L¡¯¨²ltim cromo de Gaud¨ª

El patrimoni monumental ¨¦s per a Barcelona una de les seves primeres marques d¡¯identitat. I dins dels seus edificis sobresurten, de manera destacada, els del per¨ªode modernista. Tant, que el 80% dels visitants que cada any v¨¦nen a Barcelona asseguren que ho fan atrets per meravelles com la Sagrada Fam¨ªlia, la Casa Batll¨®, la Pedrera o el Parc G¨¹ell. Totes porten la signatura del genial arquitecte Antoni Gaud¨ª, que les va construir entre el final del segle XIX i el comen?ament del XX. D¡¯aqu¨ª poc temps, a aquest club de privilegiats se¡¯ls afegir¨¤ un altre edifici, que obrir¨¤ les portes per deixar al descobert el que amaga al seu interior. S¨®n els pavellons de la Finca G¨¹ell, situats al barri de Pedralbes. Aquestes petites joies, propietat de la Universitat de Barcelona, acaben d¡¯ingressar a la World Monuments Watch, entitat que compta amb el patrocini d¡¯American Express, que des del 1996 posa el focus en monuments amb problemes de conservaci¨® de tot el planeta per captar fons. Aquest any ha escollit 67 llocs de 41 pa?sos. Amb la seva obertura ja seran set els edificis de l¡¯arquitecte visitables a la ciutat. Barcelona viu una febre Gaud¨ª, perqu¨¨ Gaud¨ª, ara per ara, ¨¦s sin¨°nim de visites i ingressos econ¨°mics.

Els pavellons de la Finca G¨¹ell van ser constru?ts per Antoni Gaud¨ª entre 1884 i 1887 ¡ªcoincidint amb una altra obra de joventut de l¡¯arquitecte com ¨¦s la Casa Vicens. Els va construir en una de les finques privades m¨¦s grans que hi hagi hagut mai a Barcelona: al final del cam¨ª privat dels G¨¹ell ¡ªl¡¯actual Manuel Girona¡ª, el magnat i la seva fam¨ªlia van construir un habitatge d¡¯estiueig d¡¯aires caribenys que va estar dempeus fins el 1919, quan es va enderrocar per aixecar el Palau Reial de Pedralbes. Per delimitar aquella enorme zona, el 1883 Eusebi G¨¹ell va encarregar a un jove arquitecte que havia descobert a l¡¯Exposici¨® de Par¨ªs del 1878 que en constru¨ªs la tanca, la porta principal d¡¯acc¨¦s, tres portes secund¨¤ries, la caseta del guarda i les cavallerisses amb el seu picador ¡ªaleshores encara no calien els garatges per a autom¨°bils.

Gaud¨ª, com no podia ser d¡¯una altra manera, va construir una impressionant porta de cinc metres d¡¯ample amb un drac alat encadenat de ferro forjat ¡ªtreball que va realitzar el taller de Vallet i Piquer a partir d¡¯un disseny seu de 1885¡ª ple d¡¯elements simb¨°lics i astron¨°mics i que molts asseguren que fins i tot es movia, com si es retorc¨¦s, en obrir la porta. Era l¡¯entrada per a carruatges, al costat de la qual en va crear una altra de m¨¦s petita per a vianants. A banda i banda de la porta va construir dos petits pavellons. Un era l¡¯habitatge del porter de la finca ¡ªl¡¯aut¨¨ntic guardi¨¤¡ª, que estava format per tres cossos. El central de planta octogonal, i al seu interior, un enorme sal¨® obert en el qual destaquen una xemeneia i dues habitacions adossades. Tot cobert per una c¨²pula que aporta llum i ventilaci¨® a les estances.

