Documentals a ritme de m¨²sica

Imatge i m¨²sica han anat lligades des que el cinema es va fer sonor. I ja no s¡¯han separat, tot trobant mil formes d¡¯imbricar-se. Els grans musicals de Hollywood han estat la relaci¨® m¨¦s popular, per¨° el camp del documental ja fa un temps que est¨¤ deixant algunes obres mestres, malgrat que la seva difusi¨® hagi estat molt menor, fins a l¡¯extrem d¡¯arribar a ni tan sols distribuir-se a Espanya, per exemple.

Des de fa 11 anys, el Festival Internacional de Cinema Documental Musical de Barcelona (In-Edit) s¡¯ha proposat posar tot aquest material a l¡¯abast del p¨²blic i demostrar que aquesta audi¨¨ncia no solament existia sin¨® que podia ser molt nombrosa. El 2003, la primera edici¨® va reunir 1.200 espectadors; l¡¯any passat la xifra va ser de 31.000 solament a la capital catalana, ja que despr¨¦s de l¡¯experi¨¨ncia barcelonina In-Edit s¡¯organitza tamb¨¦ a Santiago de Xile (van per la desena edici¨®), Sao Paulo (la sisena) i Bogot¨¤ (al final de novembre acollir¨¤ la primera). Una xifra important que aquest any, amb tota seguretat, es veur¨¤ incrementada, ja que algunes de les pel¡¤l¨ªcules es podran veure tamb¨¦ a Madrid, Bilbao i Pamplona, o seguir-se a trav¨¦s d¡¯Internet (www.in-edit.tv).

Aquesta nit l¡¯onzena edici¨® comen?ar¨¤ la seva marxa oficial, tot i que les primeres projeccions s¡¯iniciaran dem¨¤ als cinemes Aribau (Club 1 i 2 i Multicines, sala 5). Fins al 3 de novembre es projectaran m¨¦s de mig centenar de pel¡¤l¨ªcules, amb entrades entre 4 i 6,5 euros i diverses possibilitats d¡¯abonament.

El secret de l¡¯¨¨xit de l¡¯In-Edit, segons Luis Hidalgo, el seu director art¨ªstic, rau en el fet que ¡°busquem bons documentals, no nom¨¦s documentals sobre grups o artistes famosos. Documentals que tinguin una lectura m¨¦s enll¨¤ del purament biogr¨¤fic. No hem buscat un altre Searching for Sugarman; si es presenta, l¡¯acceptarem, per¨° no ¨¦s una m¨¤xima¡±. Hidalgo tamb¨¦ ressalta l¡¯inter¨¨s del festival per ¡°fomentar la producci¨® nacional: aquest any ha tornat a augmentar la quantitat¡±.

Una altra clau ¨¦s que la pr¨¤ctica totalitat dels documentals s¨®n in¨¨dits aqu¨ª. Nom¨¦s s¡¯escapen d¡¯aquesta regla els projectats als homenatges que es retran al recentment traspassat Les Blank o a Dick Fontaine, que presentar¨¤ les seves sessions i oferir¨¤ una classe magistral a l¡¯auditori de la Facultat de Comunicaci¨® Blanquerna (30 d¡¯octubre).

Entre el material anunciat (tota la programaci¨® a www.in-edit.org) destaquen un parell de pel¡¤l¨ªcules que van m¨¦s enll¨¤ del g¨¨nere, com Narco Cultura, centrada en la dura realitat del narcotr¨¤fic i la m¨²sica (narcororridos) que l¡¯acompanya, i Naked Opera, que segueix un milionari gai amb una malaltia terminal en un viatge de m¨²sica i lux¨²ria per assistir a totes les representacions de Don Giovanni. Tamb¨¦ en aquest apartat podria incloure¡¯s Beware of Mr. Baker, on l¡¯hist¨°ric bateria Ginger Baker carrega contra tot all¨° establert, noms de culte inclosos.

En un aspecte m¨¦s musical i proper es podr¨¤ veure l¡¯estrena de Triana pura i pura, que Ricardo Pach¨®n va filmar quan els gitanos que van ser expulsats en els anys cinquanta van tornar al barri el 1982. Un altre imperdible ¨¦s el treball angl¨¨s Beat this! A hip-hop history, igual que Bayou Marajah: The tragic genius of James Booker, sobre qui va ser el gran pianista negre. Caldr¨¤ estar atent tamb¨¦ a The Punk Singer (sobre Kathleen Hanna), The Sound of Belgium (viatge per les nits dels clubs del pa¨ªs) o 20 feet from stardom (sobre les coristes de grans noms).

El g¨¨nere t¨¦ tant de prestigi que enguany hi ha dos documentals signats per directors de culte com David Lynch (sobre Duran Duran) o Jonathan Demme (sobre Enzo Avitabile).