La Val¨¨ncia viscuda

Her¨°dot va dir que la hist¨°ria servia perqu¨¨ ¡°els esdeveniments dels homes¡± no ¡°s¡¯esva?squen amb el temps¡±. ?s una aproximaci¨® b¨¤sica, per¨° ¨¦s el principi fonamental de la mem¨°ria. El record ajuda a pastar el que hom ha sigut, ¨¦s i vol ser. El record ¨¦s vida, vida revisitada que empeny a m¨¦s vida. Per tant, les mem¨°ries s¨®n hist¨°ria en primera persona, s¨®n l¡¯empremta del temps en les viv¨¨ncies de cadasc¨². Per aquesta ra¨®, a una cultura, a banda de la hist¨°ria professional, li ¨¦s indispensable la mem¨°ria escrita, perqu¨¨ aporta als esdeveniments els temors, les emocions, els terrors, les frustracions i les il¡¤lusions que viu la persona. I la vida escrita a consci¨¨ncia t¨¦ un plus: a banda del gaudi est¨¨tic, s¡¯escarrassa per trobar-hi sentits, a lligar-la amb el passat i amb el context. ?s a dir, a projectar-la i redimensionar-la m¨¦s enll¨¤ de la viv¨¨ncia estricta.

En aquesta ¨°rbita, El tramvia groc de Joan F. Mira ¨¦s d¡¯un valor enorme. D¡¯una banda, pel gruix de la mirada i la for?a de la prosa, i perqu¨¨ ¨¦s una tessel¡¤la m¨¦s en el mosaic de la vida narrada dels valencians, un espai que fins fa poc era m¨¦s aviat un desert.

Qui conega l¡¯obra narrativa de Joan F. Mira no el sorprendr¨¤ gens que ara centre el nou lliurament literari en la reconstrucci¨® de qui va ser, perqu¨¨ la seua novel¡¤l¨ªstica esta farcida de records, m¨¦s o menys transfigurats segons la necessitat de la ficci¨®. De fet, la introducci¨® d¡¯El tramvia groc ¨¦s una reflexi¨® sobre els sentits de mem¨°ria, que sintetitza algunes de les idees que han aparegut en Literatura, m¨®n literatures i on deia que l¡¯evocaci¨® ¨¦s imprescindible en l¡¯escriptura. Ara el que fa ¨¦s una mica a la inversa: posa tota la seua saviesa narrativa en la reconstrucci¨® de la infantesa i la preadolesc¨¨ncia fins a la mort del pare el 1954, quan el narrador tenia quinze anys. Veiem com les viv¨¨ncies esculpeixen el xic que va ser, perqu¨¨, si em permeteu les imatges, un jovenet ¨¦s un c¨¤nter per omplir d¡¯experi¨¨ncies, un imant que tot l¡¯afecta, perqu¨¨ tot li ¨¦s nou. I en aquesta circumst¨¤ncia de figura fr¨¤gil, innocent ¨Cper¨° no ignorant, com dir¨¤ m¨¦s d¡¯una vegada¨C el seu m¨®n funciona per esferes i on tenen m¨¦s relleu els m¨¦s pr¨°xims: els pares i els germans, la fam¨ªlia, la casa, la Carretera Reial, el ve?nat, els amiguets, els edificis i les empreses del voltant, les escoles primeres i els Escolapis del carrer de Carnissers, a Val¨¨ncia, despr¨¦s.

