El setge d¡¯Anglaterra

Tot i ser un dels personatges m¨¦s destacats, Pau Ignasi de Dalmases i Ros ha quedat sempre en un segon pla en el relat de la resist¨¨ncia dels anys 1713-1714. La seva delicada missi¨® com a ambaixador a Londres mereix ser recordada, alhora que ens acosta a la complexitat del final de la guerra i a les dif¨ªcils circumst¨¤ncies personals dels seus protagonistes.

A les converses d¡¯Utrecht, on els brit¨¤nics van certificar l¡¯aband¨® dels seus aliats, no van tenir veu els representants de Felip V ni els de les institucions catalanes. Tot i aix¨°, el ¡°cas dels catalans¡± va ser motiu de m¨²ltiples gestions diplom¨¤tiques: els ambaixadors dels Comuns catalans, el marqu¨¨s de Berardo a Viena, Felip Ferran de Sacirera a la Haia i Pau Ignasi Dalmases a Londres van desplegar una intensa activitat per fer valer els compromisos contrets per la reina Anna d¡¯Anglaterra i per l¡¯emperador Carles VI.

Dalmases, de rica fam¨ªlia de comerciants, es doctor¨¤ en arts i filosofia i reb¨¦ el t¨ªtol de cavaller de part de Carles II. Home erudit (tenia 2.700 llibres), acoll¨ª a casa seva, al carrer Montcada, l¡¯Acad¨¨mia dels Desconfiats. I a les Corts de 1701-1702 fou anomenat cronista del Principat de Catalunya. El seu comprom¨ªs c¨ªvic el f¨¦u participar a la Confer¨¨ncia dels Comuns catalans i a assumir funcions d¡¯ambaixador del Consell de Cent.

El 28 de juny de 1713, Dalmases va ser rebut per la reina Anna, a qui en una audi¨¨ncia d¡¯un quart d¡¯hora, tradu?da per lord Peterborough, li va demanar suport. Li suplic¨¤ que fes que Catalunya preserv¨¦s les seves llibertats i lleis, ja que aquesta va entrar en la guerra incitada per Anglaterra, i que ¡°en consideraci¨®n de que siendo este pa¨ªs tan libre y tan amante de la libertad deb¨ªa proteger otro pa¨ªs, que por sus prerrogativas podr¨ªa llamarse libre, el cual solicitaba su protecci¨®n y amparo, a?adiendo que las leyes, privilegios y libertades son en todo parecidas y casi iguales a las de Inglaterra¡±.

Si b¨¦ la comparaci¨® ¨¦s exagerada perqu¨¨ la Glorius Revolution va conquerir m¨¤ximes atribucions per al Parlament en perjudici del rei, ¨¦s molt significativa la concepci¨® de llibertats i la via del parlamentarisme que sost¨¦ Dalmases. Com que el govern brit¨¤nic va arg¨¹ir que els privilegis catalans ja eren reconeguts en els acords d¡¯Utrecht, Dalmases en deman¨¤ c¨°pia, en especial de l¡¯article 13 del tractat de pau entre la Gran Bretanya i Espanya (13 de juliol de 1713), que afirmava que Felip V reconeixeria als catalans ¡°todos los privilegios que poseen los habitantes de las dos Castillas¡±. Aquest c¨ªnic redactat significava la liquidaci¨® de les llibertats catalanes. De seguida es reun¨ª amb Peterborough per mostrar-li la fal¡¤l¨¤cia de l¡¯article i per manifestar-li ¡°la oposici¨®n y repugnancia de Catalu?a a admitir las leyes de Castilla¡±, com va recollir ell mateix en castell¨¤. Fruit de la seva tenacitat fou la interpel¡¤laci¨® per part de 24 lords a la reina Anna, a la cambra dels Lords, que propici¨¤ un debat, el 3 d¡¯abril de 1714, sobre ¡°el cas dels catalans¡±.

Arran de la mort de la reina Anna (1 d¡¯agost de 1714) i de l¡¯acc¨¦s al tron de Jordi I de Hannover, acompanyat del retorn dels whigs al poder, van ren¨¦ixer les expectatives d¡¯ajut dels aliats. Dalmases a Londres i Ferran a la Haia van reprendre intensament l¡¯activitat. L¡¯endem¨¤ mateix, Dalmases ja visitava els regents. Era optimista: ¡°Todo r¨ªe favorable; despu¨¦s de la muerte de la reina [¡­] no he tenido un momento de reposo¡±. Certament, Jordi I de Hannover es mostr¨¤ receptiu. Dalmases deman¨¤ que Catalunya qued¨¦s en dip¨°sit en mans dels brit¨¤nics fins que es negoci¨¦s la pau. I, en efecte, Jordi I va donar ordres a la flota de Ma¨® perqu¨¨ s¡¯adrec¨¦s a Barcelona per protegir-la.

