Cultura nacional?

A partir del segle xvi i xvii, i m¨¦s encara a partir de la destrucci¨® de l¡¯estat valenci¨¤ el 1707 i la incorporaci¨® violenta a Castella (els efectes de la qual encara s¨®n ben vius i actius), els elements de ¡°cultura europea¡± que arribaven al nostre pa¨ªs, ¨¦s a dir els factors que componen la ¡°cultura alta¡± o d¡¯elit, entraven ac¨ª en castell¨¤ o a trav¨¦s del filtre mental, ideol¨°gic i pol¨ªtic castell¨¤. I, en bona mesura, com a part d¡¯una cultura nacional espanyola, amb els components originals i propis d¡¯aquesta mateixa cultura: la literatura castellana, per exemple, o els mites hist¨°rics, que arribaren a ser percebuts per les elits valencianes (i projectats sobre el poble a l¡¯escola o la trona) com els ¨²nics mites i l¡¯¨²nica literatura nacionalment propis. Ara, passats uns quants segles i moltes generacions, aquest component ha estat assumit i interioritzat com a substancial per una part important dels valencians que, en termes de cultura nacional, dif¨ªcilment consideren com a pr¨°pia cap altra que no siga la definida com a espanyola. Assumir aix¨°, per¨°, ¨¦s tant com assumir la destrucci¨® final de la pr¨°pia continu?tat cultural, l¡¯anihilament dels components originaris i fundacionals, i la mort o l¡¯eliminaci¨® de tot all¨° que impedeix encara la dissoluci¨® final de l¡¯especificitat valenciana dins del conjunt pol¨ªtic i cultural castellanoespanyol. I aquest pot ser el dest¨ª implacable i mortal que ens espera: l¡¯extinci¨® i el desert a mig termini, si la societat valenciana (Generalitat, partits pol¨ªtics, ajuntaments, claustres d¡¯escoles i d¡¯universitats, professionals, clubs esportius, escriptors, comissions de festes...) no considera molt seriosament la cultura pr¨°pia, la feta i produ?da en el pa¨ªs propi i en la llengua del pa¨ªs, com l¡¯expressi¨® d¡¯una cultura nacional, la seua. Ni millor ni pitjor que qualsevol altra, ni m¨¦s rica ni m¨¦s pobra, ni m¨¦s ¡°pura¡± ni m¨¦s barrejada, ni per a estar-ne m¨¦s orgullosos ni m¨¦s avergonyits. Simplement una cultura nacional com la dels altres pa?sos d¡¯Europa, per¨° que ¨¦s la nostra. Oberta a totes les mixtures, importacions (i exportacions, si pot ser: tamb¨¦ podem aportar alguns productes de valor), mestissatges i combinacions. Per¨° no resignada a la desertitzaci¨®, ni a la desaparici¨® del m¨®n de les cultures vives. Que aix¨ª no siga!