Al costat dret de la porta va construir les cavallerisses, que podien acollir fins a una dotzena de cavalls; una construcci¨® rectangular subdividida per arcs parab¨°lics transversals creats amb senzill ma¨® vist, que delimiten l¡¯espai de cada animal. La cavallerissa es comunica amb el picador, de planta quadrada, cobert tamb¨¦ per una c¨²pula. A les parets exteriors va fer servir plaques de cer¨¤mica amb dibuixos geom¨¨trics, com ara cel¡¤les d¡¯abelles, o esgrafiats que s¡¯han conservat gaireb¨¦ com el primer dia.

En aquestes petites construccions, Gaud¨ª va posar en pr¨¤ctica solucions que despr¨¦s va aplicar en els seus futurs edificis, com ara les voltes de revoluci¨® o el trencad¨ªs cer¨¤mic, per tal d¡¯adaptar la superf¨ªcie plana de la rajola a les formes corbes dels murs, i que va emprar per primera vegada a l¡¯exterior de la llanterna del picador.

Els pavellons conserven algunes de les eines utilitzades per Gaud¨ª per construir els seus edificis, com ara una formigonera, bastides, maces i tenalles, mentre que al jard¨ª es pot veure una grua id¨¨ntica a la que es va utilitzar per construir la Pedrera, pocs anys despr¨¦s.

Els dos edificis estan ubicats en un lloc de nom m¨ªtic: el Jard¨ª de les Hesp¨¨rides, un espai en el qual Gaud¨ª va plantar salzes, oms i ¨¤lbers, a m¨¦s d¡¯alzines i tarongers.

La hist¨°ria ¨¦s coneguda. El sogre d¡¯Eusebi G¨¹ell va ser Antonio L¨®pez ¡ªun altre dels homes m¨¦s rics del moment i protector de Jacint Verdaguer¡ª, que repartia almoina entre els seus treballadors de la Companyia Transatl¨¤ntica. El moss¨¨n i poeta havia compost L¡¯Atl¨¤ntida en aquesta finca, on passava temporades. Per aix¨°, Gaud¨ª no va dubtar, a l¡¯hora de fer el disseny del jard¨ª ¡ªi despr¨¦s de rebutjar realitzar-lo sota influ¨¨ncia francesa¡ª, a representar la mitologia del poema: la hist¨°ria de la vict¨°ria d¡¯H¨¨rcules sobre el drac Lad¨® i tres nimfes (les Hesp¨¨rides) que tenien cura d¡¯un meravell¨®s jard¨ª a la Mediterr¨¤nia occidental. L¡¯heroi els va arrabassar les pomes d¡¯or del jard¨ª i, com a c¨¤stig, el drac va ser convertit en la constel¡¤laci¨® de la serp; per aix¨° el drac t¨¦ aquesta forma tan retor?ada. Res a veure, per tant, aquest animal amb la llegenda de Sant Jordi. Al pinacle que corona la porta principal, Gaud¨ª hi va representar els fruits d¡¯or que va perdre el furi¨®s vigilant.

Fins al 2010 la cavallerissa i el picador van acollir la Reial C¨¤tedra Gaud¨ª de la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya, que fins a la seva mort el 2012 va exercir l¡¯arquitecte Joan Bassegoda Nonell, un dels m¨¦s grans especialistes en l¡¯obra de Gaud¨ª. Amb la seva marxa, la Universitat de Barcelona, la propiet¨¤ria dels edificis des que va adquirir el solar el 1956 per construir-hi la facultat de Dret, en el qual estaven inclosos els pavellons, va prendre consci¨¨ncia d¡¯aquest patrimoni i va pensar a buscar recursos per a la seva rehabilitaci¨®, aix¨ª com a crear un pla director per posar-los en funcionament.

