1714, des del mar

Por cuanto, considerando cu¨¢nto importa ¨¢ mi servicio bloquear por mar la plaza de Barcelona hasta su rendici¨®n, y necesitando ¨¢ este fin de fuerzas mar¨ªtimas correspondientes ¨¢ esta expedici¨®n, he solicitado con el Rey Cristian¨ªsimo, mi se?or y abuelo, me asista con dos fragatas y otras embarcaciones menores armadas, que se equipar¨¢n y mantendr¨¢n a mi costa (¡­); pero como para tan crecido n¨²mero de bajeles de que se compondr¨¢n todas mis escuadras no hay bastantes oficiales de marina en Espa?a, ha sido tambi¨¦n preciso me socorra tambi¨¦n S.M. Cristian¨ªsima con algunos de diferentes grados, y particularmente con los Generales capaces de mandar el todo, como son: el teniente general de las armadas navales D. Juan Ducasse¡­¡±. Aix¨ª fa saber Felip V el 21 de febrer de 1714 el seu acord amb Lu¨ªs XIV, el Rei Sol. S¨ª, a m¨¦s de per terra, durant la Guerra de Successi¨® Barcelona va ser assetjada per mar a partir del 28 de juliol de 1713 per la marina borb¨°nica, per¨° la situaci¨® fregava la tragicom¨¨dia: el setge era esquivat amb facilitat pels catalans, i aix¨ª ho seria fins gaireb¨¦ el final del conflicte, en un episodi tan curi¨®s com poc estudiat.

La situaci¨® ¨¦s una fotografia que fixa impot¨¨ncies. D¡¯una banda, l¡¯assaltant no t¨¦ una gran infraestructura naval ¡ªi amb una tend¨¨ncia hist¨°rica a enfilar rumb a l¡¯Atl¨¤ntic¡ª, fins a l¡¯extrem de demanar ajuda a una tampoc especialment brillant marina francesa i deixar al capdavant de la coalici¨® un dels seus almiralls. A l¡¯anteriorment gran Armada Espanyola el setge la va enxampar en fase incipient de reconstrucci¨®. Per la seva banda, l¡¯arxiduc Carles disposava d¡¯una flota digna, potser perqu¨¨ sempre havia delegat aquest flanc en els seus aliats, els m¨¦s experts anglesos i holandesos.

El resultat ¨¦s que, amb tota urg¨¨ncia, Barcelona va constituir entre juliol i agost de 1713 una flota de nou vaixells, en part gr¨¤cies a la generositat del comprom¨¨s Sebasti¨¤ de Dalmau, que va sufragar una sagetia (12 canons, 150 homes de guarnici¨®) i dos navilis menors. S¡¯unien a una barca armada que sostenia la mateixa ciutat i a cinc vaixells petits comprats d¡¯entre els que, en declarar-se el setge, es trobaven en aquell moment al port, entre ells quatre mercants anglesos.

La dotaci¨® encara era m¨¦s dram¨¤tica: les embarcacions es van equipar amb artilleria trobada als magatzems municipals i la tripulaci¨® de coberta es va formar parcialment amb 375 nens orfes provinents d¡¯institucions ben¨¨fiques de la ciutat.

Els catalans fins i tot van
contactar corsaris per trencar
el bloqueig i proveir-se

La inconscient aud¨¤cia dels petits potser explica que, tot i la considerable formaci¨® naval borb¨°nica, el 9 d¡¯agost sort¨ªs del port de Barcelona un comboi (prou gran per portar 400 cavalls i uns 300 fusellers) que va desembarcar a Arenys de Mar. Al capdavant hi anava Antoni de Berenguer, el diputat militar, en la missi¨® m¨¦s auda? pensada des de la ciutat per afavorir la revolta en massa de la resta de Catalunya o, si no, reclutar soldadesca per assetjar els assetjadors. L¡¯operaci¨® va fallar, per¨° igualment va confirmar la por de Felip V, el govern del qual va demanar al ministre angl¨¨s Bolinbroke, fins feia quatre dies l¡¯enemic, que col¡¤labor¨¦s amb la seva flota en el bloqueig de la ciutat, una proposta que finalment va rebutjar Londres, que veia com el conflicte facilitava la seva jerarquia a la Mediterr¨¤nia.

