El cantautor salvatge

El 27 d¡¯octubre passat va morir a Long Island un dels artistes m¨¦s grans que ha donat el curi¨®s m¨®n del rock, Lou Reed. Com ¨¦s l¨°gic, els mitjans han omplit p¨¤gines de glosses, algunes molt exhaustives i intel¡¤ligents, sobre la seua figura, i un servidor no pot ni pret¨¦n afegir res d¡¯original a aquesta muntanya de paper, m¨¦s enll¨¤ de donar un ¨²ltim testimoni de gratitud per la seua m¨²sica i tamb¨¦ de dolor perqu¨¨ ja no sentirem m¨¦s, viva, la seua veu mormoladora, aspra, entotsolada i tr¨¤gica, veu de fregall de plata, que podia mussitar com si res coses demolidores.

D¡¯original, ja ho era ell prou per tots nosaltres. Aquell xicot jueu, a qui el pare va sotmetre ¨Ccal suposar que afectuosament- de jovenet a una ter¨¤pia d¡¯electroxocs a fi de curar-li les seues tend¨¨ncies bisexuals, i que en la nit novaiorquesa i en el frenes¨ª brillant i descordat de la factoria Warhol va trobar un refugi i una plataforma per a desplegar la seua arrapadissa concepci¨® de la l¨ªrica. El m¨®n de les can?ons de Reed ser¨¤ per sempre urb¨¤, nocturn, desolat i inquietant, per¨° tamb¨¦ amerat d¡¯una estranya tendresa de fons, o millor dit, ¨¦s un m¨®n on la tendresa i el perill s¡¯agermanen, com la sordidesa i l¡¯esplendor de les matinades fredes en la intemp¨¨rie urbana. S¡¯ha dit, i ¨¦s veritat, que les can?ons que Reed va compondre per a Velvet Underground, o un disc sencer com Transformer, van canviar la hist¨°ria de la m¨²sica pop d¡¯una manera quasi tan decisiva com ho va fer la irrupci¨® de The Beatles uns anys abans, i en una direcci¨® molt m¨¦s adulta, agra i, fet i fet, vera?. Perqu¨¨ la veracitat era la qualitat essencial d¡¯aquest supervivent de la vorera salvatge de la vida.

En efecte, van ser els movedissos territoris de la m¨²sica pop els que la revulsiva originalitat de Lou Reed va revolucionar, per¨° nom¨¦s cal escoltar amb atenci¨® obres mestres tan agosarades i coherents com Berlin o New York per a comprendre que aquesta etiqueta es queda curta. Lou Reed era un gran m¨²sic i tamb¨¦, per cert, un poeta m¨¦s que considerable, ric d¡¯una imatgeria solapada, reticent, convulsa i commovedora. Tenia coses a dir ¨Cperqu¨¨ el seu era un m¨®n viu, ni que f¨®ra in extremis- i sabia dir-les. Per aix¨°, la majoria de les vegades, m¨¦s que cantar recita els seus versos, com un joglar cansat, de tornada de tot, per¨° encara dempeus.

Entre les coses que s¡¯han dit sobre Lou Reed, hi ha algunes que no deixen de sobtar. Una cr¨ªtica musical espanyola recordava que, als anys 70, els rockers de la pell de brau el van convertir en una bandera per a la seua croada contra els cantautors. Per descomptat, a Espanya pot passar qualsevol cosa, per¨° aquesta ¨¦s una transformaci¨® paradoxal, perqu¨¨ precisament Lou Reed ¨¦s un dels grans cantautors del segle XX, es definesca com es vulga aquest curi¨®s terme. La m¨²sica i la lletra de les can?ons que cantava eren ben seues, i amb elles va explorar zones molt fosques, per¨° molt reals de l¡¯univers hum¨¤ dels anys que li va tocar viure. Conformen un retrat moral i est¨¨tic (i pol¨ªtic, ja posats) tan v¨ªvid i tan l¨²cid com el de les can?ons de Brassens o de Pi de la Serra. Respecte a aix¨°, les seues lletres s¡¯han comparat sovint amb les de l¡¯altre gran poeta de la m¨²sica pop, Bob Dylan. Com a cantautor, crec que t¨¦ m¨¦s concomit¨¤ncies amb Leonard Cohen. ?s cert que les difer¨¨ncies s¨®n ¨°bvies. L¡¯un m¨¦s ¨¤cid i punxeg¨®s, i molt capa? tamb¨¦ del crit i de la xuleria espor¨¤dica; m¨¦s ecum¨¨nicament depressiu l¡¯altre, amb la seua l¨ªrica immersa en la vasta ressaca plomissa de la vida. Per¨° els punts en com¨² tamb¨¦ hi s¨®n, potser perqu¨¨ exploren territoris ve?ns ¨CNova York, sens dubte, ¨¦s una ciutat freda-. Fins i tot diria que en els seus ¨²ltims discos s¡¯intueix que s¡¯havien influ?t m¨²tuament. La hip¨°tesi no t¨¦ res d¡¯improbable. Al capdavall, tots dos eren bons amics de Patti Smith, una altra auda? exploradora de les obscuritats del nostre temps.

M¨¦s que cantar recita els seus versos, com un joglar cansat, de tornada de tot, per¨° dempeus

En la premsa local tamb¨¦ s¡¯ha recordat que l¡¯any 2007 Lou Reed va fer un recital de poesia catalana a Nova York amb Patti Smith i Laurie Anderson. ?s cert que Reed admirava la nostra millor poesia i que va disfrutar llegint-la en p¨²blic. En les necrol¨°giques apressades d¡¯aquests dies, es ressalta que all¨¤ es van llegir versos de Josep Carner, Carles Riba i Joan Salvat-Papasseit. M¡¯estime molt aquests poetes, per¨°, com ¨¦s f¨¤cil d¡¯imaginar, no eren els que Lou Reed preferia. Durant molts mesos, el que es podia sentir en el contestador autom¨¤tic del cantautor americ¨¤ eren uns versos del mallorqu¨ª Blai Bonet, i els que assistiren a aquell esdeveniment recordaran que el silenci m¨¦s profund de la nit, el moment m¨¦s estremidor, es va produir quan recitava ¡°Les nits que van fer la nit¡± de Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s. ¡°Now I¡¯d like to write a nice poem/ and talk about certain things you still can find that are nice/ in my opinion¡±, aix¨ª, amb ecos esmunyedissos de Neruda i tot, i amb la resta, el caf¨¦ tancat, les avingudes desertes i les dones que esperen en la fosca ¨C¡°I¡¯m tired, I¡¯m not in the mood/ to do anything¡±. Tot aix¨° ¨¦s pur Lou Reed, ni fet expr¨¦s. Perqu¨¨ el m¨®n ¨¦s com ¨¦s, a Val¨¨ncia i a Long Island, i d¨®na moltes voltes. I potser hi ha una secreta just¨ªcia po¨¨tica ¨Cexasperada i soterr¨¤nia, com ho era el m¨®n dels dos- en el fet que Estell¨¦s trobara qui havia de dir i fer entendre els seus versos millor que ning¨² tan lluny de casa, en la veu del gran cantautor salvatge que acaba de morir.