La nostra mem¨°ria romandr¨¤ en un n¨²vol
Arxivers i historiadors afronten l¡¯allau de documents digitals i l¡¯¨²s del ¡®cloud¡¯ en Internet
Les imatges dels atacs en els carrers de S¨ªria fetes amb tel¨¨fons m¨°bils, els Pressupostos Generals de l¡¯Estat o els correus electr¨°nics del cas Undargar¨ªn. Aquests s¨®n nom¨¦s uns quants exemples de la nombrosa informaci¨® produ?da digitalment i difosa gr¨¤cies a Internet, i que en un futur molt pr¨°xim adquirir¨¤ categoria de document hist¨°ric. Per¨°, en aqueix futur, com i on estaran allotjats aquests documents per a poder consultar-los?
La implantaci¨® i la democratitzaci¨® de les noves tecnologies de la informaci¨® i la comunicaci¨® (les conegudes com a TIC) han suposat una revolucion¨¤ria transformaci¨® global: el m¨®n ja ¨¦s digital. La circulaci¨® d¡¯informaci¨® ¨¦s tan gran que ja no es parla de megabytes ni de gigabytes, sin¨® de pentabytes i zettabytes. Per¨° tota innovaci¨® comporta problemes nous. Tant les administracions p¨²bliques com les empreses i els ciutadans es preocupen cada dia d¡¯administrar, classificar i conservar l¡¯allau dels documents que produeixen, d¡¯assumir els canvis de format dels nous programaris i maquinaris, de ¡°migrar¡± els continguts d¡¯unes plataformes a altres, o d¡¯evitar els virus i les intrusions dels pirates, entre altres problemes.
Un historiador en el ¡®cloud¡¯
Aquest reportatge s'ha fet ¨ªntegrament amb mitjans digitals, des de la recerca d'informaci¨® i el contacte per correu electr¨°nic amb els experts fins a la redacci¨® i la difusi¨® en la web d'aquest diari. Una de les fonts consultades per Internet ha estat una interessant entrevista radiof¨°nica a Anaclet Pons, professor d'Hist¨°ria Contempor¨¤nia i autor d'El desorden digital: gu¨ªa para historiadores y humanistas (editat enguany per Siglo XXI de Espa?a), que participar¨¤ en les jornades organitzades per l'Associaci¨® d'Arxivers Valencians.
Al llarg de la seua intervenci¨®, Pons assegura que ¡°la cultura digital ha alterat els m¨¨todes del coneixement hist¨°ric, per¨° no l¡¯objecte¡±, que ¨¦s l¡¯estudi del passat, i destaca la p¨¨rdua de l¡¯arxiu hist¨°ric com a espai f¨ªsic i tota la simbologia que comportava. ¡°Al segle xix, all¨° que m¨¦s preocupava era l¡¯espai [d¡¯emmagatzematge], i ara ¨¦s el temps, ¨¦s la velocitat la que domina¡±.
Pons explica en l'entrevista que el m¨®n digital ha acabat fent desapar¨¦ixer la unidireccionalitat i el monopoli dels acad¨¨mics en favor d'una democratitzaci¨® del coneixement hist¨°ric. "Estem en una ¨¨poca de desordre, en el sentit que els ordres previs ja no funcionen". Un canvi de paradigma, per tant. Per¨°, segons Pons, aix¨° afecta "una q¨¹esti¨® fonamental per a l'historiador, el nucli central, que ¨¦s la font [¡] i tamb¨¦ el context de les fonts". El m¨®n digital ofereix per als estudiosos noves fonts per a la recerca: "S'han fet estudis amb molt de seny sobre la primavera ¨¤rab a partir dels tuits [piulades]. Per¨°, quin ¨¦s el context dels tuits? I on es conservaran els tuits?". "Qu¨¨ passa quan una gran manifestaci¨® ciutadana es convoca mitjan?ant el WhatsApp?", es pregunta l'historiador.
Pons reconeix el ¡°conservadorisme¡± i els temors dels investigadors del passat davant tots aquests canvis, per¨° anima a utilitzar ¡°una nova manera d¡¯escriure¡± la hist¨°ria en aquest m¨®n digital afegint enlla?os, imatges, sons i colors als textos, per a fer-hi part¨ªcip el lector i ¡°difondre el coneixement traslladant-lo a les eines digitals¡±.
Els historiadors i els arxivers, els que tradicionalment han vetlat per salvaguardar la nostra mem¨°ria, s¡¯enfronten, a m¨¦s, amb un gran repte afegit: navegar per aquest oce¨¤ immens d¡¯informaci¨® ¡°per a crear, seleccionar i conservar documents aut¨¨ntics i fiables que donen testimoni del nostre present a les generacions futures¡±, explica Jes¨²s Eduard Alonso, president de l¡¯Associaci¨® d¡¯Arxivers Valencians, entitat que la setmana que ve organitza a Val¨¨ncia unes jornades de debat sota el lema Documentaci¨® digital i mem¨°ria hist¨°rica: ca?ant fantasmes?