Els temors de l¡¯inquiet monarca es van ratificar: a mitjan mes d¡¯octubre els assetjats havien capturat 13 embarcacions al seu servei i, abans que acab¨¦s l¡¯any, la xifra rondaria la quarantena, algunes requisades tan lluny com a Sant Feliu de Gu¨ªxols i, ja en el primer trimestre de 1714, fins a Palam¨®s. Una de les vergonyes m¨¦s grans es va produir la nit del 26 al 27 d¡¯octubre de 1713, quan ¡°vingu¨¦ lo comboy de Mallorca ab vaxells de guerra y altres embarcacions ab molt menjar¡±, segons recull el dietari del consell barcelon¨ª. Havia atracat al port de Barcelona, per a alegria dels habitants que van anar a veure-la al port, una aut¨¨ntica flotilla procedent de Mallorca, que amb el comissionat Francesc Antoni Vidal al capdavant va deixar 25 naus de transport amb farina, pinso i vi, entre altres productes.

L¡¯escorta era substanciosa: un adquirit vaixell genov¨¨s (de 24 canons, als quals se n¡¯afegirien deu m¨¦s, i que es batejaria com Mare de D¨¦u de la Merc¨¨ i Santa Eul¨¤lia), un altre ¡ªaquest, llogat per mesos¡ª amb 28 boques (el Sant Francesc de Paula) i un tercer, el Sant Josepet, un transport armat amb 20 peces. La propina venia amb una fragata francesa de 24 canons (la futura Santa Madrona), capturada durant la travessia.

Per¨° el pitjor carregament d¡¯aquest comboi per als borb¨°nics eren 50 dels temuts artillers mallorquins, destinats a les bateries de la pla?a. Van ser un aut¨¨ntic malson durant tota la guerra, tant per terra com per mar. D¡¯una precisi¨®, rapidesa i aud¨¤cia endimoniades, establerts a la bateria de Montju?c i a la muralla de mar, van aconseguir amb els seus canons mantenir sempre a dist¨¤ncia de la costa els vaixells, tot impedint que bombardegessin la ciutat, tal com va passar el 1706. I que la marina borb¨°nica hagu¨¦s d¡¯operar sempre des de la desembocadura del Llobregat, per darrere de Montju?c.

El bloqueig, ajudat per la retirada del setge de cinc grans naus i diverses de menors del borb¨°nic almirall Echevarr¨ªa a finals d¡¯aquell mes d¡¯octubre, semblava inexistent, tant que, com si fos cosa de celebrar l¡¯any nou, el 3 de gener de 1714 van entrar a port vuit embarcacions ¡°ab molts moltons, crestats, cabras, ovellas, cabrits y anyells en numero de mes de 1.500¡±. La ciutat, poc o molt, s¡¯anava proveint. Hi ajudaven tamb¨¦ les tasques dels serveis secrets gestionats per Salvador Lleonart, que va pactar amb patrons de petites embarcacions perqu¨¨ carreguessin clandestinament en poblacions ve?nes i fessin arribar a la ciutat aliments i municions, tot saltant-se el bloqueig.

A tot aix¨° es va afegir la tasca dels corsaris, tal com constaten els llibres consistorials del 5 i el 17 de novembre de 1713. El primer dia arriba a port ¡°una fragata cors¨¤ria¡± amb un vaixell mercant franc¨¨s; el segon, 11 naus amb queviures capturades a Vilanova i la Geltr¨² pel ¡°patr¨® corsari Miquel Montserrat¡±. No hi ha per¨° documentaci¨® escrita sobre la q¨¹esti¨®, tal com apunta ?ngel Joaniquet, autor del llibre Els nostres pirates, on deixa const¨¤ncia d¡¯aquesta ¡°esp¨¨cie de lluita de guerrilles d¡¯alta mar¡±. En la seva opini¨®, ¡°molts eren valencians, mallorquins o menorquins, que anaven en r¨¤pids xabecs amb els quals podien esquivar el setge¡±. Les cales de Calella i Llafranc eren refugi habitual d¡¯homes com Mart¨ª Badia, el Martinet, que amb els seus vaixells arbrats de vela llatina va castigar els interessos borb¨°nics en una pr¨¤ctica que s¡¯allargaria molt m¨¦s enll¨¤ de 1714, segons Joaniquet, que lamenta que no hi hagi gaire documentaci¨® sobre el vessant mar¨ªtim d¡¯aquest episodi, mentre suggereix investigar ¡°l¡¯almirallat angl¨¨s, que ha de tenir m¨¦s informaci¨®¡±.

