El cr¨ªtic imprescindible

Fa una dotzena d¡¯anys, en aquesta mateixa p¨¤gina (sobre paper, no sobre l¡¯¨¨ter impalpable), jo comentava les respostes del grand¨ªssim Marcel Reich-Ranicki en una entrevista amb motiu de l¡¯edici¨® francesa de Mein Leben? ¡°La meua vida¡±, respostes que voldria recordar ac¨ª, com a homenatge al cr¨ªtic desaparegut fa pocs dies. La periodista innocent li preguntava: El vostre esperit pol¨¨mic i els vostres judicis de vegades implacables us han valgut odis molt s¨°lids: com els suporteu? S¨®n els riscos de l¡¯ofici, responia el cr¨ªtic; i a continuaci¨® disparava sense pietat: l¡¯escriptor, afirmava, ¨¦s un ¨¦sser d¡¯un g¨¨nere particular, egoc¨¨ntric, vanit¨®s, dotat d¡¯un sentiment extremat de la pr¨°pia import¨¤ncia i d¡¯una necessitat malaltissa de ser reconegut; experimenta la m¨ªnima cr¨ªtica com una ofensa personal, com un insult monstru¨®s. Definici¨® implacable i exacta, on jo m¡¯hi reconec sense dificultat, i supose que tamb¨¦ els meus companys d¡¯ofici, que sovint experimentem la cr¨ªtica com una ofensa personal. O haur¨ªem d¡¯experimentar-la, perqu¨¨ la realitat ¨¦s que ac¨ª no ens of¨¦n ning¨², ni fa dotze anys, ni abans, ni ara. Sempre, o quasi, tinc la sensaci¨® que els nostres cr¨ªtics ¡ªa Val¨¨ncia, a Barcelona i a Madrid¡ª tenen p¨¤nic d¡¯ofendre, de dir simplement que tal llibre (com ara alguns dels meus) ¨¦s dolent, mal escrit, sense cap inter¨¦s, un frac¨¤s, un no res literari. I quan li pregunten sobre la vella q¨¹esti¨® de la mat¨¨ria i l¡¯estil, la narraci¨® i l¡¯escriptura, el gran Marcel s¡¯irrita, amena?a amb el dit, i respon: Des de la nit dels temps, els escriptors conten les mateixes coses: l¡¯amor i la mort, lligats per aquest lla? d¡¯uni¨® que ¨¦s la precarietat. Els homes pateixen de la vida, s¡¯enamoren i l¡¯amor acaba malament. Aquest ¨¦s, en resum, el tema universal dels escriptors: per¨° uns ho fan molt b¨¦, i uns altres no. Perqu¨¨ quan la periodista li pregunta: finalment, qu¨¨ ¨¦s per vost¨¨ un escriptor?, Reich-Ranicki contesta: un escriptor ¨¦s alg¨² per a qui l¡¯escriptura ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil que per als altres. Gran veritat, en efecte: a mi, modest aprenent perpetu de l¡¯ofici, cada dia em costa m¨¦s esfor? i, com que no s¨¦ si aix¨° ¨¦s un bon senyal o si ¨¦s un alzheimer prematur, m¡¯agradaria que un bon cr¨ªtic implacable em resolguera l¡¯agud¨ªssim dubte. Gr¨¤cies, des de la llunyania, Herr Marcel.