Apunts d¡¯Atenes

Fins i tot dins de la ciutat d¡¯Atenes hi ha aquestes oliveres, de cos gran i tens, resistent als vents, ben arrelades malgrat el desgavell urban¨ªstic que pobla alguns pa?sos de la Mediterr¨¤nia. D¡¯algun solar sorgeix la corona immensa, mai no podada, d¡¯una figuera que ja apunta els seus fruits. Hi ha carrers a Monasteraki enlla?ats per plantes de flors que passen d¡¯una fa?ana a una altra. De tant en tant, una pedra, un mon¨°lit menut, explica qu¨¨ hi va passar, qui va ser qui. Un motocarro enfila carrer amunt mentre saluda el cambrer d¡¯un bar ple de turistes. No s¡¯hi veu cap gest de servilisme. Una dignitat, pr¨°pia de pobles enva?tsque no perden la mem¨°ria, roman a l¡¯esguard i a la manera de servir les taules.

El Parten¨® regna majestu¨®s sobre el tur¨®; i al nou Museu d¡¯Atenes hi ha una sala enorme que en reprodueix el per¨ªmetre ornamentat amb restes (el gros continua a Alemanya, Fran?a...) dels relleus recuperats entre les runes. Un documental explica els nombrosos atemptats i destrosses experimentats al llarg de la hist¨°ria. A pocs metres del Parten¨® oneja la bandera grega. Durant un quant temps va intentar-ho la bandera nazi que Santas Apolos i Manolis Glezos van arrancar el 30 de maig de 1941, un mes despr¨¦s d¡¯haver-hi estat hissada. Aquest ¨²ltim acompanyava Mikis Theodorakis en una manifestaci¨® en qu¨¨ la policia va sembrar de gasos lacrim¨°gens els carrers. Un pot va caure al costat de Theodorakis. Em diuen que intentaren endur-se¡¯l, per¨° s¡¯hi va negar i comen?¨¤ a cridar que ja era de nou el temps de les armes.

La m¨²sica renaix pertot arreu. Al jard¨ª de davant de la televisi¨® grega (ERT) s¡¯ha instal¡¤lat un escenari on cada nit actuen int¨¨rprets solidaris. L¡¯emissora est¨¤ ocupada. Els treballadors controlen les entrades i organitzen els actes. El p¨²blic omple el jard¨ª ple de pancartes. Kokkino Radio (R¨¤dio Roja), lligada al partit Syriza, agrupaci¨® d¡¯esquerres, em demana una entrevista com a poeta en catal¨¤, que deriva cap al debat pol¨ªtic. Els grecs reben cada mostra de solidaritat amb entusiasme i agra?ment. D¡¯una senzillesa que commou. Hi ha un realitzador que fa uns quants mesos que elabora un documental sobre el compositor Kristos Leontis. Assabentat de la meua pres¨¨ncia em demana participar-hi, explicar la nostra primera trobada amb el tema "Carta a l¡¯exili". Despr¨¦s ser¨¤ en el concert del popular cantant Majeritsas, al jard¨ª del Palau de la M¨²sica, ple de gom a gom, que em presentaran un poeta admirable, Manos Elefeteriu, i em faran pujar a l¡¯escenari per a dir unes paraules. Sufocat, no encerte a dir-ne m¨¦s que unes quantes i acabe amb un "venceremos" que la gent aplaudeix d¡¯all¨° m¨¦s. He vist aquesta paraula escrita als murs d¡¯Atenes, tamb¨¦ "no pasar¨¢n".

Nikos i Martine em duen per antigues i amagades tavernes. M¡¯ensenyen les poques cases que queden, soterrades entre edificis de mal gust, que van servir d¡¯h¨¤bitat per a la gentada que Turquia va expulsar als anys 20.

Tenia pendent el viatge, volia invitar la gent. Ha estat impossible pagar ni un got de retsina. L¡¯hospitalitat grega continua ferma, com fa trenta anys. Sense un euro, per¨° amb aquesta riquesa infinita acumulada en el banc que no cotitza: la mem¨°ria, la claredat, la distinci¨® entre l¡¯amic i l¡¯enemic, la dignitat, tot all¨° que els b¨¤rbars de cada ¨¨poca no han pogut sotmetre. Yia su, Hellada mu.