Recomanem

Disc

Tot i que ha fet incursions puntuals en el camp del folk, l¡¯exquisida veu d¡¯Eva D¨¦nia est¨¤ m¨¦s associada al jazz i a recuperar noms brillants de la can?¨® francesa o brasilera, com ara els discos dedicats al repertori de Brassens o Jobin, sons adaptables als registres i les tonalitats de la valenciana. Potser per aix¨° les primeres audicions d¡¯aquest nou disc amb un repertori de folk valenci¨¤ generen una mica d¡¯estranyesa en l¡¯oient que va esvaint-se en la mesura que va desfullant una interpretaci¨® delicada i emotiva arredonida pel bon gust en els arranjaments.

Disc

Un lustre ha tardat la veterana banda de la Vall d¡¯Albaida, fundada el 1995, a lliurar una continuaci¨® d¡¯A l¡¯atzar (2008), que va ser el seu tercer disc. La dilaci¨® explica tal volta la duraci¨® del disc, amb setze pistes de notable regularitat, i, per sobre de tot, un proc¨¦s de maduraci¨® que, tot i mantenir-se parcialment fidels a les arrels ska-rock i el discurs de combat (de vegades massa obvi), els fa presentar les noves can?ons amb solatge i consist¨¨ncia, a m¨¦s de mostrar nous perfils, com ara en el pop-folk de la immediata i radiable La nostra Vall. Tal volta, un cam¨ª a seguir.

Disc

Amb l¡¯eclosi¨® estil¨ªstica dels darrers temps, cada vegada ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil trobar un grup de m¨²sica en valenci¨¤ que explore territoris verges. Mox Nox, amb m¨²sics de la Marina i la Safor ho fan, amb un c¨°ctel de postpunk, shoegazing actualitzat i desc¨¤rregues de rock angul¨®s sense cognom. L¡¯¨¤lbum resultant seria excitant cantat en qualsevol idioma i cont¨¦ un punt de misteri i agitaci¨®, treballat tamb¨¦ en les lletres i en els passatges instrumentals, que els posen mirant de cara les millors bandes estatals en la l¨ªnia de successi¨® de My Bloody Valentine. Una sorpresa maj¨²scula.

?