El bon periodisme en temps de rebaixes

Des del punt de vista dels professionals del periodisme, m¨¦s que no de les empreses comunicatives, ¨¦s fins a cert punt dolor¨®s obrir un debat sobre la qualitat period¨ªstica en temps de profundes i inacabades rebaixes que estan convertint l¡¯exercici del periodisme en una carrera d¡¯obstacles. Dificultats nascudes de la crisi econ¨°mica general per¨°, tamb¨¦, del canvi de paradigma produ?t per Internet que sacseja l¡¯activitat period¨ªstica i, sobretot, el que anomenem ¡°premsa escrita¡±. El periodista del 2013 es mou en un context de planters retallats, reducci¨® salarial, multiplicitat de tasques, disfuncions hor¨¤ries, atenci¨® als fen¨°mens participatius, pres¨¨ncia en les xarxes socials i la doble pressi¨® de l¡¯empresa i el consumidor, que, respectivament, reclamen ¡ªmalgrat tot¡ª retenir o millorar les audi¨¨ncies i que no s¡¯enfonse la qualitat.

Enfrontar aquests maltractats treballadors de la informaci¨® a l¡¯evid¨¨ncia d¡¯una baixada considerable de la qualitat dels continguts ¨¦s delicat, perqu¨¨ la degradaci¨® i la precaritzaci¨® de la professi¨®, juntament amb altres processos ex¨°gens, feien preveure aquestes conseq¨¹¨¨ncies. I ¨¦s just ressaltar el pes decisiu de les decisions empresarials. El ben cert, per¨°, ¨¦s que hi ha una realitat dif¨ªcil d¡¯obviar i que, davant la dificultat dels mateixos mitjans, immersos en una vertiginosa espiral no acabada de rec¨®rrer, de plantejar un debat seri¨®s i rigor¨®s sobre la qualitat period¨ªstica, pertoca als investigadors i a l¡¯¨¤mbit acad¨¨mic fer-ne el mapa dels problemes, de les causes i, en el millor dels casos, de les possibles eixides.

Aquest ¨¦s l¡¯inter¨¦s d¡¯un volum llan?at conjuntament per la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, la Jaume I de Castell¨®, la Pompeu Fabra i la Universitat de Val¨¨ncia sobre la qualitat period¨ªstica a Espanya, editat pels valencians Josep Llu¨ªs G¨®mez Mompart, Juan Francisco Guti¨¦rrez i Dolors Palau, que arreplega textos de diferents equips i grups d¡¯investigaci¨® que s¡¯hi dediquen. L¡¯inter¨¦s per la q¨¹esti¨® de la qualitat en el periodisme no ¨¦s banal. Com apunta una de les autores del volum, M¨°nica Parre?o, ¡°la evaluaci¨®n de la calidad period¨ªstica en un contexto social determinado (...) puede funcionar como indicador de la salud de la democracia de ese contexto¡± (p¨¤gina 107). La cursiva sobre el pudor¨®s verb condicional ¨¦s nostra. M¨¦s aviat, la qualitat d¡¯un sistema comunicacional, p¨²blic i privat, ¨¦s un indicador fefaent de la vitalitat democr¨¤tica de l¡¯entorn que el fa servir. I en el nostre cas, el diagn¨°stic no ¨¦s engrescador precisament.