En un gener que va semblar de rebaixes, anant i venint per mar, el dia 2 Dalmau i el coronel Armengol Amill van saquejar els magatzems de provisions borb¨°nics a Salou i van capturar tres embarcacions angleses amb aliments adquirits pels felipistes. El mateix Amill, salpant de Barcelona amb un regiment de fusellers, va desembarcar entre Arenys de Mar i Canet per reactivar la lluita exterior.

Amb 35 naus de gran poder de combat, Felip V va intentar l¡¯1 de febrer posar fi a la situaci¨® i asfixiar d¡¯una vegada la ciutat, que resistia en part pels pertrets arribats per mar. L¡¯arribada poc despr¨¦s, gr¨¤cies a l¡¯auxili de l¡¯avi, dels nou vaixells que encap?alava Ducasse van fer el bloqueig m¨¦s rigor¨®s. Segons algunes fonts, en algun moment la flota podria haver fregat el mig centenar de vaixells, que mantenien un cert ritual: de dia, solcaven el front mar¨ªtim de la ciutat en formaci¨® estreta entre la boca dels rius Llobregat i Bes¨°s, per¨° sempre fora del tir de can¨®, sense enfrontar-se amb l¡¯artilleria de la pla?a.

En un comboi arribaren 50 dels temuts artillers menorquins, un malson per als borb¨°nics

Les provisions per als assetjats, b¨¤sicament de Mallorca, per¨° tamb¨¦ de Sardenya, It¨¤lia i el nord d¡¯?frica, seguien arribant, per¨° era ja a trav¨¦s de petites embarcacions que continuaven esquivant el setge, cosa que les grans expedicions ja no podien aconseguir. L¡¯almirall de carrera Ducasse, des de la nau capitana francesa, va proposar un intercanvi de presoners, en unes negociacions que va mantenir amb el capit¨¤ de la Coronela, Mari¨¤ Bassons, catedr¨¤tic d¡¯ofici. Era al maig. Segons sembla, en mantindria alguna m¨¦s amb altres oficials catalans, als quals intentava conv¨¨ncer de l¡¯esfor? in¨²til de la resist¨¨ncia. Tamb¨¦ hauria tingut algun contacte amb Villarroel, general en cap de les tropes resistents.

La sort, efectivament, semblava llan?ada: el diumenge 8 de juliol, ¡°lo socorro o comboy vingu¨¦ de Mallorca i no pogu¨¦ entrar¡±; l¡¯endem¨¤ ho va aconseguir, per¨° ¡°es perderen enbarcacions¡± a les mans dels francesos, pel que sembla unes 18. Des de feia m¨¦s d¡¯un parell de mesos l¡¯impacte del rigor del bloqueig naval ja s¡¯havia fet m¨¦s notori. A m¨¦s de menjar, a la ciutat faltava material b¨¨l¡¤lic, ja que en els canons calia barrejar pedres amb p¨®lvora per fer munici¨®. Tot i aix¨°, el mateix 9 de setembre una nau procedent de Mallorca va eludir el setge amb un carregament de p¨®lvora, just la que es va utilitzar per aguantar la dur¨ªssima i definitiva batalla del dia 11.

Malgrat les circumst¨¤ncies, Villarroel ho tenia tot a punt el dia anterior de l¡¯¨²ltima resist¨¨ncia per deixar Barcelona... per mar, per partir des del mateix port que el 19 de mar? de 1713 va veure salpar al navili angl¨¨s Blenheim, comandat per l¡¯almirall sir John Jennings, que es va endur l¡¯esposa de l¡¯arxiduc Carles, l¡¯emperadriu Isabel; el mateix port al qual va arribar el 7 de desembre la not¨ªcia, a trav¨¦s d¡¯un mercant holand¨¨s, del nefast per a Catalunya Tractat d¡¯Utrecht. I el mateix port que el 25 de setembre de 1714, tot just 14 dies despr¨¦s de la rendici¨® de la ciutat, va veure marxar un vaixell franc¨¨s rumb a la pres¨® d¡¯Alacant amb 13 dels 25 alts comandaments militars de la resist¨¨ncia barcelonina, enganyats pel nou governador de Felip V, el marqu¨¨s de Lede, pensant que els cridava per concedir-los el passaport d¡¯emigraci¨® que aquell que va rendir la pla?a, el duc de Berwick, concedia, tamb¨¦ suposadament, a tots els oficials enemics que ho sol¡¤licitaven. El setge mar¨ªtim havia acabat.