Desig

Divendres passat una nova fornada de periodistes es va graduar. Per tal de celebrar l¡¯efem¨¨ride, van preparar un v¨ªdeo, en qu¨¨ eixien els promocionats amb una fotografia d¡¯infantesa i explicant en una frase el perqu¨¨ d¡¯haver estudiat periodisme. ?s un v¨ªdeo entranyable, que va acompanyat del contrapunt dels testimoniatges dels seus professors, on se¡¯ls desitja els millors auguris. Malgrat tot, en el v¨ªdeo hi ha un punt de melancolia, per haver acabat els estudis, pel futur incert que els espera, pel final d¡¯un cicle. L¡¯edat adulta s¡¯obre davant d¡¯ells i all¨° sempre ocasiona una punyent angoixa vital. Per¨° tamb¨¦ entre els professors hi ha aquesta mirada commoguda i expectant, de qui s¡¯acomiada d¡¯una generaci¨® (al capdavall, han estat quatre anys de conviv¨¨ncia, de vegades m¨¦s) i espera la fornada seg¨¹ent. La constataci¨® del temps que fuig, que corre sense cames, que diria el poeta. El professor envelleix i els alumnes mantenen l¡¯eterna joventut, en un calidoscopi biogr¨¤fic que tamb¨¦ ¨¦s angoixant. Per aix¨° no era gens f¨¤cil dirigir-se a ells, i per aix¨° en el v¨ªdeo hi ha els quequeigs dels professors (jo mateix), o els riures, o els sospirs, o les frases impossibles. Tenen vint anys, i nosaltres, en el millor dels casos, fa vint anys que tenim vint anys i els hem de dir alguna cosa, alguna cosa plena de subst¨¤ncia. Penses en Rilke, i en els consells a un jove poeta, i vols reproduir alguna idea, alguna frase redona que els acompanye, com un apotegma. Alexandre Bataller recull tots aquests neguits en el seu bell poemari Llibre del professor (Bromera), que va ser guardonat amb el darrer Premi de Poesia Ciutat de Val¨¨ncia. Els versos de Bataller parlen dels alumnes (¡°el teu somriure jove i c¨°mplice, / l¡¯agent provocador dels versos¡±), de les seues il¡¤lusions (¡°tu, la lectora de Baudelaire¡±), de les relacions humanes (¡°Em preguntes, tafanera, / com qui desperta un seny adormit / si s¨®c feli?¡±), de la relaci¨® del professor amb el seu mestre (¡°V¨®s, mestre Ferrer / f¨®reu qui primer em dedic¨¤ / uns versos. / En les vostres classes / no parl¨¤veu de D¨¦u: / sense dogmes, tot era hum¨¤¡±). En el seu poemari, hi ¨¦s la vida, la vida del mestre i les seues esperances, el desig de transcendir i crear: ¡°Aprofitar, si molt conv¨¦, l¡¯ascendent / d¡¯arribar a tantes ¨¤nimes. / Aprofitar el ress¨° de la pr¨°pia veu, / l¡¯estupefacci¨® de sentir-se escoltat¡±. I la perplexitat de cada any de veure cr¨¦ixer un nou fullam, i cada any acomiadar-se¡¯n, dir-los ad¨¦u (¡°Ara que el curs acaba, / ara que em refaig i recomence, / ara que torne a ser nou¡±). Un professor mai no sap on arriba la seua influ¨¨ncia, deia Henry Adams, i ¨¦s ben cert. Jo, quequejant, els vaig desitjar, als meus alumnes, que foren fidels a ells mateixos. I estic segur que aix¨ª ser¨¤.