L¡¯enigma del rebuig editorial

Una de les pitjors dites que hi ha ¨¦s la que ens vol conv¨¦ncer que s¡¯apr¨¦n m¨¦s de les errades que dels encerts, ja que d¡¯alguns fracassos no aconseguim refer-nos; en canvi, l¡¯¨¨xit sempre ens empeny cap endavant. La majoria d¡¯escriptors ho saben molt b¨¦ perqu¨¨ han patit en solitud la duresa del rebuig editorial. Aquella carta, aquell correu, aquell silenci que indica de manera inequ¨ªvoca que el seu manuscrit no ser¨¤ publicat. Si m¨¦s no, de moment, perqu¨¨ un dels enigmes m¨¦s grans de la ind¨²stria editorial continua sent el motiu pel qual unes obres veuen la llum i altres s¨®n condemnades a les tenebres de l¡¯oblit.

Dies enrere, un editor em comentava que ja no es veia amb cor de publicar novel¡¤les que no poguera condensar en una frase publicit¨¤ria que captivara (despertara?) el seu equip comercial. No han canviat molt les coses, doncs, des que l¡¯editor de Simon&Shuster declinara contractar La conxorxa dels ximples, de J. K. Toole, adduint que l¡¯obra ¡°no tractava de res en concret¡±. Incapa? d¡¯assumir tanta incomprensi¨®, Toole es va su?cidar, i per culpa d¡¯aquest frac¨¤s en vida ens hem perdut les obres excepcionals que el talent d¡¯aquest Pulitzer p¨°stum ens havia d¡¯obsequiar.

Hi ha un suau vel de llegenda que recorre les an¨¨cdotes de grans obres que no ho van tenir f¨¤cil per a ser editades. Aix¨ª, ??igo Garc¨ªa detalla en ?xito. Un libro sobre el rechazo editorial (Trama, 2010) que el Harry Potter de J. K. Rowling va passar per 18 editors abans de rebre una resposta positiva; el Joan Salvador Gavina, de R. Bach, va ser rebutjat 18 vegades; els Dublinesos de James Joyce, 22; i el Carrie d¡¯Stephen King, 30. Tamb¨¦ a El codi Da Vinci li va costar trobar editor al nostre pa¨ªs¡­ Per¨° tornem a la literatura amb dues p¨ªfies d¡¯editors que, temps a venir, guanyarien el premi Nobel: T. S. Eliot, aleshores a Faber&Faber, va rebutjar La rebel¡¤li¨® dels animals d¡¯Orwell per ¡°incomoditat¡± amb el contingut pol¨ªtic de l¡¯obra, mentre que Andr¨¦ Gide, en el comit¨¦ de lectura de La Nouvelle Revue Fran?aise, lamentaria sempre haver dit que no a la primera versi¨® d¡¯A la recerca del temps perdut, de Proust.

No sempre l¡¯editor ¨¦s negligent, de vegades tamb¨¦ ¨¦s diligent. El r¨¨cord al retorn m¨¦s r¨¤pid d¡¯un manuscrit ens el descobreix Manel Joan i Ariny¨® en les p¨¤gines de L¡¯atzucac del perdedor (Onada, 2010). Es tracta d¡¯un original que l¡¯autor de Cullera va dur a l¡¯editor en m¨¤ a les 11 del mat¨ª aprofitant una hora lliure a l¡¯institut i que va trobar miraculosament a casa, retornat per missatger i amb nota justificativa¡­ abans de l¡¯hora de dinar!

La negativa d¡¯un editor acostuma a revestir-se de paraules buides en una carta est¨¤ndard que, com apunta Enrique Vila-Matas, constitueix un g¨¨nere en si mateix. Anys enrere, la web lulu.com oferia un servei de transformaci¨® d¡¯aquests comunicats en paper higi¨¨nic. ?s una idea (higi¨¨nica, per descomptat!), ja que el rebuig ¨¦s una part inherent a l¡¯ofici d¡¯escriure. Cal comptar-hi. En tot cas, l¡¯escriptor, com a bon lector, ha de saber tamb¨¦ llegir entre l¨ªnies aquells textos i, potser amb l¡¯autoestima tocada, recordar el mite de Proust, Joyce i tants d¡¯altres abans de revisar per en¨¨sima vegada el seu treball i intentar l¡¯assalt a un editor m¨¦s receptiu, m¨¦s adequat o, senzillament, menys ocupat. Aquell que l¡¯acollir¨¤ al seu cat¨¤leg i, aleshores s¨ª, l¡¯ajudar¨¤ a continuar aprenent.