El llibre fa un rep¨¤s meticul¨®s de diversos aspectes relacionats amb la qualitat period¨ªstica. Els valencians G¨®mez Mompart i Dolors Palau hi fixen algunes definicions satisfact¨°ries (ens quedem la d¡¯E. Murrow, periodista de la CBS entre el 1935 i el 1960, que apostava per una informaci¨® m¨¦s original i reflexiva, amb un estil clar i directe, amb independ¨¨ncia davant dels criteris comercials, feta amb veracitat, responsabilitat i distinci¨® entre opini¨® i informaci¨®) i hi aporten un bon grapat d¡¯indicadors (o ¨ªndexs) bastant raonables que engloben des de les q¨¹estions laborals fins a les circumst¨¤ncies empresarials, sense oblidar la mateixa metodologia del treball period¨ªstic (diversitat de fonts, quantitat de temes propis, pluralitat, grau de correcci¨® ling¨¹¨ªstica¡­). Altres articles fan un dibuix espec¨ªfic del tema de les fonts (b¨¤sic per a entendre un periodisme lliure, vera? i plural), fan una immersi¨® en el paor¨®s m¨®n dels informatius de televisi¨®, l¡¯univers poc edificant de les TDT o el m¨ªssil en la l¨ªnia de flotaci¨® de la qualitat que han comportat els diaris gratu?ts.

En tot cas, conforta comprovar que una part substancial del llibre no oblida els aspectes relacionats amb el paper dels mitjans convencionals en la xarxa, per exemple reflectint en un saludable terme mitj¨¤ (ni sacralitzaci¨® ni demonitzaci¨®) l¡¯anomenat ¡°periodisme ciutad¨¤¡±, sintagma que Ruiz, Masip, Domingo, Noci i Mic¨® proposen modificar i distingir amb una conjunci¨® (ciutadans i periodistes) per a evitar confusions: ¡°El ciudadano es fuente; el periodista, el profesional que elabora la informaci¨®n para construir sentido (...) El lector no puede sustituir al periodista, pero puede ayudarlo a mejorar la informaci¨®n¡± (p¨¤gina 142). Tamb¨¦ ¨¦s molt interessant un estudi que parla de la participaci¨® de l¡¯audi¨¨ncia en el periodisme 2.0., que incideix en els comentaris, l¡¯educaci¨® dels comentaristes i l¡¯habilitaci¨® de mecanismes de moderaci¨®, aut¨¨ntic maldecap de les redaccions contempor¨¤nies.

L¡¯adaptaci¨® dels mitjans a la crisi econ¨°mica t¨¦ com a v¨ªctima la qualitat period¨ªstica

A banda d¡¯aix¨°, en el llibre no es bandegen les realitats dif¨ªcils de pair, com ara que l¡¯adaptaci¨® dels mitjans a la crisi econ¨°mica t¨¦ com a v¨ªctima la qualitat period¨ªstica. O, encara m¨¦s inquietant, perqu¨¨ alerta sobre un corrent de fons estructural ¡ªno conjuntural relacionat amb la crisi¡ª, la manca de preparaci¨® dels receptors de la informaci¨® per a distingir all¨° que t¨¦ qualitat de la ingent quantitat de fem sense criteri que vagareja per la xarxa i les ones. Un ¡°proceso duro de alfabetizaci¨®n medi¨¢tica en la familia, la escuela, la calle y la sociedad en general¡±, que requereix la conniv¨¨ncia dels poders pol¨ªtics i medi¨¤tics (P¨¦rez, M¨¦ndez i Rojas, p¨¤gina 129). Una aspiraci¨® leg¨ªtima, per¨° complicada de materialitzar.

Al capdavall, enfrontar-se al panorama que dibuixa el llibre ¨¦s dur, perqu¨¨ moltes de les car¨¨ncies constatades (periodisme de trinxera, excessiu pes de la informaci¨® institucional, espectacularitzaci¨®¡­) existien abans del tsunami de la crisi i la reformulaci¨® dels models comunicatius. No obstant aix¨°, el llibre cont¨¦, de vegades per conversi¨® impl¨ªcita a positiu, les pistes de la manera com millorar, de la manera com practicar m¨¦s satisfact¨°riament un ofici clau per a la salut democr¨¤tica de la societat. Recomanable, ¨°bviament, per als qui pensem que un periodisme de qualitat ¨¦s possible, per als consumidors d¡¯informaci¨® desperts i, en general, per a ordenar les intu?cions dels uns i dels altres.