Amb aquestes jornades es pret¨¦n ¡°avan?ar pel que fa a grans q¨¹estions que s¨®n ¨²tils per al nostre col¡¤lectiu professional, aix¨ª com tamb¨¦ per als juristes o els inform¨¤tics, i per al conjunt de la societat¡±, diu Alonso, perqu¨¨ ¡°es plantegen molts problemes de car¨¤cter tecnol¨°gic¡±. ¡°La inform¨¤tica i les empreses del sector no treballen a mitj¨¤ i a llarg terminis i ¨¦s ben complicat establir l¡¯originalitat i l¡¯autenticitat dels documents electr¨°nics¡±.
Encara que ¨¦s complex, m¨¦s que un problema, els arxivers ho afronten com una oportunitat i un canvi d¡¯actitud. Alejandro Delgado, de l¡¯arxiu hist¨°ric de Cartagena i un dels estudiosos m¨¦s destacats del canvi de paradigma que afecta aquests professionals, opina: ¡°els arxivers tendim a pensar que els documents digitals es poden conservar estables com els documents f¨ªsics, per¨° s¨®n din¨¤mics per naturalesa i cada vegada es fa m¨¦s en la web, que tamb¨¦ est¨¤ en moviment perpetu¡±. I assegura: ¡°si ens obstinem a ¡®conservar¡¯ Internet, en voler arxivar blogs i Twitter, no tenim cap possibilitat, i aleshores s¨ª que tenim un problema. All¨° que hem de fer ¨¦s comprendre Internet, usar el blogging i Twitter com a eina de treball, i participar-hi activament¡±.
La soluci¨®, per als experts, ¨¦s abocar tota la informaci¨® al cloud computing o inform¨¤tica en n¨²vol, com es denominen els serveis de computaci¨® d¡¯Internet amb els quals ja no cal emmagatzemar documents en el PC o en el port¨¤til, ni disposar de servidors potents, ni descarregar-se aplicacions en el m¨°bil o en la tauleta. Nom¨¦s cal una connexi¨® a la xarxa en qualsevol lloc del m¨®n per a accedir a aquests serveis, que proveeixen les grans companyies tecnol¨°giques com ara Google, Microsoft o Apple.
?s el que ja fan tant els ciutadans com les empreses i les administracions p¨²bliques, i aqueix futur ¨¦s tamb¨¦ el dels arxius hist¨°rics. Aix¨ª doncs, oblidem-nos-en, de la imatge secular que en tenim, plens de llibres polsosos, de prestatgeries carregades de documents de paper com les que mostra la fotografia que acompanya aquest reportatge, feta fa uns quants dies en l¡¯arxiu hist¨°ric del Col¡¤legi del Patriarca de Val¨¨ncia.
El proc¨¦s de nuvolitzaci¨® afecta tamb¨¦ l¡¯antiga documentaci¨® en paper o pergam¨ª conservada en els arxius i que, a poc a poc, es va digitalitzant, de manera que va perdent aquesta condici¨® material i d¡¯objecte ¨²nic i va formant part d¡¯un univers virtual que es troba a l¡¯abast d¡¯un p¨²blic cada vegada m¨¦s gran i heterogeni.
Per¨° el n¨²vol tamb¨¦ comporta perills: la nostra mem¨°ria individual i col¡¤lectiva estar¨¤, doncs, en les mans de les grans empreses tecnol¨°giques que controlen l¡¯espai digital? ¡°Cada vegada m¨¦s depenem del n¨²vol, ¨¦s a dir, d¡¯altres¡±, respon Alonso. ¡°I sembla un proc¨¦s indefugible¡±. ¡°El perill ¨¦s que nom¨¦s les organitzacions poderoses, que disposen de personal, de tecnologia i de diners, siguen capaces de fer viables els documents electr¨°nics a mitj¨¤ i a llarg terminis¡±, adverteix. S¨®n els arxivers (i no nom¨¦s els hist¨°rics, sin¨® tamb¨¦ els de les administracions p¨²bliques i empreses) ¡°els que hem d¡¯aportar una perspectiva i unes t¨¨cniques v¨¤lides per a la llarga durada¡±, conclou Alonso.
D¡¯altra banda, Delgado afirma que, com a contrapartida a aquest proc¨¦s de delegaci¨® de la informaci¨® en els grans monopolis tecnol¨°gics, ¡°hi ha legislaci¨®, normativa t¨¨cnica i codis de bones pr¨¤ctiques, que no evitaran el canvi, per¨° que proporcionen alguna possibilitat d¡¯estabilitzaci¨®¡±. La regularitzaci¨® legal i t¨¨cnica del n¨²vol es va establint amb normatives est¨¤ndards de qualitat (semblants als certificats ISO d¡¯altres productes i serveis) per a crear i gestionar els documents electr¨°nics. Aquesta tasca d¡¯uniformitzaci¨® ¨¦s la que desenvolupa arreu del m¨®n, des de fa vint anys, el projecte InterPARES ((Institut Internacional d¡¯Investigaci¨® sobre Registres Aut¨¨ntics Permanents en Sistemes Electr¨°nics), que reuneix professionals de diverses disciplines, com ara dret, hist¨°ria, enginyeria inform¨¤tica, ci¨¨ncies de la informaci¨® o qu¨ªmica.
Si aquest text que el lector t¨¦ en pantalla es pot llegir encara d¡¯ac¨ª a unes quantes d¨¨cades, ser¨¤ gr¨¤cies a tot un seguit de processos i professionals aliens a l¡¯autora i als entrevistats. Deixem-ho tot, doncs, en les mans del n¨²vol.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
