L¡¯amistat

En bella traducci¨® d¡¯Anna G¨®mez Rabal arriba a les llibreries una nova edici¨® de l¡¯opuscle de Cicer¨® Leli, o De l¡¯amistat, Barcelona, Adesiara, 2013. (Com s¡¯ho fan, a Adesiara, per publicar i vendre llibres d¡¯autors cl¨¤ssics grecs i llatins en edici¨® biling¨¹e en aquest temps d¡¯enduran?a i perseveran?a en la ignor¨¤ncia, ¨¦s un misteri que nom¨¦s aclarirem el dia que hi tinguem una conversa: si ¨¦s un misteri d¡¯Eleusis, benvingut i que duri: v¨¤ries s¨®n les formes de resist¨¨ncia cultural i human¨ªstica als nostres dies, com diverses s¨®n les l¨ªnies de la vida i els camins i els confins de les serres.)

Com que encara no hem pogut esbrinar si a l¡¯Orient existeix alguna cosa semblant a la philia del nostre m¨®n aponentat, ens hem de limitar a recordar als lectors que el m¨®n mesopot¨¤mic coneixia tan b¨¦ com el m¨®n de la Gr¨¨cia arcaica aquesta estreta uni¨® entre dos homes (mascles, s¡¯ent¨¦n) que representen, per exemple, Enkidu i Gilgamesh al pa¨ªs entre dos rius, i Aquil¡¤les i P¨¤trocle a la Gr¨¨cia arcaica: basada estrictament en un patr¨® homosexual ¡ªencara que a la gent li faci nosa haver de recon¨¨ixer-ho¡ª, la relaci¨® d¡¯amistat entre dos homes ¡ªa banda la s¨¤via, digna, reverencial instituci¨® de la peder¨¤stia grega¡ª ha estat una constant al llarg de tota la hist¨°ria d¡¯Occident, i, possiblement, una base tan s¨°lida com el matrimoni i el casal (oikos) per al manteniment del bon ordre de les cultures i les societats. No hi ha dubte que l¡¯ethos guerrer es trobava tamb¨¦ a la base d¡¯aquesta mena d¡¯estreta relaci¨® entre homes, i ¨¦s coneguda l¡¯ardidesa del batall¨® d¡¯Epaminondas, tot ell format per parelles d¡¯enamorats, com ¨¦s m¨ªtica l¡¯amistat entre Harmodi i Aristogit¨®, Orestes i P¨ªlades, Teseu i Pir¨ªtous. Quant a Gr¨¨cia, la q¨¹esti¨® no presenta cap mena de boirim ni discussi¨®: les dones portaven la casa i infantaven, i els homes feien la hist¨°ria sota les diverses formes de la guerra, la conversaci¨®, la gimn¨¤stica, les lleis, el beure i el menjar.

Roma, civilitzaci¨® molt m¨¦s pragm¨¤tica que la grega, per¨° igualment bel¡¤licosa, va con¨¨ixer un altre tipus d¡¯amistat, tal com es llegeix en aquest llibret de Cicer¨®. L¡¯advocat i orador rom¨¤ postula que l¡¯amistat t¨¦ el seu fonament en la uirtus romana, que ¨¦s virtut insubstitu?ble en la constituci¨® de la ciutat, base de la civilitzaci¨® romana, i ancorada en el respecte de la llei que s¡¯atorga lliurement la ciutadania de patent. En aquest sentit, Cicer¨® ¨¦s partidari de considerar l¡¯amic ja no com un alter ego, un altre com jo mateix, sin¨® com aquell al qual es deuen encara m¨¦s grans respecte i benvolen?a que la que tot hom sol manifestar cap a si mateix. La conc¨°rdia entre els amics (habitualment agafats de dos en dos, com ho feien els escites, segons que diu la tradici¨®) ¨¦s cossol de la solidesa republicana i imperial, mentre que la disc¨°rdia, ja sia nom¨¦s de dos, ¨¦s profecia del desmembrament del cos social enter. Per aix¨° Cicer¨® critica les amistats que es basen en l¡¯inter¨¨s, o les que neixen de l¡¯adulaci¨® (tan freq¨¹ents, totes dues, als nostres dies), bo i preferint sempre una entrega generosa que ¨¦s gaireb¨¦ l¡¯anunci de la charitas cristiana.

Juntament amb els passatges dedicats a l¡¯amistat de l¡¯?tica a Nic¨°mac, d¡¯Arist¨°til, hem de considerar aquest di¨¤leg ciceroni¨¤ com el zenit de les teories de l¡¯amistan?a en el m¨®n cl¨¤ssic. Despr¨¦s vindria, com acabem de dir, la teoria cristiana de l¡¯amistat, que, segons el nostre parer, resulta massa escampada, indiscriminada i xarona. No es pot ser amic de tota la humanitat; els amics es trien i, si les circumst¨¤ncies ho imposen, s¡¯abandonen.

Van passar els segles i Montaigne, ja al setz¨¨, va encunyar la f¨®rmula m¨¦s bella i m¨¦s moderna que s¡¯hagi escrit sobre aquest model d¡¯amor que lliga els homes i, cada cop m¨¦s, les dones entre si. Quan el de la Muntanya recordava el seu ¨ªntim, difunt ?tienne de la Bo¨¦tie, justificava la gran amistat que va tenir-li amb aquestes escasses paraules: ¡°Perqu¨¨ ell era ell i jo era jo¡±. L¡¯ethos guerrer i l¡¯¨¨tica cristiana s¡¯havien transformat en l¡¯extrema dignificaci¨® del respecte per la persona de l¡¯altre.

?