A la recerca dels or¨ªgens

Per entendre una mica l¡¯aversi¨® cr¨°nica que, durant el segle XX, ha tingut l¡¯art d¡¯avantguarda cap a l¡¯art tradicional, cal tenir en compte l¡¯odi visceral que va fomentar, gaireb¨¦ sempre, el segon cap al primer, en una batalla campal que acabaria en un distanciament i un menyspreu absoluts i, com a conseq¨¹¨¨ncia, en una total i rec¨ªproca desinformaci¨® de l¡¯un envers l¡¯altre. Potser nom¨¦s el surrealisme, amb el component que tenia de provocaci¨® fins i tot a la mateixa avantguarda, establiria un pont amb la tradici¨® vindicant autors com ara Gustave Moreau, orientalista, simbolista i decadent a ultran?a, o Modest Urgell, evocat tothora per Salvador Dal¨ª i que influiria tamb¨¦ Joan Mir¨® i els seus blaus estelats.

Sovint, en l¡¯art contemporani, el fet de mirar enrere es veu com una amena?a que pot acabar entelant la vig¨¨ncia de la creaci¨® del present. I ¨¦s que, de fet, cal saber mirar el passat i no caure en la trampa perillosa de la nost¨¤lgia o l¡¯anacronisme fora de lloc. Bona part de la producci¨® de Perejaume gira entorn d¡¯aquesta premissa, amb una pila de refer¨¨ncies, a vegades ben expl¨ªcites. Per¨° l¡¯artista de Sant Pol de Mar no va a buscar els llocs m¨¦s comuns de la hist¨°ria de l¡¯art, com Leonardo, Poussin, Vel¨¢zquez, Zurbar¨¢n, Courbet o Delacroix, com han fet d¡¯altres, sin¨® que dialoga amb uns noms molt m¨¦s discrets que li s¨®n propers, com alguns paisatgistes catalans a cavall del segle XIX al XX o autors desconeguts d¡¯¨¤mbit purament local.

La mostra segueix el fil

L¡¯exposici¨® Nocturn di¨¹rn, Sant Pol de Mar. 1911-1980, que presenta la Fundaci¨® Palau a Caldetes bo i celebrant el seu des¨¨ aniversari, est¨¤ dedicada a aquests artistes menors que van influir el Perejaume jove i, d¡¯altra banda, tamb¨¦ ¨¦s una continuaci¨® de la gran retrospectiva que ell mateix es va muntar a la Pedrera fa dos anys. En aquesta ocasi¨®, per¨°, la iniciativa assoleix un grau d¡¯humilitat i autenticitat que supera l¡¯anterior, tant pel lloc on se celebra com pel tema que aborda. ?s un viatge als or¨ªgens, per¨° no s¡¯hi ha incl¨°s de manera expl¨ªcita cap obra pr¨°pia i l¡¯autor s¡¯ha situat rere el nom literari de maniobrer, malgrat que hi estigui quintaessenciat tota l¡¯estona, tant de nit com de dia, els dos ¨¤mbits en qu¨¨ s¡¯ha dividit finalment l¡¯exposici¨®. Perejaume, tal qual, nom¨¦s apareix una mica d¡¯esquitllada, amb cabellera neta i camisa blanca de m¨¤nigues bufades, en la filmaci¨® del 1980 que tanca el recorregut i que documenta dues accions-homenatge a un d¡¯aquests creadors locals, de geni innat i transpar¨¨ncia absoluta.

Passada la nit, i el dia, quan deixem les sales temporals de la fundaci¨®, travessem de manera obligada per l¡¯espai dedicat a Josep Palau i Fabre i els seus amics, i ¨¦s all¨¤ on topem de ple amb l¡¯obra de Perejaume, a qui el poeta alquimista col¡¤leccionava amb primor, juntament amb Picasso, Barcel¨® o Yag¨¹es.

I llavors, com en un flashback cinematogr¨¤fic, torna a apar¨¨ixer radiant tot all¨° que acabem de deixar enrere: els pallassos llun¨¤tics de l¡¯aragon¨¨s Segundo de Chom¨®n, pioner del cinema fantasi¨®s i col¡¤laborador de Georges M¨¦li¨¨s; el dibuix primmirat i l¡¯estimaci¨® panteista pel paisatge de l¡¯antic mestre del poble, Miquel Campeny; les crostes de rocalla o suro i les marines pastoses, les llunes i els capvespres espectrals de Nicolau Raurich i els seus seguidors santpolencs: Joaquim Pou i Benet Martorell, posse?dors del secret del mestre de com pintar b¨¦ la nit en ple dia; o els quadrets na?fs i puntillistes de l¡¯Avi Vila ¡ªpaleta de l¡¯arquitecte municipal Ignasi Mas i Morell¡ª, que evoquen el trencad¨ªs modernista de tants edificis del Maresme i, alhora, el confeti dels carnavals i les festes majors o les catifes florides del Corpus que el mateix Perejaume va recrear el 1980 per lloar Vila ¡ªseguint al peu de la lletra els seus dibuixos¡ª amb l¡¯ajuda popular. I, abans de sortir i passejar per l¡¯espl¨¨ndid parc Muntany¨¤ que envolta l¡¯edifici palauenc, per cloure el cicle podem tornar a fer una volta r¨¤pida, posats ja en antecedents, i rellegir la cua del dictat del maniobrer, que enceta l¡¯acte: ¡°Gr¨¤cies, quadres, gr¨¤cies¡±.

La mostra segueix el fil de la retrospectiva de la Pedrera, per¨° amb humilitat i autenticitat