La catedr¨¤tica d¡¯Hist¨°ria de l¡¯Art de la UB Mireia Freixa, directora del grup de Recerca Gracmon, especialitzat en modernisme, ¨¦s qui ha liderat la proposta per incloure els monuments a la llista Watch 2014, que elabora el Fons Mundial de Monuments (WMF). ¡°Ja tenia el pla director per intervenir en els elements arquitect¨°nics deteriorats, com les cobertes, els revestiments i les fustes, aix¨ª com al jard¨ª i a les parets del per¨ªmetre de la finca, eliminant la tanca aixecada als anys seixanta per una nova de permeable que permeti veure el jard¨ª des de l¡¯exterior¡±. El pla director, signat amb l¡¯Ajuntament de Barcelona el setembre del 2012, tamb¨¦ preveu obrir una nova porta d¡¯acc¨¦s a l¡¯avinguda de Pedralbes i construir un petit pavell¨® de recepci¨® perqu¨¨ els visitants no hagin d¡¯accedir-hi per la del drac. El projecte total compta amb un pressupost que ronda el mili¨® d¡¯euros. A partir d¡¯ara, la fundaci¨® americana buscar¨¤ els recursos d¡¯empreses i mecenes privats de tot el m¨®n per tal de dur a terme els treballs.

Segons Josep Vilalta, delegat del rector per a les relacions locals de la UB, el pla director preveu actuar en diferents etapes. Primer a la zona m¨¦s afectada, que ¨¦s la casa del guarda, on a part d¡¯enormes problemes d¡¯humitat als sostres i les parets, les finestres van ser tapiades per evitar que s¡¯hi fessin botellons i altres actes al seu interior. L¡¯habitatge encara conserva alineades sobre la lleixa de la xemeneia les pel¡¤l¨ªcules de v¨ªdeo que tenia l¡¯¨²ltim bidell de la universitat, mentre que en una de les parets enrajolades s¡¯aprecien les restes d¡¯una cuina americana.

Caldr¨¤ resoldre tamb¨¦ els problemes a la coberta de la cavallerissa i el picador, aix¨ª com recuperar el terra original de la cavallerissa, cobert ara per parquet. ¡°El jard¨ª ser¨¤ l¡¯¨²ltim on s¡¯intervindr¨¤, i s¡¯intentar¨¤ recuperar l¡¯aspecte original que va tenir quan Gaud¨ª el va crear¡±, explica Vilalta, que deixa clar que les construccions no corren cap tipus de risc greu.

Segons Vilalta, la UB est¨¤ pensant en la possibilitat que sigui una empresa especialitzada qui exploti el conjunt i organitzi les visites, ¡°com passa amb la Col¨°nia G¨¹ell¡±, l¡¯altra gran construcci¨® visitable de Gaud¨ª, aquest cop a Santa Coloma de Cervell¨®.

¡°La inclusi¨® en la Watch exigia dues condicions essencials: que els propietaris tinguin el suport de les autoritats locals i que hi hagi un pla d¡¯usos que garanteixi la sostenibilitat del monument un cop restaurat¡±, explica Llu¨ªs Bosch, responsable de rutes de la Ruta del Modernisme, que des del 2005 organitza visites guiades. L¡¯Ajuntament de Barcelona, a trav¨¦s de l¡¯Institut del Paisatge Urb¨¤, tamb¨¦ ¨¦s al darrere de la iniciativa, i est¨¤ previst que amb la seva obertura es puguin organitzar activitats de tipus acad¨¨mic i cultural, aix¨ª com actes programats pel districte de les Corts. En un futur pr¨°xim, qui ho desitgi fins i tot es podr¨¤ casar sota un sostre creat per Gaud¨ª.

Ser¨¤ fonamental per captar visites que el bus tur¨ªstic que passa per l¡¯avinguda de Pedralbes tingui una parada als pavellons. Fins ara ¨¦s f¨¤cil veure com el vehicle disminueix la velocitat a l¡¯altura de l¡¯enorme porta mentre tots els turistes, com si fos una coreografia, giren els caps per veure el drac amena?ador. Aviat, si tot acaba b¨¦, podran entrar i passejar pel m¨ªtic jard¨ª, tocar la campana de la porta, que diuen que d¨®na sort, i escoltar la peculiar ac¨²stica sota la c¨²pula del picador. Tot per uns euros.