Manifest¨¤ a la cort anglesa "la repugnancia de Catalu?a a
admitir las leyes de Castilla"

El 18 de setembre de 1714, l¡¯ambaixador Felip Ferran va ser rebut pel rei Jordi I a la Haia ¡ªno sabia, encara, que Barcelona ja havia caigut a mans dels borb¨°nics¡ª, a qui insist¨ª en la urg¨¨ncia de la intervenci¨® brit¨¤nica i formulava tres alternatives: el retorn dels ?ustries a Espanya; que la Corona d¡¯Arag¨® qued¨¦s sota l¡¯emperador o una de les arxiduquesses; o que Catalunya i les Balears esdevinguessin rep¨²blica sota la protecci¨® imperial i dels aliats.

Dalmases va escriure al comte Ferran que ell hauria om¨¨s ¡°la esp¨¨cie de una de las senyores arxiduquesses¡±, per considerar-la una soluci¨® impracticable (i va afegir, de passada, que les despeses d¡¯una monarquia eren insuportables). En canvi, va mostrar tota la seva simpatia per l¡¯opci¨® de la rep¨²blica, ¡°pues les rep¨²bliques aman i volen o deuen voler i amar sos semblants¡±. Aquesta tercera opci¨® es plantej¨¤ diverses vegades durant la resist¨¨ncia. Tanmateix, la reg¨¨ncia va retardar les ordres del rei i s¡¯impos¨¤ la pol¨ªtica de fets consumats despr¨¦s de l¡¯11 de setembre.

Les esperances en la intervenci¨® dels aliats, que els resistents van mantenir fins al final, esperonades pels missatges de suport emesos per la cort imperial, s¨®n fonamentals per entendre la decisi¨® de resistir. Dalmases, que va mantenir certa complicitat amb Ramon de Vilana Perlas, secretari de Despatx a Viena, es va desesperar davant la feble implicaci¨® pol¨ªtica de l¡¯emperador amb la causa dels catalans en les negociacions d¡¯Utrecht i de Rastatt. El seu judici sobre els tractats de pau era inapel¡¤lable: ¡°quedant esclaus los catalans i arru?nada Catalunya, haurem amb nostres desditxes i ru?nes fabricat lo benefici dels alemans, inglesos, holandesos i portuguesos¡±. Molt capficat pel dest¨ª del seu pa¨ªs, sovint s¡¯hi referia amb l¡¯expressi¨® ¡°mi infeliz patria Catalu?a¡±.

Arribada la desfeta, des d¡¯Amsterdam Dalmases va escriure al duc d¡¯Osuna, plenipotenciari de Felip V a Utrecht, demanant poder-lo veure abans de marxar a Par¨ªs i assegurant-li que Felip V li permetia tornar a Barcelona. Un document in¨¨dit fins ara i guardat al Archivo Hist¨®rico Nacional mostra com Osuna no acabava d¡¯entendre com la clem¨¨ncia del rei abastava els ¡°que han sido cabeza de partido \[austriacista\] y tenido cargos p¨²blicos militares y pol¨ªticos, como este sujeto que adem¨¢s de ser uno de los principales como su padre y los que m¨¢s han contribuido con su caudal, se halla plenipotenciario de los rebeldes catalanes, ha estado en Inglaterra y en La Haya, ha estado solicitando los socorros para Barcelona durante el sitio y antes de ¨¦l, motejando a los tories y acus¨¢ndolos de que los abandonaban e incitando a los wighs (¡­) y a Alemania en tiempo de los preliminares que se trataban en Rastatt, de adonde volvi¨® aqu¨ª y a Inglaterra donde se ha mantenido continuando estas solicitudes¡±.

