L¡¯ombra del temps

Luis Marsans (Barcelona, 1930) ¨¦s un at¨ªpic de l¡¯art catal¨¤. La seva traject¨°ria es remunta al mestratge de Ramon Rogent, pintor a qui encara no s¡¯ha fet just¨ªcia, tret d¡¯una retrospectiva de fa anys a la Virreina, quan aquest espai de la Rambla era una excel¡¤lent sala d¡¯exposicions pluridisciplin¨¤ria, abans que aparegu¨¦s el malgirbat, i sempre poc definit, centre Arts Santa M¨°nica.

Igual que Rogent, Marsans tamb¨¦ va tenir antol¨°gica a la Virreina, el 1995; va ser una revelaci¨®, perqu¨¨ molta gent ni tan sols sabia que exist¨ªs. D¡¯aleshores en?¨¤, ha fet a Barcelona pocs actes de pres¨¨ncia; un parell a la galeria Artur Ramon (1997 i 2005), un altre a la galeria A34, juntament amb l¡¯obra de Joan Hern¨¢ndez Pijuan, i la monogr¨¤fica que ara li dedica la Fundaci¨® Vila Casas, a l¡¯Espai Volart.

Per¨° Marsans ha estat habitual a la galeria Claude Bernard, de Par¨ªs ¡ªde les m¨¦s prestigioses del m¨®n pel que fa a art figuratiu modern¡ª i ha compartit l¡¯honor amb dos pintors propers: Pedro Moreno Meyerhoff i Xavier Valls. La imatge apareguda ¨¦s un recull asincr¨°nic d¡¯obres de l¡¯artista en el qual es posa l¡¯¨¨mfasi en el paisatge i la natura morta, mentre que la figura, un altre dels vessants celebrats de Marsans, en queda fora.

Aquesta part, absent a l¡¯exposici¨®, ¨¦s la que connecta m¨¦s l¡¯artista barcelon¨ª amb Marcel Proust, i ¨¦s probable que aquest nexe l¡¯hagi propiciat la coneixen?a amb Ismael Smith, amb qui va mantenir gran amistat a Nova York als anys quaranta. Smith havia conegut de primera m¨¤ el Par¨ªs prousti¨¤ dels anys deu, i els seus sofisticats dibuixos devien influir en Marsans quan va il¡¤lustrar ? la recherche du temps perdu, aventura que li obriria, de bat a bat, la porta d¡¯alguns refinats cercles francesos. De fet, va ser llavors, a partir del 1980, que iniciava la col¡¤laboraci¨® amb Claude Bernard. A la Vila Casas no hi ha cap figura proustiana, per¨° l¡¯ombra de l¡¯escriptor franc¨¨s, amb el seu temps perdut i el seu temps recobrat, impregna gaireb¨¦ tots els quadres pels quals no passa el temps, perqu¨¨ en van n¨¦ixer volunt¨¤riament al marge.

L¡¯obra d¡¯Anna Malagrida (Barcelona, 1970) tamb¨¦ parla del pas del temps, en aquest cas, per¨°, volent-lo congelar per captar-ne un missatge. Per aix¨° la fotografia li ¨¦s el mitj¨¤ m¨¦s idoni. Per¨° la mirada de Malagrida no ¨¦s la del reporter gr¨¤fic que mostra o denuncia un fet, sin¨® que se situa a prop de la dels fot¨°grafs pictorialistes i la seva relaci¨® directa amb la pintura, i alhora en vol ser una reflexi¨®. El fet de suggerir en comptes del dir, igual que en Marsans, ¨¦s una constant en Malagrida, i potser per aix¨° les obres dels dos a vegades mantenen punts est¨¨tics de contacte malgrat situar-se als ant¨ªpodes.

A Vistas veladas (2009), el mar vist des de les finestres brutes i entelades dels bungalous abandonats del Club Mediterran¨¦e del cap de Creus, a punt de ser enderrocats per haver agredit brutalment el paisatge, despr¨¨n la tristesa i compassi¨® pel condemnat a mort, i alhora ¨¦s una mirada rom¨¤ntica al paisatge. Ara, amb la s¨¨rie Los muros hablaron, que exposa tamb¨¦ a la Galeria Senda, l¡¯autora parla dels fets de protesta iniciats amb el moviment dels indignats i arriba fins al moment actual, mentre fotografia els murs i els s¨°cols dels edificis del poder pol¨ªtic i econ¨°mic, amb els grafitti tapats o esborrats. El crit ha quedat redu?t a un pur rastre, una grafia abstracta que en aparen?a ja no diu res, per¨° mitjan?ant l¡¯obra d¡¯art perdura en la mem¨°ria, i aqu¨ª apareix la paradoxa, perqu¨¨ ser¨¤ el mateix poder qui podr¨¤ adquirir la imatge per delectar-se, convertida en depurada est¨¨tica perfectament assimilada. Ja no ¨¦s la petja del temps, sin¨® la seva ombra.

?