Il¡¤lusi¨®

El diccionari aporta diverses accepcions del mot il¡¤lusi¨®: "1) Error dels sentits o de l¡¯esperit que fa prendre per realitat l¡¯aparen?a. 2) Engany degut a una falsa aparen?a. 3) Esperan?a sense fonament real. 4) Engrescament que s¡¯experimenta amb l¡¯esperan?a o la realitzaci¨® d¡¯alguna cosa". Si les dues primeres s¡¯acosten al m¨®n imaginari i/o esot¨¨ric i la tercera suggereix un aire entre religi¨®s i pol¨ªtic, la darrera apunta un fonament m¨¦s actiu.

Posem-ne dos exemples musicals amb conseq¨¹¨¨ncies. La "crisi" que va suposar l¡¯entrada d¡¯immigrants grecs a Gr¨¨cia (s¨ª, sembla paradoxal, per¨° algun dia tamb¨¦ tornaran els nostres fills escampats arreu de l¡¯Europa blanca) expulsats de Turquia en els anys 20 del segle passat i que va deixar un sentiment de defallida, de depressi¨®, de desil¡¤lusi¨®, va ser el cultiu sorprenent del naixement de la m¨²sica laik¨ª (popular) mitjan?ant la can?¨® de Vassilis Tsitsanis Sinefiasmeni kiriaki (Diumenge nuvolat). Una can?¨® que va engrescar els grecs.

Un altre: la gent de certa edat pot recordar un fet ins¨°lit. De sobte, un dia una r¨¤dio emet Al vent. L¡¯endem¨¤ Som, La pedra. Can?ons cantades en la llengua soterrada, can?ons que van engrescar tota una generaci¨® i les seg¨¹ents, i que van oferir noves gl¨°ries al feixisme local i a la covardia esquerrana que encara estan molestes davant d¡¯aquesta gosadia.

Fins i tot podr¨ªem parlar de "Nel blu dipinto di blu", m¨¦s coneguda com Volare, escrita per Domenico Modugno l¡¯any 1958, que sempre ha estat present per a engrescar la gent mancada d¡¯il¡¤lusi¨® i que va ser recuperada, al cap de m¨¦s de trenta anys, pel partit Radical itali¨¤. Tamb¨¦ del fragment oper¨ªstic Va pensiero, si m¨¦s no per a recordar la magn¨ªfica tr¨¢gala a Berlusconi en el teatre de l¡¯?pera de Roma, l¡¯any 2011, quan el director Ricardo Muti va invitar el p¨²blic a cantar-la. O?Grandola vila morena. O l¡¯escena de Casablanca en qu¨¨ la cantant del bar de Rick entona la?Marsellesa. O la colpidora?O surdato ¡®nnammurato en la versi¨® definitiva que canta Anna Magnani en la pel¡¤l¨ªcula La sciantosa, impossible evitar el nus a la gola. Nom¨¦s per esmentar les m¨¦s conegudes; n¡¯hi ha centenars (Le temps des cerises, can?¨® d¡¯amor convertida en himne de la Comuna de Par¨ªs, etc.).

Hem parlat de la crisi dels anys 20 a Gr¨¨cia. I podr¨ªem parlar de crisis c¨ªcliques, que seria com parlar de la mentida de la crisi. Per¨° cada anomenada crisi t¨¦ una vict¨°ria: l¡¯enfonsament an¨ªmic del poble que les pateix. Un "valor afegit", en diuen ara, un desesper i una sang que sobren (crits, plors, su?cidis, la plusv¨¤lua del capitalisme actual que ni Marx podia somiar).

Com es pot engrescar aquesta gent? Com es pot il¡¤lusionar-la en aquest sentit? ?s leg¨ªtima la il¡¤lusi¨®? No la de l¡¯engany, sin¨® la que els posa dempeus, la que engresca. I per qu¨¨ no?

La Via Catalana, si em permeten un resum precipitat, ¨¦s la can?¨® que ha il¡¤lusionat una part de la pen¨ªnsula ib¨¨rica. Res a veure amb Mas (no em morir¨¦ sense perdre¡¯m la seua cara si un dia triomfa la independ¨¨ncia. Ja la vaig veure en tots els partits pol¨ªtics en la manifestaci¨® per l¡¯Estatut a Val¨¨ncia en l¡¯anomenada Transici¨®: p¨¤nic). Res a veure sin¨® amb la il¡¤lusi¨®. Potser per aix¨°, perqu¨¨ la il¡¤lusi¨® engresca la gent, cal tallar-li les ales. Ja han tret els gossos de pu?os y pistolas.