¡°Mai he escrit per a la posteritat¡±

Josep Albanell (Vic, 1945) va viure tota la inf¨¤ncia i l¡¯adolesc¨¨ncia a la Seu d¡¯Urgell. Despr¨¦s, un any a Madrid per estudiar Periodisme, carrera que deix¨¤ per instal¡¤lar-se a Barcelona amb una decisi¨® presa: ser escriptor. Ho ha aconseguit. No pocs t¨ªtols (Calidoscopi sentimental: pinyol tot salivat, Ventada de morts, El barcelonauta...), premis (V¨ªctor Catal¨¤, 1972; Sant Jordi, 1973; Serra d¡¯Or, 1978; Nacional de Literatura Infantil, 1990...) i reedicions en donen fe. Ara li ha arribat el Premi Traject¨°ria que concedeix la Setmana del Llibre en Catal¨¤.

Pregunta. Satisfet?

Resposta. Jo he muntat la vida al voltant d¡¯una il¡¤lusi¨®: arribar a ser un bon escriptor. Quan comences vols ser el millor. Aviat vaig veure que no ho seria, per¨° he intentat sempre ser el millor escriptor que jo podia arribar a ser. El que he fet, d¡¯una manera directa o indirecta, t¨¦ relaci¨® amb aquesta il¡¤lusi¨®.

P. Vost¨¨ ¨¦s Josep Albanell, Joles Senell, part d¡¯Of¨¨lia Dracs, Josep Campey. Com porta aquesta disbauxa?

¡°¡®Ventada de morts¡¯ ¨¦s fruit de llegir Gabo, Vargas Llosa, Rulfo, Carpentiner...¡±

R. En una obra hi ha estil, pensament, argument i estructura. D¡¯aquests quatre elements, l¡¯escriptor hi posa molt de si en l¡¯estil (la manera de dir les coses) i en el pensament. S¨®n molt dif¨ªcils de compartir. En canvi, ¨¦s f¨¤cil compartir estructura i argument. Si el treball ¨¦s col¡¤lectiu, l¡¯estil no ser¨¤ personal, sin¨® una barreja dels que hi participin. El pensament ser¨¤ m¨¦s neutre, menys concret. Jo he necessitat fer una obra pr¨°pia, per¨° tamb¨¦ he estat disposat a compartir i crear una personalitat nova barrejant-la amb la d¡¯altres. Quan he escrit amb l¡¯Albert Moncl¨²s, per exemple, he abandonat una part de la meva personalitat liter¨¤ria. Ell tamb¨¦. I el resultat ha estat una altra. El mateix quan a l¡¯Escola de l¡¯Ateneu he fet literatura col¡¤lectiva, com ara amb L¡¯artefacte. Hem creat un personatge que escriu d¡¯una manera diferent. No amb un estil propi, per¨° capa? de crear arguments i hist¨°ries. Jo no he volgut mai ser un escriptor transcendent.

P. Transcendent?

R. No escric per a la posteritat. No m¡¯ha importat mai transcendir-me amb els llibres. S¨ª amb els fills. Jo no escric per a la hist¨°ria. Em sembla pedanteria. S¨®c capa? d¡¯inventar mons, de viure unes quantes vides a m¨¦s de la meva, i ho vull per gaudir-ne aqu¨ª, ara que hi s¨®c. El que passi despr¨¦s de la meva mort em deixa bastant indiferent.

P. Per qu¨¨ escriu?

R. En algun moment havia pret¨¨s fer-me ric escrivint. Tenia una imatge de l¡¯escriptor m¨¦s americana que europea. Ho havia parlat molt amb Jaume Cabr¨¦. Li deia: ¡°Ens hem de fixar en els americans¡±. Volia dir en Faulkner, Dos Passos, Hemingway. Ells tenien molt clar el personatge. A Europa ten¨ªem molt clar la hist¨°ria, el conflicte. Els americans saben que no hi ha una bona hist¨°ria si no tens un bon personatge. I si tens un bon personatge, tens una hist¨°ria. Els sud-americans fan aix¨° mateix m¨¦s la fantasia. El coronel Aureliano Buend¨ªa ¨¦s aix¨ª, en un context realisticom¨¤gic. Tamb¨¦ el primer Vargas Llosa, Rulfo, Carpentier. La meva Ventada de morts (1978) ¨¦s fruit d¡¯aquestes lectures.

