¡°Encara queda mem¨°ria sense parlar¡±

Octubre de 1946: la Gu¨¤rdia Civil irromp a la masia Cardell¨¤, a Valls, i det¨¦ a tothom que hi havia, excepte uns nois que van deixar abandonats a la sort dels ve?ns i amics que, al capdavall, es van fer c¨¤rrec d¡¯ells. Els agents buscaven un grup de maquis que pretenien accelerar la caiguda del franquisme, que pensaven que seria imminent perqu¨¨, acabada la guerra mundial, intervindrien els aliats per liquidar l¡¯¨²ltima resta del feixisme europeu. La coartada dels quatre guerrillers per ser a la casa era fer el pou que d¨®na nom a la novel¡¤la (El pou dels maquis, Cosset¨¤nia) que acaba de publicar la novel¡¤lista i assagista Margarida Aritzeta (Valls, 1953). Els maquis realment van cavar durant nou mesos un pou que mai no va arribar a donar aigua. L¡¯autora, que avui viu en aquesta masia ¡ªque va ser dels seus pares i avis¡ª, ha recreat la hist¨°ria.

Entre els detinguts hi havia un jove de tot just 18 anys i que militava al PSUC: el pare de la novel¡¤lista. Per¨° no ¨¦s una de les seves fonts principals. Aquells fets mai no van ser objecte de conversa oberta entre pare i filla. ¡°Quan treia el tema, el meu pare deia que dels maquis ja en parlar¨ªem algun dia. Segurament tenia ganes de fer-ho, per¨° aquell dia mai no va arribar. Jo tampoc pensava que fos un assumpte important. El primer cop que vaig tenir not¨ªcies d¡¯una investigaci¨® hist¨°rica que situava el maquis al mas de la meva fam¨ªlia vaig pensar que es tractava d¡¯uns que passaven per all¨¤ i que van ser detinguts a casa meva per casualitat. M¨¦s tard, quan vaig comen?ar a lligar noms i dates, em vaig adonar que es tractava d¡¯una gran operaci¨®, amb quasi un centenar de detinguts. Vaig entendre que tot all¨° s¡¯emmarcava en un moviment vinculat al final de la guerra mundial i a la creen?a dels resistents espanyols que la lluita seguiria a Espanya. No s¨¦ si el meu pare era conscient de tot aix¨°. Jo havia sentit alguna cosa, per¨° pensava que eren batalletes, que les coses no van ser tremendes, que eren an¨¨cdotes que s¡¯explicaven en totes les fam¨ªlies¡±.

¡°Trobar la veritat m¡¯ha

Ja mort el seu pare, l¡¯escriptora, llicenciada en Filologia Catalana per¨° tamb¨¦ en Hist¨°ria, va comen?ar un proc¨¦s d¡¯investigaci¨®: als arxius, d¡¯una banda, i amb els testimonis que encara eren vius, per l¡¯altra. El resultat s¨®n dos llibres. El primer ¨¦s la novel¡¤la, mentre que el segon, hom¨°nim, recull els documents i testimonis que li han servit per reconstruir la hist¨°ria. ¡°A la novel¡¤la descric sentiments que no puc saber si es van donar i sensacions que no s¨¦ si van sentir¡±, explica, tot defensant que el criteri que regeix la ficci¨® ¨¦s la versemblan?a, a difer¨¨ncia de la hist¨°ria, que respon al criteri de veritat.

La novel¡¤la, explica, d¨®na sentit a silencis generalitzats. El del seu pare amb ella, per¨° molts m¨¦s. ¡°Es tractava d¡¯aconseguir que la mem¨°ria que no havien pogut expressar per haver viscut sense poder parlar amb claredat, es fes paraula real. Buscava donar veu a uns personatges que no l¡¯havien tingut. Encara en queden¡±. El silenci era universal: all¨° no es podia explicar als ve?ns, ni tampoc als fills. S¡¯imposava la por que alg¨² digu¨¦s alguna cosa i hi hagu¨¦s conseq¨¹¨¨ncies. De manera que, quan Aritzeta va anar a Barcelona per estudiar a la universitat, els seus pares li van insistir: ¡°No et fiquis en pol¨ªtica¡±, tot i que va acabar vivint a casa d¡¯una fam¨ªlia amiga, una amistat derivada, precisament, de la resist¨¨ncia antifranquista. Per¨° ning¨² l¡¯hi explica a la noia. I quan ella decideix fer-los cas om¨ªs i ¡°ficar-se en pol¨ªtica¡±, tampoc no ho dir¨¤ als pares ¡°perqu¨¨ no pateixin¡±.

En reconstruir la hist¨°ria, afirma que ha viscut ¡°en els mateixos escenaris i entre la mateixa gent, perqu¨¨ a molts dels personatges els he conegut. Ara s¡¯il¡¤luminen frases, cares, gestos. M¡¯adono que moltes coses m¡¯havien arribat, les sabia, perqu¨¨ a vegades sentim frases sense entendre-les. Veus sense saber el que veus. Jo he crescut entre aquesta gent i he arribat a creure que aquest conjunt de relacions forjades llavors, i de les quals els meus pares no van renegar, em van ser transmeses perqu¨¨ algun dia pogu¨¦s lligar caps. Quan he pogut fer-ho m¡¯he quedat entre perplexa i meravellada. I trista, perqu¨¨ m¡¯hauria agradat comprendre-ho fa 20 anys¡±. Aquest joc de silencis i ignor¨¤ncia ¨¦s el que d¨®na continu?tat a tota la novel¡¤la.

La investigaci¨® realitzada li ha perm¨¨s ara ¡°interpretar gestos, complicitats, abra?ades, indicis de ll¨¤grimes antigues. Per¨° sense paraules¡±. Encara que, afegeix, segurament hi va haver altres motius per al silenci. El maquis que s¡¯organitza despr¨¦s de la vict¨°ria aliada a la Segona Guerra Mundial ho fa conven?ut que la guerra continua i que les coses canviaran. El partit, el PCE o el PSUC, encoratja aquesta convicci¨® i organitza els passos fronterers des de Fran?a. Despr¨¦s hi haur¨¤ un canvi de t¨¤ctica i els detinguts es veuran marginats tamb¨¦ pel seu partit, que acaba rebutjant la lluita armada. Silenciats, abandonats, i ara, per fi, rescatats per a la mem¨°ria.

?