Nova versi¨® del ¡®C¨¤ntic dels c¨¤ntics¡¯

L¡¯edici¨® que Narc¨ªs Comadira i Joan Ferrer han fet del C¨¤ntic dels c¨¤ntics de Salom¨® (Fragmenta Editorial, 2013) ¨¦s d¡¯una singularitat notable. I no solament per la presentaci¨® acurada, amb dibuixos essencials i suggeridors del mateix Comadira, ni per la concepci¨® i ordenaci¨® del conjunt, amb dos pr¨°legs i un ¡°Assaig de lectura¡± que situen est¨¨ticament i hist¨°ricament el poema i ofereixen una guia que si pot molestar els enemics de les explicacions did¨¤ctiques dels textos po¨¨tics, de segur que agrairan els lectors poc avesats als jocs subtils de les met¨¤fores i els simbolismes. La singularitat d¡¯aquesta nova versi¨® del poema b¨ªblic es deu tamb¨¦, i sobretot, a circumst¨¤ncies relacionades amb el fet mateix de la traducci¨® d¡¯un poema ¨²nic de la hist¨°ria de la literatura.

¡°No s¨¦ si d¡¯aix¨° que he fet se¡¯n pot dir una traducci¨®¡±, ens diu Comadira en el pr¨°leg, ¡°perqu¨¨ no s¨¦ gens d¡¯hebreu¡±. De segur que hi haur¨¤ lectors o ¡°traduct¨°legs¡± que hi posaran m¨¦s d¡¯una objecci¨® o que fins i tot aprofitaran la circumst¨¤ncia per a desautoritzar-lo. No ¨¦s certament una traducci¨® segons l¡¯¨²s, a pesar que com sabem no ¨¦s precisament el primer cas en qu¨¨ alg¨² fa servir la traducci¨® literal d¡¯un altre, per¨° qu¨¨ importa realment tot plegat si, posats a reclamar tota mena d¡¯exig¨¨ncies, hem de proclamar que tota traducci¨® ¨¦s un mal menor? Precisament la particularitat d¡¯aquest nou C¨¤ntic en catal¨¤ ¨¦s la manera com el triangle Comadira-Ferrer-Moreta han esquivat els problemes de traslladar un dels grans textos de la hist¨°ria de la poesia a una llengua contempor¨¤nia. Un editor m¨¦s un expert en filologia sem¨ªtica m¨¦s un poeta no ¨¦s una f¨®rmula esbojarrada per a prop¨°sits tals. Joan Ferrer ha fet una traducci¨® literal de l¡¯original hebreu, que Comadira ha traslladat al seu catal¨¤ po¨¨tic, i l¡¯editor, Ignasi Moreta, ha posat els mitjans per a fer-nos-en part¨ªcips. De fet, ¨¦s un goig passar les p¨¤gines del llibre i veure-hi reflectides les contribucions de tots tres i alhora el valor del conjunt. Un traductor que no sap hebreu i que, per reblar el clau, confessa que no ha tingut en consideraci¨® traduccions memorables com les de Fray Lu¨ªs de Le¨®n, Jacint Verdaguer i Carles Riba. Sospite que ac¨ª tamb¨¦ ¨¦s f¨¤cil recon¨¦ixer l¡¯originalitat de l¡¯empresa. ¡°No volia¡±, ens diu, ¡°que poguessin influir la meva, sobretot la dels dos ¨²ltims. Jo buscava el sentit i no una forma trobada per uns poetes que admiro. Buscava el sentit per donar-li despr¨¦s la meva forma¡±. No hi veig cap objecci¨® possible. Ben al contrari, el poeta ofereix aix¨ª el millor d¡¯ell mateix. Des de la mat¨¨ria primera que l¡¯erudit li ha posat a l¡¯abast, fa servir les seues formes, les ¨²niques que poden servir-li per a ¡°escriure¡¯s el C¨¤ntic¡±. Perqu¨¨ ¨¦s aix¨° el que ha fet Comadira: ¡°Finalment, despr¨¦s de molts anys, m¡¯he escrit el C¨¤ntic¡±. La traducci¨® po¨¨tica, com la lectura, ¨¦s una activitat ¨ªntima, un di¨¤leg del jo amb si mateix, que no pot culminar sin¨® amb l¡¯escriptura. Quan el traductor es reivindica a si mateix com la ra¨® ¨²ltima, l¡¯¨²nica mesura possible ¨¦s el gaudi del lector amb el producte final. I traductor i lector saben que, com ha deixat escrit Julio Ram¨®n Ribeyro en els seus diaris, les obres art¨ªstiques s¨®n, per definici¨®, immillorables; la ci¨¨ncia, contr¨¤riament, sempre ¨¦s provisional, susceptible de millora.

La traducci¨® po¨¨tica, com la lectura, ¨¦s una activitat ¨ªntima

No cal esmer?ar el temps, si no ¨¦s que ens mouen vel¡¤le?tats erudites o filol¨°giques, a comparar per exemple ¡°Dos cervatells, els teus pits, / bessonada de gasela, que pasturen entre els lliris¡± (Comadira-Ferrer) amb ¡°Tus dos tetas, como dos cabritos mellizos que est¨¢n paciendo entre azucenas¡± (Fray Lu¨ªs de Le¨®n) o amb ¡°Els teus pits s¨®n com dos cervatells, / com dos bessons de gasela, / que pasturen entre els lliris¡± (B¨ªblia Valenciana Interconfessional). ?s preferible submergir-se de ple en qualsevol versi¨® per a gaudir del text mateix i, si ¨¦s el cas, dels comentaris. Fray Lu¨ªs de Le¨®n en fa de ben pertinents. De les ¡°dos tetas¡± com dos ¡°cabritos mellizos¡± diu que el s¨ªmil ¨¦s d¡¯all¨° m¨¦s ajustat i suggestiu perqu¨¨, a m¨¦s de la tendresa, la igualtat i la jocunditat que mostren, ¡°tienen consigo un no s¨¦ qu¨¦ de travesura y buen donaire con que llevan tras s¨ª, y roban los ojos de los que los miran, poni¨¦ndoles afici¨®n de llegarse a ellos y de tratarlos entre las manos¡±. Comadira i Ferrer no s¡¯estan tampoc de dir la seua. Aquell des dels ulls del creador, aquest des de l¡¯erudici¨® que li permet no deixar cap clau del text sense una anotaci¨® pertinent i sense perdre l¡¯ocasi¨® de remetre¡¯ns a altres textos b¨ªblics o de suggerir-nos el sentit darrer de s¨ªmbols i met¨¤fores que giren al voltant de la relaci¨® amorosa amb un fort contingut er¨°tic. El C¨¤ntic dels c¨¤ntics de Salom¨® ¨¦s un poema extraordinari, un dels grans poemes d¡¯amor de la hist¨°ria de la literatura. Ara el tenim tamb¨¦ en una feli? combinaci¨® del catal¨¤ de Narc¨ªs Comadira i l¡¯erudici¨® de Joan Ferrer. I aix¨ª, ja ¨¦s una mica m¨¦s nostre.