El gruixut El tramvia groc recau en deu cap¨ªtols, cada un dels quals t¨¦ un eix dominant. Alguns dels temes fonamentals s¨®n la Torre, barri-poble, situat a Sant Vicent de Fora, travessada pel cam¨ª Reial de Madrid i que passa per davant la casa, la casa i l¡¯hort, el tramvia ¨Ctot un emblema de l¡¯¨¨poca, els espais i els personatges dels voltants, les escoles... Hi ha moments espectaculars, pel fet que, per exemple, la carretera no ¨¦s nom¨¦s una via de tr¨¤nsit, ¨¦s el c¨²mul de la hist¨°ria: per davant de la finestra on observa l¡¯infant passava la Via Augusta i ha passat a trav¨¦s de cossos ¨Cels uns derrotats, els altres vencedors¨C una bona part de la hist¨°ria que ha travessat Val¨¨ncia i Espanya. En aquesta corda de narrador-antrop¨°leg tamb¨¦ esdev¨¦ for?a atractiva la manera com s¡¯imagina l¡¯autor la transformaci¨® de terres improductives en l¡¯horta f¨¨rtil del seu temps. Joan F. Mira ¨¦s d¡¯aquells autors que consideren que lligar les coses dins d¡¯un proc¨¦s, d¡¯una hist¨°ria i d¡¯un context ¨¦s fer-les f¨¨rtils i plenes. Per aix¨°, dedica p¨¤gines molt instructives a les hist¨°ries dels familiars, no tant per fet de ser llinatge, sin¨® m¨¦s aviat pel que contenen d¡¯esfor? i de petita mitologia, d¡¯ambici¨®, de projectes arriscats, per¨° tamb¨¦ de fracassos i dels viratges que cal fer-ne per tirar endavant. Les aventures i la humanitat que respiren els retrats dels diversos familiars dels Mira i els Caster¨¤, inclosos els pares del protagonista, s¨®n p¨¤gines d¡¯una emotivitat i empatia intenses. Uns adjectius semblants podrien emprar tamb¨¦ respecte a la r¨¨cula llarga de personatges que desfilen pel llibre: amigues, mestres, gent d¡¯oficis: fuster, mec¨¤nic, aiguader, peller, capador, drapaire..., pobres, mestres, rics que es movien pel barri... Amb tot aix¨°, sembla dir-nos l¡¯autor que aquesta pluralitat de personatges tan diferents i sovint incompatibles eren un festival per a l¡¯infant, ja que era manera d¡¯intuir la complexitat del m¨®n.

El tramvia groc, com el lector comprendr¨¤, ¨¦s moltes m¨¦s coses: el barri de Velluters, els escolapis, dies assenyalats de la Val¨¨ncia de l¡¯¨¨poca, la religiositat, els rosaris eterns, l¡¯escassetat del menjar, etc. Per¨°, per damunt de tot aix¨°, m¡¯impacta l¡¯empatia i l¡¯escrupolositat amb qu¨¨ explica i detalla les coses: el viatge en tramvia ¨¦s una meravella: el proc¨¦s punt¨®s del seu funcionament, el tipus de gent que hi puja, qu¨¨ feia, com hi pujava, com es comportava. I les olors, les formes i els colors d¡¯aquell marem¨¤gnum hum¨¤. El mateix podr¨ªem dir la feina del camp i d¡¯altres activitats que es feien en el barri.

Malgrat la foscor del moment i l¡¯ombra de la mis¨¨ria i de la trag¨¨dia, la narraci¨® ¨¦s il¡¤luminada per l¡¯agra?ment, per la idea que la vida ¨¦s, malgrat tot, un regal: ¡°aquella ciutat era la meua, i la terra dels camps treballats i regats era m¨¦s meua encara, no envege el lloc de naixen?a de ning¨²¡±. M¨¦s endavant afirma: ¡°Ser feli? escrivint i llegint, als sis o set anys, ¨¦s un regal que no ha estat concedit a tothom¡±. El llibre ¨¦s una elegia i un cant a un m¨®n antic, que ja no existeix, per¨° tamb¨¦ una den¨²ncia amarga a una ciutat oblidadissa, espantada del que ha sigut i encara ¨¦s. En aquest punt l¡¯autor no estalvia la munici¨® grossa: ¡°Com si la modernitat, el benestar, i tot aix¨° que en diuen el progr¨¦s, hagueren de suposar necess¨¤riament la destrucci¨® d¡¯un dels m¨¦s singulars, bells i densos paisatges humans, all¨° que els valencians hem sabut produir com a cosa ¨²nica i pr¨°pia. I el triomf definitiu de la lletjor¡±. Perqu¨¨, la ciutat a part, l¡¯horta de Val¨¨ncia ha sigut un dels espais m¨¦s singulars i esplendorosos que es podien trobar. Siga com es vulga, El tramvia groc ¨¦s un llibre amb molt valors, escrit amb una prosa proteica i ondulant, i guiada per un ritme supertreballat per¨° fluid, que t¡¯arrossega sense adonar-te¡¯n. Una joia.