Esborrar-se del mapa

A poca dist¨¤ncia l'una de l'altra, dues galeries de l'Eixample barcelon¨ª exhibeixen fotografies de factura dom¨¨stica, col¡¤locades sense emmarcar a les parets o a les p¨¤gines de quaderns dipositats sobre una taula. La primera correspon al treball d'Allen Ruppersberg (Ohio, 1944), que va inspirar el comissari su¨ªs Moritz K¨¹ng per a la seva proposta en el petit espai de l'entrada de ProjecteSD, l' Umbrella Corner (ressenyat ja aqu¨ª); la segona, a la firma Javier Pe?afiel (Saragossa, 1964), a la Joan Prats.

Ara b¨¦, es tracta de dues propostes fal¡¤libles que es manifesten de manera divergent: si b¨¦ la del nord-americ¨¤ admet "la caiguda i mort de l'autor" i alhora el naixement del lector (llegat de la provocaci¨® de Duchamp en tant que el receptor ¨¦s qui reactiva l'obra), en l'obra de Pe?afiel s'acusa una il¡¤legibilitat absoluta, l'atordiment total i infructu¨®s l'espectador.

L'empresa que dirigeix S¨ªlvia Dauder (SD) ¨¦s de les m¨¦s valorades entre els professionals de fires internacionals (una galeria m¨¦s coneguda que molts museus barcelonins!), mentre que altres sales amb m¨¦s nom han desaparegut de l'imaginari de col¡¤leccionistes i comissaris. Quan ni tant sols el p¨²blic de l'art es pot donar per descomptat, ¨¦s evident que cada vegada se l'ha de convocar amb m¨¦s esfor?, i fa la sensaci¨® que nom¨¦s hi ha dos camins: a trav¨¦s d'exposicions de clara discursivitat i sociabilitat, o b¨¦ per mitj¨¤ de l'espectacle, on tots es fan la il¡¤lusi¨® de formar part del circ.

La de ProjecteSD ¨¦s la primera mostra individual a Espanya de Ruppersberg, pioner de l'art conceptual que, juntament amb Lawrence Weiner, John Baldessari i Douglas Huebler, va posar en joc una cr¨ªtica de la noci¨® moderna de visualitat, fins aleshores definida com una esfera independent i aut¨°noma de l'experi¨¨ncia est¨¨tica. Van q¨¹estionar la qualitat ¨²nica de l'objecte art¨ªstic i la seva espacialitat (el rectangle pict¨°ric i el s¨°lid escult¨°ric) i van desenvolupar nous mitjans de distribuci¨®, com ara el llibre, el p¨°ster, la revista i el v¨ªdeo.Subratllant l'obsolesc¨¨ncia de l'obra original davant de l'objecte reprodu?ble de la cultura de masses, van utilitzar la fotografia de la manera menys espectacular: imatges casolanes amb polaroids i sense trucar, agulles o xinxetes que les subjectaven a la paret, i el que es va anomenar deskilling (sacrifici de la destresa t¨¨cnica), en un esfor? per eliminar qualsevol virtuosisme manual (res de nou: al XIX, Georges Seurat aplicava el pigment en pinzellades visiblement separades, i els cubistes feien collages amb retalls de paper, etiquetes d'envasos i altres objectes "trobats").El 1972, Ruppersberg va crear la pe?a Where's Al? , hist¨°ria explicada per mitj¨¤ de 150 fotografies i 150 targetes d'arxiu amb di¨¤legs que permetien seguir la pista d'un personatge anomenat Al. Una segona entrega, Where's Al? Part II-The Sequel (1997), ampliava el repertori d'imatges i textos amb notes, llibres, guions de cinema i una revista, que ajudaven a construir l'escenari en qu¨¨ es presenta un artista que inventa la seva desaparici¨®.

El mateix autor descriu el seu discurs com "un xoc entre una com¨¨dia dram¨¤tica i una pel¡¤l¨ªcula de terror". A aquesta obra se suma ara una nova versi¨® projectada sobre una pantalla i una instal¡¤laci¨® recent,The Rise of L.A., tres fotografies que s¨®n tamb¨¦ discos de vinil en els quals apareixen representats, amb el fons d'una banda sonora, icones de la vida cultural i comercial de Los Angeles als anys setanta. Recomanable.Mentrestant, a la Joan Prats, Pe?afiel exhibeix el seu "batec antecedent" al voltant de dues situacions hist¨°riques que tenen com a protagonistes Ruth Berlau (vinculada laboralment i sentimental a Bertolt Brecht) i Michelle Bachelet i Angela Merkel, dues mandat¨¤ries que suposadament deurien coincidir en un determinat moment de la hist¨°ria en un tramvia rumb a Leipzig o Berl¨ªn.

La hist¨°ria no ¨¦s intranscendent, per¨° cal llegir-la a fons en un fullet explicatiu per no sentir-se enva?t per l'ensopiment. En el seu passeig per les sales, el visitant troba fotografies, textos, retalls, dibuixos i v¨ªdeos que nom¨¦s l'autor ¨¦s capa? de desxifrar. Judiqueu-lo vosaltres mateixos o, abans de l'atordiment, esborreu-vos com a espectadors.