar la lliga al Bar?a, la celebraci¨® immediata a Canaletes va ser protocol¨¤ria i m¨²stia, sense masses ext¨¤tiques i amb pocs vidres trencats.

Amb tot, la rua ha eixit b¨¦. Els aficionats han decidit que la lliga s¡¯ho val i que b¨¦ calia agrair als jugadors l¡¯esfor? de tota una temporada. La vesprada de dilluns era agradable i unes 500.000 persones, segons la gu¨¤rdia urbana, ompliren els carrers per on passaven els jugadors del Bar?a i, m¨¦s discretes, les jugadores de l¡¯equip femen¨ª, que tamb¨¦ acaben de guanyar la seua lliga i no ho mereixen menys. Com de costum, els jugadors noven?ans i els brasilers van ser els qui m¨¦s festejaren el trofeu, mentre que els veterans s¡¯ho prenien amb m¨¦s calma. Com a novetat, alguns van intuir que els somriures d¡¯orgull de l¡¯entrenador Vilanova i l¡¯estrella Messi ¨Cara novament lesionat- estaven lleument matisats per la melancolia.

Aix¨° del futbol ¨¦s un fenomen ben curi¨®s. Si no la recorde malament, una asserci¨® de Nietzsche sostenia que les coses s¨®n interessants perqu¨¨ i en la mesura que nosaltres posem inter¨¦s en observar-les. Si aix¨° ¨¦s aix¨ª, el futbol deu ser interessant¨ªssim, perqu¨¨ hi ha una pila de gent que hi posa un inter¨¦s tena?ment abrandat, com si els hi anara la vida. Jo crec que aix¨° passa precisament perqu¨¨ ¨¦s un joc; perqu¨¨, en realitat, que l¡¯equip que l¡¯aficionat ha decidit que ¨¦s el seu guanye o perda no canvia absolutament res de la seua vida. Ser fan d¡¯un equip ¨¦s un acte gratu?t, i no compromet m¨¦s que l¡¯¨¤nima. Justament per aix¨°, la gent projecta amb tant d¡¯entusiasme, i tant de patiment, les esperances i les frustracions de tots els dies en els colors triats cada diumenge. Si aix¨° ¨¦s un fenomen general, crec que en pocs llocs del m¨®n es viu aquesta aposta amb tanta intensitat com a Barcelona. Jo no s¨¦ si el Bar?a ¨¦s, com diuen, m¨¦s que un club, per¨° s¨ª que ¨¦s cert que els aficionats del Bar?a viuen la seua vinculaci¨® amb un fervor lit¨²rgic que t¨¦ poca comparaci¨® amb res. I, per a desesperaci¨® dels pobres periquitos, la immensa majoria dels barcelonins s¨®n fidels devots d¡¯aquesta religi¨®. L¡¯endem¨¤ de les grans vict¨°ries del club, Barcelona ¨¦s una ciutat alegre i confiada on tot el m¨®n porta inscrit el somriure a la cara i es desf¨¤ en amabilitats, i on fa un bon goig de viure. Despr¨¦s d¡¯alguna de les seues tr¨¤giques derrotes, ens despertem en una ciutat sumida en el marasme i l¡¯abjecci¨®, on tot ¨¦s depriment i no es veu esperan?a. Els assegure que assistir a aquests vaivens ¨¦s prou impressionant.

En aquests anys de crisi, el joc bonic i guanyador del Bar?a ha sigut un gran compensador, o una v¨¤lvula d¡¯escapament, de les angoixes de la ciutadania. Fa anys, els cr¨ªtics marxistes haurien dit que aix¨° era un exemple de manual del que se¡¯n diu alienaci¨®: escapar a un territori fantasi¨®s quan la trista realitat ens aclapara, ens permet descansar del pes d¡¯aquesta realitat, per¨° no la canvia, sin¨® que m¨¦s aviat la perpetua. El Bar?a, amb les passions que suscita, seria llavors un al¡¤lucinogen o un sedant, un lenitiu tramp¨®s d¡¯un viure gris. Jo crec que ¨¦s m¨¦s que aix¨°. No hi ha cap dubte que la realitat ¨¦s prou amarga, a Catalunya com a tot arreu. Hi ha l¡¯atur creixent, el d¨¨ficit monstru¨®s, les retallades ubiq¨¹es i el desgavell institucional. En un article incisiu, Miquel Alberola parlava fa poc del coma pol¨ªtic del govern valenci¨¤. El diagn¨°stic es podria aplicar m¨¦s amunt sense alterar-lo. Segons Llu¨ªs Bassets, Artur Mas ¨¦s un ciclista grogui, sense meta, que continua pedalant per la pura in¨¨rcia de no caure. Aquesta imatge tamb¨¦ es podria generalitzar ben f¨¤cilment.

Siga com vulga, el present ¨¦s fosc, el futur m¨¦s encara, i la gent, capcota, no sap cap a on mirar que no es creme. El Bar?a, en canvi, era una entitat que funcionava. Proposava un model bell i efica?. No solament oferia vesprades triomfadores; permetia entreveure l¡¯esperan?a del treball ben fet i amb resultats. A m¨¦s, era un bon negoci. Donava nom, atreia turistes, concitava energies. Il¡¤luminava uns anys de plom amb el fulgor de l¡¯¨¨xit. Les ¨²ltimes derrotes potser assenyalen que la crisi comen?a a enfosquir tamb¨¦ aquest far. Aix¨° afegia incertesa a la celebraci¨® d¡¯aquesta lliga de la messidepend¨¨ncia, les lesions i el cansament, i potser la dotava d¡¯una peculiar intensitat, matisada, ja dic, per la melancolia.