Un gran festival de sales petites a Lleida

Potser cr¨¨iem que ja hav¨ªem vist tota mena de festivals, el format de moda pel que fa a la m¨²sica en directe. Doncs no, encara quedava almenys un model nou, que ahir va comen?ar les activitats de la seva nova edici¨®: el Lleida Live Sessions. Amb molts contactes amb la personalitat del Primavera Club, Xavi Manresa, promotor i organitzador del certamen, indica que ¡°aquest ¨¦s un festival de sales, on pren tota la import¨¤ncia la proximitat entre p¨²blic i artista i on la mida de les instal¡¤lacions i del tipus de concert tendeix a ser petita¡±. Aix¨ª doncs, el Lleida Live Sessions, que l¡¯any passat es va escampar per cinc sales de la ciutat, aquest any creix fins a les vuit ¡ªen tenia nou, per¨° finalment l¡¯esgl¨¦sia de Sant Mart¨ª no estar¨¤ disponible per q¨¹estions burocr¨¤tiques. Aquestes sales, que van d¡¯un aforament mitj¨¤ com les 800 persones que entren al Cotton Club, fins al petit aforament de La Casa de la Bomba, amb capacitat per a 40 persones, acullen una programaci¨® de bandes que, com diu Manresa, ¡°no s¨®n indies, concepte que mai m¡¯ha agradat, sin¨® m¨¦s aviat alternatives, en el sentit que s¨®n bandes que s¡¯ho fan a la seva mida, controlen la seva carrera i viuen en certa mesura al marge d¡¯una ind¨²stria que en realitat gaireb¨¦ no existeix per a bona part dels artistes que ara comencen¡±.

La intenci¨® del festival no ¨¦s nom¨¦s oferir als espectadors bona m¨²sica sense massificaci¨®, sin¨® tamb¨¦, i aquesta seria la segona pota del festival, ¡°desplegar una programaci¨® que pugui resultar interessant per als programadors d¡¯altres festivals que estiguin buscant artistes per als seus cartells¡±, diu Manresa. ?s d¡¯aquesta manera com el Lleida Live Sessions seria un h¨ªbrid entre un festival convencional adre?at nom¨¦s al p¨²blic, i un festival d¡¯ind¨²stria del perfil del Mercat de M¨²sica de Vic, certamen amb el qual Manresa estableix una difer¨¨ncia clau: ¡°El Mercat vol mobilitzar tota la ind¨²stria, discogr¨¤fica inclosa, mentre que nosaltres nom¨¦s anem cap als programadors dels festivals". La proporci¨® entre bandes nacionals i foranes ¨¦s aquest any del 80 a 20 favorable a les primeres, per¨° Manresa vol arribar en properes edicions a un equilibri entre 50 i 50.

La clau del festival seria que la que podr¨ªem considerar classe mitjana de la m¨²sica tingui una oferta articulada de cara a la contractaci¨®, que en els temps actuals se centra en grans noms amb un poder de convocat¨°ria contrastat: ¡°En efecte, la classe mitjana ha estat, tant en la m¨²sica com en la vida social, la gran perjudicada. Nom¨¦s pots trobar o grans noms o noms molt petits, i els del mig, la classe mitjana, s¡¯ha evaporat. Recuperar-la en la mesura del possible ¨¦s una de les nostres finalitats¡±. Quant a l¡¯estil, Manresa no t¨¦ prejudicis, i bandes de pop, rock, folk i electr¨°nica i conviuen en un cartell que agrupa 80 bandes i artistes, entre els quals figuren noms com Standstill, Iv¨¢n Ferreiro, Xoel Lopez, Maika Makovski, La Banda Municipal del Polo Norte, Bremen o L¡¯Hereu Escampa, entre d¡¯altres. El refor? de l¡¯apartat professional ¨¦s una altra de les potes del festival, que de tota manera t¨¦ com a caracter¨ªstica fonamental tornar el protagonisme a unes sales de concerts superades per la pot¨¨ncia competitiva dels festivals convencionals. Trobar un espai per als llocs on neix la m¨²sica en directe, les sales, ¨¦s la gran aposta.