Elogi de la multitud

Quan un reconegut historiador de l¡¯art va preguntar a Francis Bacon quin era el contingut del seu art, el pintor va contestar a?radament: ¡°Jo tan sols he buscat pintar formes¡±. Ho explica J. F. Yvars, en el seu suggeridor llibre Los colores del hierro (Ed. De Bolsillo), i la veritat ¨¦s que ¨¦s una resposta una mica ins¨°lita. I ho ¨¦s perqu¨¨ les formes de Bacon s¨®n molt m¨¦s que una simple ¡°forma¡±, ja que, darrere d¡¯aquelles ombres torturades i retortes, hi sura la irrenunciable naturalesa de l¡¯home, els seus instints m¨¦s irrevocables, ras i curt, la calavera. Em sobta aquesta resposta, perqu¨¨ mai no hauria dit que Bacon pintara formes, sin¨® que m¨¦s aviat radiografia l¡¯¨¤nima dels homes, la veritat que oculten aquells rostres. Si Innocenci X, en veure el retrat que va enllestir Vel¨¢zquez, va exclamar aquell fam¨®s ¡°troppo vero¡±, Bacon insisteix en aquella recerca de la veritable naturalesa humana.

Per¨° Bacon pinta, diguem-ne, la individualitat. Com Vel¨¢zquez, ¨¦s un pintor de ¡°retrats¡±. O de les ombres que amaguen els rostres dels homes. Vet ac¨ª, al meu parer, la seua gran originalitat, all¨° que el fa tan corprenedor i transcendent. I ¨¦s ben possible que l¡¯estirabot aquell de les ¡°formes¡± siga un poc conseq¨¹¨¨ncia de no saber amb exactitud com definir la seua creaci¨® art¨ªstica, de la incomoditat d¡¯haver de matisar, colp rere colp, l¡¯instint que animava la seua pulsi¨® pict¨°rica.

Explicava Juan Genov¨¦s, en una confer¨¨ncia que va impartir a l¡¯IVAM, que la primera vegada que va exposar a Londres a la galeria Malborough, Francis Bacon va adquirir un dels seus quadres. Els responsables de la galeria no van poder ocultar la seua sorpresa, ja que era un gest totalment infreq¨¹ent en aquest artista. Fins a l¡¯extrem que Genov¨¦s es va veure for?at a preguntar-li qu¨¨ hi havia descobert. En certa manera, el pintor valenci¨¤ va reproduir aquella pregunta del cr¨ªtic d¡¯art que en el seu moment tant va incomodar Bacon: quin contingut hi has entrevist perqu¨¨ t¡¯hages animat a adquirir una de les meues obres¡­ A la qual cosa Bacon va contestar: has aconseguit pintar la multitud, i jo no ho he pogut fer mai.

Convindreu que ¨¦s una gran resposta. Molt millor que all¨° tan desconcertant i ins¨ªpid de les formes. I que Genov¨¦s ja podia estar m¨¦s alegre que un g¨ªnjol! Per¨° ¨¦s ben cert: Genov¨¦s ¨¦s el pintor de la multitud, un dels qui m¨¦s b¨¦ ha sabut concretar l¡¯home-massa, la seua dram¨¤tica inexpressivitat, tant des del punt de vista de cr¨ªtica social com des d¡¯all¨° que s¡¯ha anomenat realisme pol¨ªtic. Per aix¨°, per aquesta caracter¨ªstica en qu¨¨ la individualitat es dissol en un poti-poti nebul¨®s de cossos, reconeixem de seguida un Genov¨¦s.

Genov¨¦s ens rep al seu estudi de la pedania d¡¯Aravaca, a un quart d¡¯hora en cotxe del centre de Madrid. Aravaca t¨¦ una zona residencial, de xalets benestants i d¡¯alt nivell, i un d¡¯aquests ¨¦s el del pintor valenci¨¤. El reconeguem de seguida des del carrer per un gran finestral que mira al nord, i que inunda la sala d¡¯una llum perfecta.

