L¡¯inter¨¦s d¡¯¡®El banquer¡¯

Amb El banquer de N¨²ria Cadenes a les mans (Edicions de 1984, 2013), un ja pot regirar p¨¤gines, cercar en la nota de la contracoberta o en la not¨ªcia sobre la seua autora que, per fortuna, no hi trobar¨¤ ni una sola refer¨¨ncia a Joan March i Ordinas, ¡°l¡¯home m¨¦s misteri¨®s del m¨®n¡±, segons el seu bi¨°graf Pere Ferrer Guasp, o ¡°el ¨²ltimo pirata del Mediterr¨¢neo¡±, que fou el t¨ªtol d¡¯aquell llibre-reportatge que Manuel D. Benavides li dedic¨¤ l¡¯any 1934 amb la intenci¨® de denunciar les seues activitats fraudulentes de conniv¨¨ncia amb el poder. Per¨° aix¨° no deixa de ser una an¨¨cdota perqu¨¨ no hi ha comentari sobre El banquer, ni entrevista a l¡¯autora que no establisquen la relaci¨® oportuna entre el c¨¨lebre mallorqu¨ª de Santa Margalida i Miquel Lluc, el protagonista de la novel¡¤la de N¨²ria Cadenes. Dif¨ªcilment, doncs, trobarem qui es dispose a entrar dins el m¨®n del llibre sense el desavantatge derivat de llegir una hist¨°ria que recrea liter¨¤riament la vida d¡¯un personatge de carn i ossos. Amb tot, s¡¯agraeix que la contracoberta deixe const¨¤ncia que ¡°acostumats com estem a veure d¡¯un banquer, nom¨¦s el personatge en l¡¯opacitat de la representaci¨® p¨²blica, la novel¡¤la ens acosta al terreny pantan¨®s de la seva condici¨® humana¡±. ?s a dir, se¡¯ns convida a oblidar la circumst¨¤ncia del personatge real que ha donat peu a la narraci¨® i a entendre que El banquer no ¨¦s ni una biografia com la de Pere Ferrer (Joan March. L¡¯home m¨¦s misteri¨®s del m¨®n, Ediciones B, 2008), ni un pamflet com el de Manuel D. Benavides (El ¨²ltimo pirata del Mediterr¨¢neo, Tipograf¨ªa ¡°Cosmos¡±, 1934). Arribats ac¨ª, tanmateix, f¨®ra d¡¯agrair tamb¨¦ que tots accept¨¤rem que la construcci¨® d¡¯un personatge literari ¨¦s una contribuci¨® m¨¦s a la configuraci¨® del que possiblement romandr¨¤ en la mem¨°ria col¡¤lectiva. La literatura, o el cinema, solen anar per davant de qualsevol esfor? de narrar amb comprensibles manies d¡¯objectivitat la vida d¡¯un ¨¦sser hum¨¤. Fa uns dies, assegut en una butaca de la sala 3 dels Babel, mentre esperava l¡¯inici de la projecci¨® de Hannah Arendt, la darrera pel¡¤l¨ªcula de Margarethe von Trotta, vaig llegir que la directora havia dit que ¡°la veritat sobre una persona, paraules, gestos, amistats, sobreviu nom¨¦s en els records¡± i que ¡°una hist¨°ria ha d¡¯estar formada per molts records i moltes hist¨°ries¡±. Com que volia escriure sobre El banquer, les paraules de la directora no em deixaren ni un sol moment durant tota la projecci¨®. No s¨®c un expert ni en l¡¯autora d¡¯Eichman a Jerusalem ni en la del no s¨¦ si ¡°darrer pirata de la Mediterr¨¤nia¡±, per¨° tampoc no calen gaires llums per a entendre que un no ha de confondre Barbara Sukowa amb la periodista que a Jerusalem prengu¨¦ notes del judici que condemn¨¤ a mort el conegut nazi, ni Miquel Lluc amb Joan March. Per¨° les pel¡¤l¨ªcules i les novel¡¤les, fet que sovint sol oblidar-se, tamb¨¦ contribueixen a configurar la mem¨°ria col¡¤lectiva. No cal, doncs, menysprear-les tot fent servir els arguments segons els quals les obres d¡¯art no es deixen guiar per la voluntat d¡¯objectivitat; el terreny pantan¨®s de la condici¨® humana no es deixa atrapar per mirades tan excloents. I aix¨ª com s¨®n possibles els lectors d¡¯El banquer que no tinguen ni idea de l¡¯exist¨¨ncia del senyor March, tamb¨¦ s¨®n m¨¦s que possibles els espectadors de Von Trotta que no hagen llegit ni una l¨ªnia de la fil¨°sofa de Hannover ni que s¨¤pien qu¨¨ ¨¦s aix¨° de la ¡±banalitat del mal¡±, concepte sobre el qual gira tota la pel¡¤l¨ªcula. I no deuen ser aquests lectors i espectadors els qui millor podrien valorar la for?a de les paraules i les imatges de Cadenes i Von Trotta?

?s f¨¤cil comprovar que Cadenes respecta m¨¦s o menys els fets essencials de la vida de Joan March. Per¨° l¡¯inter¨¦s d¡¯aquesta espl¨¨ndida novel¡¤la, l¡¯aportaci¨® essencial de Cadenes, ¨¦s el retrat que la jove novel¡¤lista ens fa del banquer, de la seua actitud davant del m¨®n i dels altres. Detenir-se en aquests moments, veure cr¨¦ixer els detalls del retrat a mesura que acumulem noves circumst¨¤ncies, detectar el punt d¡¯amabilitat amb qu¨¨ a vegades s¡¯hi tracten les innombrables maldats del protagonista i del seu entorn, copsar el domini de la llengua que se¡¯ns mostra precisament m¨¦s potent en les descripcions dels trets f¨ªsics i de les actituds dels personatges (principals i accessoris), tot plegat constituiria el m¨¦s destacable de la narraci¨® si no f¨®ra perqu¨¨ la t¨¨cnica triada s¡¯hi fa massa present. A poc a poc, tanmateix, comences a trobar-te a gust tot col¡¤laborant a reconstruir el puzle, acumulant i enlla?ant la informaci¨® que el narrador et d¨®na a glopades; aix¨ª, finalment, entens m¨¦s que mai el joc del dietarista que davant l¡¯afirmaci¨® que la novel¡¤la ¡°¨¦s una aglutinaci¨® de fragments innecessaris que formen un tot necessari¡± apuntava que la seua era m¨¦s aviat tot el contrari. Tinc, tanmateix, una passi¨® pels dietaris, i per l¡¯¨²s literari del fragment, que m¡¯inhabilita per a entrar en aquests dominis. De fet ja fa un grapat d¡¯anys que vaig iniciar aquestes columnes sobre llibres parlant del diari d¡¯Alice James. I ara que ho pense, estic ben satisfet de dedicar la que ser¨¤ la meua darrera col¡¤laboraci¨® peri¨°dica en aquest Quadern a El banquer. ?s una novel¡¤la excel¡¤lent i anuncia un futur brillant per a l¡¯autora.