Com una educaci¨®

Sabia l¡¯olor de la terra llaurada i de l¡¯herba segada, l¡¯olor de la terra regada i de l¡¯herba mullada per l¡¯aigua de pluja, l¡¯olor de la palla i l¡¯olor de l¡¯alfals sec, de l¡¯alfals verd quan anava a segar-ne un cab¨¤s per als conills i de l¡¯alfals triturat amb una picoladora manual, l¡¯olor de la verdolaga i de la corretjola tallades pel llegonet de birbar, l¡¯olor intensa i groga de les mates de tomatera quan les lligava a la barraqueta de canyes, l¡¯olor de la terra torrada d¡¯agost, l¡¯olor dels camps de mat¨ª, a migdia i de nit. A vuit anys jo sabia tot aix¨°, a m¨¦s dels rius d¡¯Espanya, la Hist¨°ria Sagrada i el catecisme de la primera comuni¨®, tot sencer de mem¨°ria. I a deu, a m¨¦s a m¨¦s, ja sabia la conjugaci¨® llatina, els verbs francesos, viatjar sol amb tramvia, i travessar el vell hospital i els carrers de les putes. Per¨° aquells anys meus degueren ser els ¨²ltims, o els pen¨²ltims, de l¡¯esplendor intacta d¡¯una cultura antiga i d¡¯un paisatge que havia costat molts segles de crear, quan tota la terra a la dreta del riu, a migjorn de Val¨¨ncia, era pulcrament treballada amb la perfecci¨® d¡¯un art, quan a totes les hores els camins i les sendes eren transitats per carros i cavalleries o per llauradors amb l¡¯aixada al muscle i un cabasset en la m¨¤, i si jo passejava o corria entre els camps a cada pas hi podia trobar homes llaurant o entaulant o birbant o segant o plantant o collint o carregant hortalisses al carro, una pres¨¨ncia humana en moviment incessant. I en aquelles llargues passejades meues no trobava un sol camp amb la terra abandonada o erma, ni cap alqueria que no estiguera viva i abundantment habitada, cap barraca que no estiguera emblanquinada, agranada i amb testos de flors, com la del tio Rellamp, o barraca del Cec, on acompanyava sovint el meu avi que hi acudia quasi cada vesprada, i all¨¤ tenien, a l¡¯hivern al costat de la llar i a l¡¯estiu a l¡¯ombra de la parra, llargues converses d¡¯homes de m¨¦s de vuitanta anys, el meu avi llegia el diari en veu alta davant de l¡¯amic sense vista, i jo conserve molt clara una imatge de pobresa serena d¡¯aquella barraca petita i antiga, amb teulada de palla d¡¯arr¨°s que es renovava peri¨°dicament, i amb l¡¯interior sense paviment de rajoles, nom¨¦s de terra batuda que tanmateix, tot i ser nom¨¦s terra, mai no tenia brut¨ªcia ni pols. Era com una educaci¨®, en efecte, perqu¨¨ era una cultura.