Amistats pol¨ªtiques delicades

El 1911 Camb¨® negociava amb els l¨ªders dels partits din¨¤stics el suport a la llei de Mancomunitats. En una d¡¯aquelles converses, amb Jos¨¦ Canalejas, el l¨ªder liberal es mostrava d¡¯acord que la Mancomunitat tingu¨¦s compet¨¨ncies en obres p¨²bliques, ensenyament t¨¨cnic universitari i benefic¨¨ncia, per¨° s¡¯oposava radicalment que es pogu¨¦s ocupar de l¡¯ensenyament primari, perqu¨¨ aquestes escoles esdevindrien un focus d¡¯adoctrinament on s¡¯ensenyaria a odiar Espanya. Camb¨® li explic¨¤ la conversa en una carta a Llu¨ªs Duran i Ventosa, on deia de Canalejas: ¡°?s un ximple¡±. Fins i tot per als l¨ªders mon¨¤rquics m¨¦s disposats a la simple concessi¨® d¡¯una mancomunitat de diputacions, l¡¯argument havia de ser sobretot t¨¨cnic. Introduir l¡¯ensenyament primari suposava posar en joc un instrument de nacionalitzaci¨® que consideraven enormement perill¨®s. En la mateixa l¨ªnia de desdibuixar la reivindicaci¨® catalana, dos anys m¨¦s tard el mateix monarca va demanar a Camb¨® que el projecte de Mancomunitat deix¨¦s al marge la prov¨ªncia de Tarragona. D¡¯aquesta manera desapareixia el ¡°perill¡± de la unitat catalana, i el rei es comprometia a afegir, com a contrapartida, la prov¨ªncia d¡¯Osca.

L'etern dilema de Camb¨® i altres dirigents del catalanisme conservador s'expressava en aquesta carta a Prat de la Riba amb tota la seva cruesa: "Tenim dos posicions a adoptar: 1a. Actuar merament de partit nacionalista plantejant amb car¨¤cter greu el plet de les delegacions (...) Seg¨®n. Actuar d'homes de govern presentant esmenes que millorin i casi alterin per complet el Projecte del govern. Lo m¨¦s facil es lo primer. Dif¨ªcil pero prestigi¨®s lo segon". La missiva ¨¦s del 5 de novembre del 1916, en un context en qu¨¨ el diputat barcelon¨ª podia exercir influ¨¨ncia en els cercles pol¨ªtics madrilenys gr¨¤cies precisament a la seva atomitzaci¨® en partits que eren poc menys que grupuscles adherits a un l¨ªder. Per contra, una Lliga cohesionada havia propugnat el seu programa Per Catalunya i l'Espanya Gran. Enmig d'aquells governs d¨¨bils, Camb¨® expressava amb tota claredat a Prat de la Riba, que ja era president de la Mancomunitat, el seu gran dilema. Quina havia de ser la seva prioritat m¨¤xima? Camb¨® no sembla tenir dubtes: calia apostar per la segona opci¨® i intensificar la via intervencionista a Espanya, entre altres coses perqu¨¨ la debilitat dels partits espanyols semblava oferir m¨¦s opcions per assolir una posici¨® estrat¨¨gica, i perqu¨¨ aix¨° ¨¦s el que li demanaven les bases socials conservadores que li donaven suport. No hi ha dubte que per a Camb¨® aconseguir aquest prestigi pol¨ªtic en els cercles de la Cort passava per donar una sensaci¨® de voluntat de col¡¤laboraci¨® en la governaci¨® espanyola, i la reivindicaci¨® catalanista sempre era un fre per consolidar aquesta desitjada respectabilitat pol¨ªtica.

No hi ha dubte que Camb¨® era un pol¨ªtic calculador, que sospesava les seves passes, sobretot en les complexes relacions entre els pol¨ªtics de les faccions din¨¤stiques i el mateix monarca. Camb¨® no deixava de ser un nouvingut en aquell joc pol¨ªtic, amb un programa reformista que havia sorgit al marge de les intrigues que tradicionalment circulaven entre el Palau Reial i les Corts. D¡¯aquesta manera, les seves possibilitats d¡¯¨¨xit a Madrid passaven en part pel frac¨¤s d¡¯alguns dels l¨ªders tradicionals. Es tractava de fer-se un lloc en el sistema, per¨° sense enderrocar-lo, i per aix¨° calia molt de tacticisme. Per aix¨°, el novembre del 1917 escrivia a Llu¨ªs Duran: ¡°Si jo hagu¨¦s volgut, m¡¯haurien ofert la Presid¨¨ncia del Consell a mi, per¨° jo hauria fracassat ara. En cambi, en les Corts vinents jo ser¨¦ President del Consell amb unes Corts adictes¡±.

En el context de la greu crisi pol¨ªtica del 1917, la Lliga assolia per primer cop un ministeri, regentat per Joan Ventosa, al qual acompany¨¤ el catal¨¤ reformista Felip Rod¨¦s. Era el primer govern de coalici¨® de la Restauraci¨®, i Camb¨® considerava la seva formaci¨® una gran vict¨°ria. A la carta explicava que a Barcelona no es valorava prou b¨¦ el significat pol¨ªtic del nou govern, per¨° que a Madrid tothom se n¡¯adonava. Tot i aix¨°, Camb¨® no havia acceptat tenir una cartera en el govern. Creia que els partits din¨¤stics s¡¯havien d¡¯enfonsar m¨¦s, i que en poc temps li arribaria l¡¯hora. Per aix¨° afirmava amb tanta confian?a que seria president del Consell amb unes Corts addictes. Deia que li arribaven oferiments de tot arreu i confiava a ser el grup majoritari en unes pr¨°ximes eleccions. El temps, per¨°, va desmentir aquell optimisme.