Morta Anna, obtingu¨¦ del rei Jordi I que la flota de Ma¨® an¨¦s a protegir Barcelona

Al parer d¡¯Osuna, Dalmases havia com¨¨s ¡°actos delincuentes p¨²blicos (¡­) pero habiendo usado ya Su Majestad de su piedad con ¨¦l, no entro en m¨¢s que en parecerme representar que siendo este hombre de los primeros de all¨ª y cabeza de partido, rico con bastantes conveniencias en Catalu?a, hombre de cabeza seg¨²n todos dicen, y habiendo estado en todas estas cortes tratando con todos los ministros de ellas no dexar¨¢ de dexar relaci¨®n y correspondencia en ellas, por lo que no me parece conveniente que S.M. le permita volver a Catalu?a ni a Barcelona, sino que continu¨¢ndole su real gracia de permitirle volver a Espa?a y gozar de sus bienes, le se?ale S.M. en Galicia o Asturias paraje para su residencia¡±. Tanmateix, el marqu¨¨s de Grimaldo li respongu¨¦ que el rei ja havia donat el vistiplau a la petici¨® despr¨¦s que Dalmases hagu¨¦s ¡°recurrido a su piedad por todos medios con grades manifestaciones de su arrepentimiento¡±.

Mentrestant (l¡¯11 de febrer de 1715), Dalmases va enviar una mem¨°ria al marqu¨¨s de Torcy, secretari d¡¯Estat de Fran?a, vital per con¨¨ixer les circumst¨¤ncies personals que el van portar a demanar acabar l¡¯exili. Comen?ava recordant-li que s¡¯havien vist a casa de la duquessa d¡¯Alba a Par¨ªs, entre 1707 i 1709. Deia que li escrivia per poder anar a Par¨ªs i, d¡¯all¨ª, tornar a la seva p¨¤tria, on l¡¯esperaven la dona, el pare, molt vell, i els sis fills. Acte seguit, repassava la seva traject¨°ria pol¨ªtica argumentant que mai no havia anat contra Felip V ni parlat malament d¡¯ell. Que el 1704, arran d¡¯un greu conflicte entre el virrei Velasco i la ciutat, fou nomenat per aquesta per presentar un memorial al rei, essent detingut i despr¨¦s empresonat a Burgos. El 1706, en plena ofensiva de les tropes aliades a Madrid, deman¨¤ a la reina Maria Llu?sa (esposa de Felip V) que el deix¨¦s marxar a Fran?a, cosa que aquesta accept¨¤. Hi va residir, al servei de l¡¯ambaixador d¡¯Espanya, el duc d¡¯Alba, fins al 1709, quan va ser alliberat per un bescanvi de presoners. Un cop a Barcelona ¡°hice cuanto se me mand¨® por el pr¨ªncipe que la dominaba¡± (Carles III).

El 1713, el Consell de Cent el nomen¨¤ ambaixador a Londres ¡°y no supe o no me pareci¨® l¨ªcito ni decente resistirme a servir a mi patria¡±. El maig an¨¤ a Utrecht, on es reun¨ª amb el bisbe de Bristol, ¡°a quien solo inst¨¦ por los privilegios y libertades, los cuales sino todos en parte me asegur¨® este ministro¡±. Despr¨¦s, torn¨¤ a Londres i li present¨¤ la mateixa petici¨® a la reina, i en morir aquesta va reprendre les gestions a favor de les llibertats catalanes. En assabentar-se de la caiguda de Barcelona va patir una ¡°obstinada enfermedad¡± durant dos mesos...

?s evident que Dalmases procura rebaixar el perfil pol¨ªtic de la seva missi¨® i del seu comprom¨ªs. El seu dietari, on consta la fren¨¨tica activitat davant els principals pol¨ªtics de Londres, contradiu obertament la versi¨® del memorial. Tamb¨¦ les idees patri¨°tiques i republicanes que hi traspuen.

D¡¯altres factors van influir en la sort del personatge, que el 1715 va poder tornar a Barcelona, on va morir al cap de tres anys. El primer, que pertanyia a una fam¨ªlia adinerada i amb bones connexions arreu. La segona, el fet que el seu pare, Pau Dalmases, que havia fugit a Matar¨®, en mans dels borb¨°nics, passava cartes al duc de P¨®puli que el seu fill li enviava per als Comuns. Tot plegat forma part de l¡¯embullat m¨®n dels comportaments humans, allunyat de les idealitzacions rom¨¤ntiques. Res, per¨°, no desmereix la tasca de Dalmases ni la gran integritat amb qu¨¨ la va fer.

Joaquim Albareda?¨¦s catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria de la UPF i autor de 'La guerra de sucesi¨®n de Espa?a (1700-1714)'.