S¨®n les quatre i mitja de la vesprada, i Genov¨¦s ens obri la porta met¨¤l¡¤lica del xalet: sembla que l¡¯hem despertat de la migdiada (du els cabells m¨¦s despentinats que mai), per¨° en veure¡¯ns es mostra expansiu i alegre. Per un moment hem temut trobar-lo amb cara de pomes agres. Per¨° all¨° ja marca de seguida l¡¯entrevista: el seu tarann¨¤ acollidor, els seus comentaris sorneguers, el seu riure agut, un campaneig que acompanya tota l¡¯entrevista. ¡°El cervell ¨¦s l¡¯estudi ¡ªem diu¡ª. S¡¯hi grava all¨° m¨¦s ¨ªntim, est¨¤ ple de viv¨¨ncies¡­ Per¨° ¨¦s una bogeria estar ac¨ª tancat: com un orangutan dins de la g¨¤bia! Totes les experi¨¨ncies es van gravant dins de l¡¯estudi¡±. Genov¨¦s pinta de matinada: s¡¯al?a a les quatre del mat¨ª i treballa compulsivament fins a les deu. Aquelles hores s¨®n les m¨¦s f¨¨rtils, perqu¨¨ el silenci ¨¦s absolut (i m¨¦s en aquell xalet), i perqu¨¨, com ens explica, es troba en un estat encara somnolent, cosa que l¡¯evita pensar massa. L¡¯artista ¨¦s de l¡¯opini¨® que un exc¨¦s de raonament paralitza el creador: ¡°L¡¯enemic m¨¦s gran del pintor ¨¦s la por! Si et poses a pensar et quedes com Vel¨¢zquez davant de las meninas! Petrificat! Jo primerament pinte i despr¨¦s pense!¡±. I sembla que aquesta situaci¨® de mitja son de la matinada li va molt b¨¦ per a evitar ¡°les pors de la creaci¨®¡±, fins a l¡¯extrem que ¡°cadasc¨² ha de buscar la seua millor hora¡±.

?s el pintor de la multitud, un dels qui m¨¦s b¨¦ ha sabut concretar l¡¯home-massa

Se¡¯l veu una mica cansat, i de nou em sap greu haver-lo molestat a aquella hora una mica intempestiva. La xafogor a Madrid ¨¦s asfixiant, per¨° a l¡¯estudi s¡¯est¨¤ b¨¦, amb l¡¯aire condicionat a tota pastilla. T¨¦ molta feina, perqu¨¨ les seues darreres exposicions a Basilea i a Nova York han estat un gran ¨¨xit, com tamb¨¦ la de Xangai, on els xinesos ¡°es llan?aven damunt del quadre i no paraven de fer fotos! Al quadre i al meu nom! I darrere tenien un Bacon i un Henry Moore als quals no feien ni cas! ?s gratificant!¡±. En Genov¨¦s no es descobreix cap petul¨¤ncia, ni cap desig d¡¯aparen?ar, i el que ens explica no ho fa, com de vegades passa, per fer-nos palesa la seua import¨¤ncia, sin¨® senzillament per pura informaci¨® i perqu¨¨ puguem capir plenament el seu aclaparament. ¡°Estic en un bon moment¡­ Per¨° molt cansat! Ja no tinc les forces que tenia abans i he de prioritzar¡­ No et penses, aix¨° no em deixa tranquil, perqu¨¨ he hagut de renunciar a moltes coses, a molts actes i projectes de cooperaci¨®. Abans estava ficat en tots els embolics! Per¨° ara no puc, no puc, Mart¨ª, i aix¨° em fa sentir malament, molt malament¡­¡±.

