Catalunya, de lluny i de prop

La pol¨ªtica catalana fa temps que navega, hi ha qui diu que cap a ?taca, amb una br¨²ixola imantada. L¡¯imprevist 15-M del 2011, el sorprenent 11-S del 2012 i les inesperades darreres eleccions ¡ªamb la desfeta de PSC i CiU i la incerta fugida endavant d¡¯Artur Mas amb ERC¡ª s¨®n punts de no retorn d¡¯una situaci¨® que fa anys que evoluciona sense control per a major desorientaci¨® de les esquerres. Aix¨° ¨¦s aix¨ª des que l¡¯exasperant reforma d¡¯un Estatut sentenciat a Espanya i el fiasco dels tripartits a Catalunya van impedir forjar una hegemonia pol¨ªtica alternativa al pujolisme caduc i una cultura democr¨¤tica que renov¨¦s la de la Transici¨®.

En un context de crisi econ¨°mica i pol¨ªtica globals, i quan la socialdemocr¨¤cia ha desaparegut (en combat?) davant d¡¯un neoliberalisme que ja se sabia triomfant (per¨° no tant!) abans de la caiguda del comunisme, ¨¦s evident que la desorientaci¨® de l¡¯esquerra no ¨¦s exclusiva de Catalunya. Ni d¡¯Espanya. Ho han copsat b¨¦, nom¨¦s centrant-nos en els darrers temps, l¡¯historiador Josep Fontana a El futuro es un pa¨ªs extra?o (Pasado & Presente) i el fil¨°sof Josep Ramoneda a La izquierda necesaria (RBA). Per¨° el cas catal¨¤ t¨¦ singularitats. Les aborda clarament Xavier Vidal-Folch a ?Catalunya independiente? (Catarata), un assaig period¨ªstic d¡¯urg¨¨ncia i de pedag¨°gica introducci¨® hist¨°rica dirigit als progres espanyols. Els que quedin.

Per¨° les reflexions sobre pol¨ªtica catalana no es llegeixen b¨¦ sense les lents bifocals que s¨®n les Cartes de lluny i de prop (L¡¯Aven?), del vell talp dels moviments socials urbans Jordi Borja. Despr¨¦s d¡¯un esclaridor pr¨°leg de la seva parella i antrop¨°loga Dolors Comas, l¡¯urbanista hi aboca un munt d¡¯¡°incerteses i propostes de reconstrucci¨® democr¨¤tica¡± en cinc cartes des de Londres i tres des de Catalunya escrites entre octubre del 2012 i abril del 2013.

A priori, el valor de l¡¯assaig ¨¦s la dist¨¤ncia amb qu¨¨ Borja viu la convulsi¨® catalana. El seu relat impressionista, a voltes ca¨°tic i po¨¨tic (Brecht, Raimon), podria acolorir l¡¯informe de VidalFolch. Per¨° al final, amb idees i previsions arriscades com s¡¯escau als cani sciolti (que ¨¦s com Gramsci va batejar els intel¡¤lectuals rebels), el m¨¦s interessant de Borja s¨®n els seus apunts de proximitat. Per la rica mirada d¡¯un ¡°animal pol¨ªtic¡± (Comas dixit) que ha pasturat pel PSUC i Bandera Roja; l¡¯eurocomunisme i el maragallisme; el Maig franc¨¨s i l¡¯Am¨¨rica Llatina, sense deixar Barcelona, i que ataca els chiens de garde (que ¨¦s com Paul Nizan va definir els intel¡¤lectuals del poder).

Amb les seves reflexions sobre Catalunya (¡°pot precipitar la crisi del r¨¨gim pol¨ªtic espanyol¡±), l¡¯independentisme (¡°transversal per¨° fins ara hegemonitzat pol¨ªticament per les dretes¡±) i les esquerres (¡°s¨®n minorit¨¤ries i tenen el repte d¡¯articular-se amb una esquerra social que en gran part desconfia dels partits¡±), Borja pensa en veu alta la desorientaci¨® de molts sense perdre un nord m¨¦s enll¨¤ de l¡¯Estat propi: ¡°No podem considerar que l¡¯¨²nic objectiu important ara ¨¦s la independ¨¨ncia¡±. Molt dur amb el PSC i ERC, aposta per un proc¨¦s constituent d¡¯hegemonia gramsciana (no incompatible per¨° tampoc il¡¤luminat per la regla benedictina) i proposa un nou subjecte pol¨ªtic que aplegui moviments socials, ICV-EUiA i la CUP amb socialistes i republicans d¡¯esquerres.

Borja diu que l¡¯oportunitat hist¨°rica hi ¨¦s; les garanties d¡¯¨¨xit, no. Tampoc les t¨¦ el vell talp de Marx, que soscava el sistema sota terra per¨° tard o d¡¯hora ha de treure el cap. I aleshores, veure-hi de lluny i de prop potser no el situar¨¤ a les envistes d¡¯?taca, per¨° el pot ajudar a fixar un altre dest¨ª: Ic¨¤ria.

Jordi Borja proposa aplegar moviments socials, ICV-EUiA i la CUP amb socialistes i republicans d¡¯esquerres