L¡¯interior

Pense en J. D. Salinger, en l¡¯actitud que adopta a partir dels quaranta-i-tants anys d¡¯edat, quan deixa de publicar i prohibeix l¡¯aparici¨® de fotos seues ¡ªi de qualsevol il¡¤lustraci¨®¡ª en les reedicions dels seus llibres, quan fuig de Nova York i s¡¯instal¡¤la als afores boscosos de Cornish, New Hampshire, per defugir el contacte amb la civilitzaci¨®; pense en Salinger i em ve al cap un pis on vaig viure d¡¯estudiant. Era fosc, inc¨°mode, lleig, p¨¨ssimament moblat. Aquell antre em recorda Salinger perqu¨¨ el propietari, en donar-nos la clau i abans d¡¯anar-se¡¯n, f¨¦u: ¡°Xavals, el pis ¨¦s vostre. Nom¨¦s hi ha una cosa, per¨°, que us prohibisc terminantment, i ¨¦s obrir la porta de l¡¯armari de paret que hi ha al sal¨®¡±. Aix¨° va dir, l¡¯insensat, i, tan bon punt va desapar¨¦ixer, la primera cosa que vam fer fou anar al sal¨® i quedar-nos mirant, perplexos, aquell armari tancat amb clau. Passaren dies, setmanes, mesos; pass¨¤ tot un curs. L¡¯armari s¡¯havia convertit en un motiu recurrent de conversa, un joc mental que consistia a imaginar qu¨¨ s¡¯hi ocultava. Esdevingu¨¦, per a les nostres ments desbocades, un espai inexhaurible, infinit, on cabia tot. L¡¯¨²ltima setmana del curs, quan ja f¨¦iem les maletes per tornar al poble, un dels companys esclat¨¤: ¡°No me¡¯n vaig sense veure que hi ha dins del coi d¡¯armari. No vull mantindre, tota la meua vida futura, aquest interrogant¡±. El sentiment era compartit, ning¨² no object¨¤ res. Rebent¨¤rem el pany, no sense un agut sentiment de culpa; n¡¯examin¨¤rem, ¨¤vids, l¡¯interior. La nostra curiositat fou de sobte ¡ªmassa de sobte¡ª assedegada, i sent¨ªrem un buit immens. Despr¨¦s, tanc¨¤rem l¡¯armari toscament, amb la pretensi¨® absurda de dissimular la infracci¨®. Ara ho recorde i la porta de l¡¯armari em fa pensar en Salinger. Despr¨¦s de l¡¯¨¨xit aconseguit amb la seua primera novel¡¤la, El vigilant en el camp de s¨¨gol, Salinger publica tres llibres, bastant menys celebrats que el primer. M¨¦s tard, per¨°, Salinger decideix desapar¨¦ixer. Aquest gest, lluny d¡¯eclipsar-lo, el converteix en mite, un mite tan potent o m¨¦s que la seua literatura. Salinger tanca la porta al m¨®n i aix¨° fa que tothom vulga saber qu¨¨ coi hi ha darrere la porta. Estrat¨¨gia deliberada, per tal d¡¯atraure l¡¯atenci¨®? Error de c¨¤lcul? El cas ¨¦s que la negativa visceral a concedir entrevistes i fotos provoca que el molesten molt m¨¦s que si s¡¯haguera limitat a fer via al marge del soroll medi¨¤tic. Sabem la poca mem¨°ria que tenen el p¨²blic i el m¨®n de la cultura. Un autor que deixa de publicar no necessita fer escarafalls per a desapar¨¦ixer, l¡¯oblit funciona de manera autom¨¤tica. Qu¨¨ en pretenia, Salinger? Quan alg¨² es nega a concedir entrevistes i que el fotografien, menyst¨¦ les entrevistes i les fotos, o realment els concedeix molta ¡ªmassa¡ª import¨¤ncia? Per qu¨¨ fugia dels periodistes? Potser creia que no li farien just¨ªcia? Tan alt concepte en tenia, de si mateix?¡­ Voleu saber qu¨¨ hi havia, dins l¡¯armari del pis d¡¯estudiant? No res que meresca ser esmentat ac¨ª: insignificances. El mateix ¡ªsupose¡ª que trobar¨ªem darrere la porta tancada del m¨ªtic Salinger.