Per fi, el 21 de mar? del 1918 Camb¨® entrava a formar part del govern. Esdevenia ministre juntament amb Joan Ventosa, en un executiu amb els principals l¨ªders din¨¤stics, des d¡¯Antonio Maura ¡ªque n¡¯era el president¡ª a Eduardo Dato, el comte de Romanones i Santiago Alba. Camb¨® havia d¡¯ocupar la cartera d¡¯Instrucci¨® P¨²blica, per¨° les pors que promogu¨¦s l¡¯oficialitat del catal¨¤ el van convertir en titular de Foment.

L¡¯aposta era molt arriscada. Dos dies despr¨¦s de ser nomenat escrivia a Llu¨ªs Duran: ¡°Crec que aquest govern, o b¨¦ far¨¤ grans coses i jo espero serne¡¯l motor, i endurme la bandera, o caur¨¤ arrossegant la monarquia i posantnos en el cas de trevallar sols pera salvar a Catalunya¡±. Semblava ser la darrera oportunitat de conduir les coses dins la monarquia, per¨° Camb¨® estava disposat a jugar fort. Si sortia b¨¦ esdevindria un referent pol¨ªtic indiscutit, i podria gaudir d¡¯importants r¨¨dits, ja que no estava associat a les pitjors pr¨¤ctiques del torn pol¨ªtic bipartidista. Tanmateix, era conscient que no hi havia garanties d¡¯¨¨xit, i que si l¡¯executiu pomposament anomenat ¡°gobierno nacional¡± queia, podia arrossegar tot el sistema, monarquia inclosa. Si aix¨° succe?a, Catalunya tornaria a ser la prioritat, encara que aix¨° no se sabia molt b¨¦ qu¨¨ volia dir.

Certament, el seu pas per Foment va ser molt fuga? (vuit mesos), precisament perqu¨¨ Camb¨® va ajudar a activar la campanya proautonomia de Catalunya, inicialment amb l¡¯aquiesc¨¨ncia reial, per¨° les pressions contr¨¤ries el van deixar sense marge de maniobra. Havia atiat una campanya i la monarquia ara no responia. Nom¨¦s tenia com a sortida la dimissi¨®. El resultat va ser que havia ajudat a salvar el sistema, per¨° no havia aconseguit portar l¡¯autonomia; la decepci¨® era m¨¤xima.

A mb unes paraules com aquestes Camb¨® relatava la conversa que va tenir amb el rei el 30 de novembre del 1922. Encara que les paraules del monarca les coneixem pel seu interlocutor, tothom les d¨®na per versemblants, i expressaven l¡¯oferiment del monarca. Situat en una posici¨® molt dif¨ªcil, Camb¨® era una de les seves poques alternatives, per¨° el rei creia que, per fer-lo primer ministre, havia d¡¯abandonar la seva adscripci¨® catalanista. El l¨ªder barcelon¨ª ens diu que aquella oferta el va molestar molt, i no la va acceptar.

Tanmateix, uns anys m¨¦s tard, i amb la sobrec¨¤rrega del suport del rei a la dictadura de Primo de Rivera, Camb¨® es va avenir el 1930 a crear un partit, el Centro Constitucional, justament per intervenir directament en la pol¨ªtica espanyola sense fer-ho des del catalanisme.

D¡¯aquesta manera, el que l¡¯havia indignat tant l¡¯any 1922 era factible en unes circumst¨¤ncies encara m¨¦s desfavorables per a qualsevol projecte vinculat a la instituci¨® mon¨¤rquica. Amb aquesta opci¨®, Camb¨® unia definitivament el seu dest¨ª pol¨ªtic al de la monarquia. Era l¡¯anunci d¡¯un frac¨¤s estrepit¨®s a les urnes de la primavera republicana del 1931.

Encara que no es tracta d¡¯una carta privada, sin¨® d¡¯un discurs p¨²blic, per completar la visi¨® del monarca sobre la q¨¹esti¨® catalana ¨¦s interessant fer una refer¨¨ncia al discurs que Alfons XIII va fer a la ciutat de Barcelona el 24 de maig del 1924, pocs mesos despr¨¦s de la instauraci¨® de la dictadura de Primo de Rivera, i en un moment en el qual la repressi¨® sobre el catalanisme era un fet evident.

En plena sintonia amb el discurs espanyolista del dictador, Alfons XIII es dirigia als alcaldes oficialistes nomenats per la dictadura amb una ret¨°rica tradicional en qu¨¨ citava els Reis Cat¨°lics, lloava Felip V (¡°que algunos de vosotros recordar¨¦is por sus procedimientos y por alguna de sus medidas, y esto el que lo dice es un Borb¨®n¡±), parlava de la ¡°bandera sacrosanta de Espa?a, que todos tenemos la obligaci¨®n de defender¡±, i proclamava que la pres¨¨ncia dels alcaldes era la demostraci¨® de la sintonia del monarca amb Catalunya.

Envoltat de fidels que representaven ben poc quan hi havia eleccions, el rei semblava no haver ent¨¨s gaire cosa del que passava a Catalunya des de feia for?a anys.