PARC G?ELL

PARC G?ELL, 1914. Olot, 5 (8 euros per a turistes). El parc que va construir Gaud¨ª com a ciutat jard¨ª i que va acabar en fiasco, en l'actualitat rep uns nou milions de visites a l'any que recorren la zona monumental, com ara la Sala Hip¨°stila, la pla?a amb el banc ondulat de trencad¨ªs o l'entrada amb l'ic¨°nic drac de l'escalinata. Des de dem¨¤, per no morir d'¨¨xit, s'hi cobrar¨¤ entrada.

PALAU G?ELL

PALAU G?ELL, 1890. Nou de la Rambla, 3 (12 euros). El primer habitatge dels G¨¹ell ¨¦s propietat de la Diputaci¨® de Barcelona. El 2011, despr¨¦s de set anys en restauraci¨® i nou milions d'euros, va reobrir les seves portes. T¨¦ un pressupost anual de m¨¦s de 1,5 milions d'euros i en els ¨²ltims 12 mesos l'han visitat 252.000 persones

TORRE BELLESGUARD

TORRE BELLESGUARD, 1909. Bellesguard, 16-20 (17 euros). ?s l'¨²ltim edifici d'incorporar-se a la llista d'obres de Gaud¨ª visitables. Des del mes de setembre ¨¦s possible accedir a l'interior d'aquesta construcci¨®, situada a l'actual Sant Gervasi, amb forma de fortalesa a cavall entre el g¨°tic i el modernisme i coronada per una creu. Si tan sols se'n volen veure els jardins, caldr¨¤ pagar nom¨¦s set euros. Tot de dilluns a dissabte, ja que els diumenges els propietaris, la fam¨ªlia Guilera, segueixen celebrant els seus tradicionals dinars de cap de setmana. La visites es realitzen en grups de 15 persones com a m¨¤xim.

CASA BATLL?

CASA BATLL?, 1906. Passeig de Gr¨¤cia, 43. (20,35 euros). El primer habitatge que va construir Gaud¨ª al c¨¨ntric passeig barcelon¨ª es va obrir al p¨²blic el 2002, coincidint amb l'Any Gaud¨ª, un punt d'inflexi¨® que va canviar la consideraci¨® de l'arquitecte. El 2005, al costat de la Casa Vicens, la fa?ana del Naixement de la Sagrada Fam¨ªlia i la Cripta de la Col¨°nia G¨¹ell, va ser reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat. L'edifici est¨¤ gestionat per la societat Casa Batll¨® SLU, de la fam¨ªlia Bernat. A l'any rep 700.000 visites.

LA PEDRERA

LA PEDRERA, 1912. Proven?a, 261 (16,5 euros). L'¨²ltim habitatge constru?t per Gaud¨ª a Barcelona va rebre 1.148.463 visites l'any passat ¡ªquan va complir un segle de vida¡ª, que van poder pujar al terrat on les xemeneies semblen guerrers. Dels 24 milions d'euros que gestiona la seva propiet¨¤ria, la Fundaci¨® Catalunya-La Pedrera ¡ªfins al 2012, CatalunyaCaixa¡ª, 16 milions provenen de la venda d'entrades. ?s l'exemple de com el patrimoni pot ser rendible. Va ser un dels primers edificis declarats Patrimoni Mundial, el 1984, al costat del Palau i el Parc G¨¹ell.

SAGRADA FAMILIA

SAGRADA FAMILIA, 1883-1926 (13,5 euros). El temple expiatori ¨¦s l'edifici m¨¦s visitat de Barcelona. El 2012 van ser 3,2 milions de persones, una xifra que segueix creixent cada any. Les obres estan al 65% del total i per fi hi ha data per a la finalitzaci¨®: l'any 2026, que coincidir¨¤ amb els 100 anys de la mort de Gaud¨ª. El pressupost que maneja la fundaci¨® eclesi¨¤stica que dirigeix els treballs sobrepassa els 30 milions d'euros anuals, la majoria provinents de donatius, per¨° sobretot de la venda d'entrades.