De segur que ¨¦s aix¨ª, i la seua obra, tot i que sempre ha estat molt respectada, ara t¨¦ una projecci¨® internacional important, potser pel moment tan reivindicatiu que socialment vivim. Per la seua taula de treball s¡¯acumulen les fotografies de manifestacions i li pregunte si hi ha una correlaci¨® entre tot: ¡°Amb motiu de la meua exposici¨® a Val¨¨ncia, m¡¯han dit una cosa molt bonica. Un manifestant, d¡¯aquests que protesten per les hipoteques i els desallotjaments, se¡¯m va acostar i em va dir: ¡®Senyor Genov¨¦s, nosaltres ens manifestem ara, per¨° vost¨¦ ja fa molt de temps que ho fa!¡¯¡±. Genov¨¦s riu (hi, hi, hi) i els ulls se li il¡¤luminen. ¡°M¡¯he sentit molt volgut a Val¨¨ncia, m¡¯ha sorpr¨¦s que la gent em conega i em vulga, se m¡¯estima. Estic molt agra?t¡±. Se¡¯l veu intensament emocionat. Li pregunte si troba a faltar la seua terra: ¡°Molt! L¡¯enyore molt, molt¨ªssim! La mar, el Cabanyal, la Malva-rosa¡­ Me n¡¯aniria a viure a Val¨¨ncia, per¨° ac¨ª tinc la clientela, i ja no tinc edat per a canviar.¡­ Afortunadament, fa anys vaig comprar un apartament al Perell¨® i sempre que puc me n¡¯escape i m¡¯hi estic uns dies¡­ A soles, amb la mar immensa al davant i l¡¯Albufera a l¡¯esquena¡­¡±. Em parla de nou de l¡¯exposici¨® de Val¨¨ncia, titulada Crowds, en qu¨¨ s¡¯exposen els quadres de la seua col¡¤lecci¨® particular, que s¡¯estima particularment. ¡°Exposar al Centre del Carme ha estat un somni fet realitat. Perqu¨¨, com saps, jo vaig estudiar all¨ª, en aquelles sales, que estaven ru?noses. Recorde que una vegada amb uns amics d¨¦iem els llocs on ens agradaria exposar, i tots deien ciutats com Nova York, Michigan o Par¨ªs, i jo vaig dir que volia exposar all¨ª. I tots van riure! Perqu¨¨ era c¨°mic aix¨°. Doncs mira: s¡¯ha fet realitat!¡±.

Genov¨¦s m¡¯explica que en l¡¯exposici¨® ha posat cadires, perqu¨¨ el p¨²blic hi puga seure i mirar amb tranquil¡¤litat el quadre. ¡°Tinc comprovat que la gent no dedica m¨¦s de quatre segons a mirar un quadre i aix¨° ¨¦s absurd. Ara la gent seu i mira! Es divulga molt malament l¡¯art contemporani. I d¡¯aix¨°, en tenen bona culpa els cr¨ªtics, que escriuen textos abstrusos, gens did¨¤ctics. Omplin el quadre de paraules incomprensibles! Aguilera Cerni es va inventar un text, agafant textos dels uns i dels altres, com m¨¦s absurd millor, i als cr¨ªtics els va semblar molt interessant! Quina par¨°dia! De tota manera, Francis Bacon em deia que els artistes no ens fem entendre per les paraules, que no les necessitem. La comunicaci¨® pl¨¤stica ¨¦s una altra cosa. Per aix¨° transformar un quadre en paraules ¨¦s boig, no t¨¦ sentit¡±.

¡°L¡¯enemic m¨¦s gran del pintor ¨¦s la por! Jo primerament pinte i despr¨¦s pense!¡±

Em parla dels seus or¨ªgens, de la sort que va tindre d¡¯entrar a l¡¯escola de Belles Arts, de la seua fam¨ªlia, del seu pare tamb¨¦ pintor (pintor frustrat). De la vida, atzarosa i complexa, de la manera com es va formar el grup Los Siete (on hi eren, entre altres, Vicent Castellano i Ximo Michavila), i que fou l¡¯inici de tot. Eixim a una terrassa i vegem el jard¨ª, on hi ha una escultura d¡¯Andreu Alfaro, La veu del poble. Genov¨¦s ¨¦s ara un pintor d¡¯¨¨xit, molt cotitzat. ¡°Per qu¨¨ aquest ¨¨xit? No ho s¨¦! La multitud t¨¦ ¨¨xit! La gent veu gent i s¡¯hi acosta¡±. Camina cap a un dels seus quadres i m¡¯assenyala aquells homenets pintats, del tot ¡°impressionistes¡±. Fins i tot em recorda la pinzellada potent de Pinazo, en les meravelloses tauletes de fusta, on un home o una dona es defineixen per una pinzellada blanca o vermella, amb un puntet negre al damunt: ¡°Cada un d¡¯ells ¨¦s diferent. Per¨° all¨° m¨¦s important s¨®n els espais entre ells, aix¨° tamb¨¦ forma part del quadre. Els equilibris. Saps, hi ha difer¨¨ncies importants entre una multitud d¡¯Egipte i una de Nova York o una d¡¯Europa! Creu-me que ¨¦s aix¨ª. S¡¯expressen de manera distinta. Tenen ritmes distints, reaccions diferents¡­ Jo pose en relaci¨® tots aquells punts, entre ells i amb el seu espai¡±. Em mira i conclou: ¡°Pinte la vida¡±.