Voluntaris i resistents

Si s¡¯ha acceptat l¡¯autoodi i el menfotisme com a caracter¨ªstiques del poble valenci¨¤ ¨Cpotser perqu¨¨ qui hauria de comandar el necessari ¡°desperta ferro¡± del nostre Pa¨ªs amaga la seua impot¨¨ncia entre arguments de defallen?a i de gust pel ¡°jo¡±¨C caldr¨¤ recordar que aquestes dues caracter¨ªstiques amaguen el millor del nostre Pa¨ªs si, mancats de nord, resisteixen tot cant de sirena i tota provocaci¨® que nom¨¦s ens du al sacrifici.

Quan Barcelona ¡°flipava¡± amb les olimp¨ªades, els valencians miraven at¨°nits com era possible que milers de voluntaris es llan?aven a sostenir-les sense demanar ni tan sols un sou simb¨°lic. S¡¯obria el camp de cobrir de franc l¡¯incompliment d¡¯una gesti¨® administrativa que recapta sense contraprestacions.

De voluntaris, sempre n¡¯hi ha hagut. Europa (l¡¯Europa que... vost¨¦s ja m¡¯entenen) i Nord-am¨¨rica van parir voluntaris magn¨ªfics: les Brigades Internacionals. No era unes olimp¨ªades, vost¨¦s ja m¡¯entenen. Cap al final del mes, es ressuscitar¨¤ un, mort?: Mostra, Encontre i Trobada de la Mediterr¨¤nia. Que tinguen sort, ho dic amb afecte i sense nost¨¤lgia. No s¨¦ els primers, per¨° la Trobada va pagar sempre la feina, en s¨®c testimoni. Potser un euro o dos, per¨° sempre pagava i nom¨¦s l¡¯any 1984 va tenir un d¨¨ficit per culpa dels viatges dels avions. Despr¨¦s es va ajustar sempre al pressupost. Va ser aquest el motiu del seu delenda est? No ho s¨¦, ni m¡¯interessa. Eren diners p¨²blics i calia ajustar les despeses. La disfressa del voluntariat era un concepte denunciat en cada convocat¨°ria: cap voluntari, cap col¡¤laborador, sense cobrar. Tot tenia un efecte simb¨°lic, tamb¨¦ les entrades que els Torquemada del PP, aleshores en l¡¯oposici¨®, van haver de pagar. Valien 300 pessetes (1,80 euros), se¡¯n recorda, Sr. Gimeno? I les va pagar perqu¨¨ els gitanos de Val¨¨ncia les havien pagades la nit del flamenc. Faltar¨ªa m¨¢s!

Aquesta ¨¦s la pantalla del voluntariat, amb els seus vessants.

L¡¯altra escena ¨¦s la de la resist¨¨ncia, en qu¨¨ una altra mena de voluntaris ¨¦s ex¨¨rcit.

Cada dia, cada mes, cada any, el nostre Pa¨ªs ens en d¨®na exemples. Per aix¨° ¨¦s una mentida quasi religiosa dir que cada poble t¨¦ el govern que es mereix.

Miren els ciutadans de Val¨¨ncia la resist¨¨ncia del Parke Alkosa, per exemple. O la convocat¨°ria, mes a mes, de ¡°l¡¯accident¡± del metro. O les bandes de m¨²sica quan passen als peus del Micalet. No cobren. Cap d¡¯ells. Per¨° saben com no cobrar quan es tracta de resist¨¨ncia. Tornen al meu record les lluites de Macosa, del Port de Sagunt, de Feycu, de Industrias Saludes, lluites que romanen en la consci¨¨ncia dels valencians que no cauen en la trampa de l¡¯autoodi o del menfotisme.

Aquest ¨¦s el meu pa¨ªs.

Quan els illencs mantenen una caixa de resist¨¨ncia destinada a sostenir la lluita dels mestres assetjats per un imb¨¨cil, quan sostenen amb diners tot el que els mestres perden cada dia de vaga, tinc l¡¯orgull de sentir-me part d¡¯uns pa?sos que han dit prou, que recullen la mem¨°ria de la dignitat i que se¡¯n foten del voluntarisme perqu¨¨ resisteixen contra tot cant de les sirenes que convoquen una soluci¨® al desgavell provocat que canten els defensors de l¡¯eixida pel cam¨ª dels emprenedors. Cants de sirena del capitalisme actual.