P. Tamb¨¦ ha conreat la literatura experimental.

R. Sobretot al principi. Quan era m¨¦s jove hi havia moltes ganes de renovar. Despr¨¦s descobreixes que la renovaci¨® ¨¦s m¨¦s interior. La hist¨°ria de la literatura ¨¦s la de novel¡¤les que han estat ¨²niques, experimentals, per¨° la veritable experimentaci¨® no ¨¦s en la forma sin¨® en la hist¨°ria, a mesura que vas descobrint maneres m¨¦s subtils d¡¯explicar all¨° que vols explicar. I a tot aix¨° cal afegir-hi el joc.

P. El joc ¨¦s central per a vost¨¨?

R. ?s que la gent menja perqu¨¨ t¨¦ gana, per¨° la literatura ¨¦s una cosa a m¨¦s a m¨¦s. Si escrius: ¡°Qu¨¨ maca que ¨¦s la matinada, quan el sol comen?a a treure la punta entre les muntanyes¡± no est¨¤s nom¨¦s comunicant. ?s literatura i la literatura ¨¦s un joc de comunicaci¨®. Quan ets molt jove, tens moltes idees trencadores i creus tenir la capacitat de renovar-ho tot. Ja va b¨¦... I estaria b¨¦ tenir-ne quan tens 60 anys.

P. Innovaci¨® quan era jove. Tradici¨® ara?

R. Cal que hi hagi innovaci¨®. Per¨° la sola innovaci¨® ¨¦s cosa d¡¯autors ¨²nics. Els morts, de Joyce, ¨¦s un conte molt innovador i avui ¨¦s un cl¨¤ssic. Joyce tenia un secretari que es deia Samuel Beckett. Quan aquest escriu segueix l¡¯estela de Joyce, per¨° amb car¨¤cter propi. ?s la negaci¨® de la narraci¨®, narrant: sense explicar res o explicant tantes coses que no pots seguir res. Nom¨¦s funciona en Beckett. Els seus imitadors no s¨®n res.

P. Vost¨¨, com treballa?

R. L¡¯escriptura t¨¦ tres etapes, almenys en el meu cas: primer, pensar, que ¨¦s la part m¨¦s gratificant; segon, escriure, fer de picapedrer, posar-hi paraules i buscar la imatge exacta i com es reprodueix en la ment del lector, has d¡¯aconseguir que el lector visualitzi, a trav¨¦s de les paraules, all¨° que tu has imaginat; i tercera: la correcci¨®. ?s la base. El bon escriptor sap detectar els defectes, diagnosticar el perqu¨¨ i esmenar-los. Fins que no has fet una primera versi¨® no pots saber qu¨¨ escrius i, en repassar-ho, veus qu¨¨ funciona i qu¨¨ no.

P. Una part important de la seva obra s¨®n contes.

R. El conte t¨¦ sempre un toc m¨¤gic que s¡¯ha mantingut durant tota la hist¨°ria de la literatura. No ¨¦s estrany que als meus contes hi hagi fantasia, perqu¨¨ el conte, per naturalesa, ¨¦s fant¨¤stic. Especialment el conte breu, r¨¤pid, que esclata al principi o al final amb un tomb inesperat. En aix¨°, el mestre ¨¦s Edgar Alan Poe. Tx¨¦khov fa contes naturalistes amb tocs m¨¤gics. Carver ¨¦s hereu de Tx¨¦khov. Ara b¨¦, el realisme ¨¦s tan poc realista com la fantasia. El realisme, suposadament, reprodueix la realitat, per¨° ho fa a trav¨¦s d¡¯una persona que la interpreta. Sempre hi ha l¡¯autor entremig. El que explica no ¨¦s veritat, ¨¦s fantasia.

?