Circ sense pa

Tinc un ridiculum vitae llarg, ample i profund. Fa tres anys vaig trencar amb el cap una enorme porta de vidre que no vaig veure. Pluja de vidres, alarmes, sang, tothom espantat... Quan era petit vaig esmorzar a casa dels ve?ns d¡¯uns parents que feia molt de temps que no veia: no recordava la casa, ni les cares i els ve?ns no tocaven ni quarts ni hores, per¨° em van afartar com un lladre i l¡¯an¨¨cdota encara s¡¯explica, ¨¦s clar. En una confer¨¨ncia vaig pronunciar la paraula sexe davant de cent cinquanta persones sense venir a tomb. La llista ¨¦s llarga.

Confessar els rid¨ªculs ¨¦s divertid¨ªssim. Tinc un amic que conta que, quan era petit, pensava que conduir un tren era molt complicat, que el conductor havia de fer girar el volant amb precisi¨® perqu¨¨ coincid¨ªs amb els rails. Una tieta, despr¨¦s de trenta anys, va adonar-se que la van enganyar quan li van dir que les persones molt grasses necessitaven un joc de corrioles per fer l¡¯amor. Pensava que les venien a les botigues d¡¯ortop¨¨dia, santa innoc¨¨ncia.

Per aix¨° ¨¦s reconfortant recordar en el rid¨ªcul d¡¯Al¨ªcia S¨¢nchez-Camacho, que diu que es preocupa dels problemes reals de la gent i ens fa perdre temps i diners amb espies i converses de tuppersex. ?s tranquil¡¤litzador comprovar que no som tan grotescos com la consellera Serrat, que s¡¯inventa la lapao, ni com el PP de Val¨¨ncia, que necessita els ibers per distanciar-se del catal¨¤: m¨¦s val rid¨ªcula que catalana, com Endesa per¨° en filologia. No serem mai tan importants com ells, per¨° passem vergonya aliena amb el NIF de la Infanta, amb els casos Palau i ERE, o quan recordem el tabac del conseller Aus¨¤s. Qu¨¨ ¨¦s un cop de cap contra una porta de vidre quan veiem l¡¯alta societat catalana en les imatges d¡¯arxiu amb qu¨¨ ens il¡¤lustren el cas Urdangarin, tots plegats tan somrients? Quina import¨¤ncia tenen les cares d¡¯aquella gent de la confer¨¨ncia quan veus que als Encants coberts hi continua plovent?

S¡¯acaba el curs, senyors, pietat. Ja que no poden fer que s¡¯acabi tamb¨¦ la crisi, si us plau, intentin no fer gaire el rid¨ªcul. Riure¡¯s d¡¯un mateix est¨¤ molt b¨¦, per¨° fotre¡¯s dels altres... No li posin m¨¦s samarretes del Bar?a a Colom, no pronunci?n ¡°federalisme¡± fins que no ho facin a Espanya i durant sis mesos no treguin Llu¨ªs Llach enlloc. I, de genolls, amaguin S¨¢nchez-Camacho, que fa temps que fa m¨¦s pena que riure. Almenys la tieta ens va fer passar una bona estona amb all¨° de les corrioles.