Manga, la passi¨® pel Jap¨® del XXI

La paraula japonisme, com s¡¯ha pogut comprovar recentment amb l¡¯exposici¨® que CosmoCaixa va dedicar a Barcelona a aquest tema, designa la influ¨¨ncia que l¡¯art japon¨¨s del segle XIX, sobretot els famosos gravats ¡°del m¨®n flotant¡± ukiyo-e, va exercir sobre una generaci¨® d¡¯artistes europeus, sobretot francesos, impressionistes i modernistes. Manet, Toulouse-Lautrec, Degas, Renoir, Monet, Van Gogh o Gauguin es van sentir fascinats per les formes i composicions japoneses d¡¯Utamaro, Hokusai o Hiroshige, i una nova moda art¨ªstica inspirada en els temes nipons va envair Europa.

Gaireb¨¦ un segle i mig despr¨¦s, rebem una nova onada de japonisme. Tot i que en un grau una mica menor i un p¨¨l m¨¦s tard que els francesos, a Catalunya i Espanya la influ¨¨ncia nipona ¨¦s cada cop m¨¦s forta. La cuina japonesa, per exemple, triomfa i s¡¯est¨¦n, comencen a sorgir fusions, i t¨¨cniques seves s¡¯adopten a l¡¯alta cuina.

L¡¯intercanvi cultural creix, cada cop m¨¦s novel¡¤listes japonesos publiquen aqu¨ª, encap?alats per l¡¯inevitable Haruki Murakami, referent de la literatura moderna de nivell mundial, i seguits per altres escriptors contemporanis com Keigo Higashino o Ryu Murakami. El ventall va de consagrats com Shusaku Endo a acabats d¡¯arribar al m¨®n de les lletres, com Yu Nagashima. L¡¯atenci¨® ¨¦s tal que, fins i tot, s¡¯ha creat una editoral que, majorit¨¤riament, nom¨¦s edita autors japonesos (Quaterni).

Representacions de teatre japon¨¨s, cl¨¤ssic i modern, bunraku i noh, ja arriben amb una certa regularitat. Als cinemes, directors com Takeshi Kitano (L¡¯estiu de Kikujiro), Takashi Miike (Trucada perduda) i Hirokazu Kore-eda (Ning¨² sap) fascinen tant els cr¨ªtics com un reducte d¡¯aficionats cada cop m¨¦s gran, que ha convertit el Festival de Cinema de Sitges en un focus inexcusable del cinema oriental i en un eix vertebrador dels aficionats al tema.?

El nombre d¡¯estudiants de japon¨¨s i les escoles i acad¨¨mies on es pot estudiar aquest idioma no paren de cr¨¦ixer: des de poc m¨¦s de 1.500 estudiants el 1998 a m¨¦s de 4.000 el 2009 (¨²ltim any de qu¨¨ es tenen dades oficials). S¨®n xifres dels 43 centres p¨²blics i privats en qu¨¨ s¡¯imparteix japon¨¨s a Espanya, per¨° el nombre d¡¯estudiants informals de l¡¯idioma, que estudien b¨¦ pel seu compte, b¨¦ gr¨¤cies a classes particulars, ¨¦s presumiblement molt m¨¦s elevat, si fem cas de les vendes de la s¨¨rie de llibres did¨¤ctics Japon¨¨s en vinyetes (Norma Editorial), amb uns 50.000 exemplars venuts.

Inicis: anys setanta i s¨¨ries. Quin ¨¦s l¡¯origen d¡¯aquest nou japonisme? No es pot simplificar esmentant un sol factor, per¨° tot indica que el gran detonant ha estat la ind¨²stria del manga, l¡¯anime i el videojoc. Ja als anys setanta van comen?ar a arribar a la televisi¨® estatal les primeres s¨¨ries d¡¯animaci¨® de factura japonesa, como Meteoro, Mazinger Z o Comando G, seguides poc despr¨¦s per les recordad¨ªssimes Heidi, Marco o Candy Candy... Fins a arribar a la gran explosi¨® dels noranta, quan, coincidint amb l¡¯inici de les televisions privades, va arribar el gran desembarcament amb t¨ªtols com Campeones (Oliver y Benji), Caballeros del Zod¨ªaco (Saint Seiya), Ranma ?, Johnny y sus amigos (Kimagure Orange Road) i molts altres que han marcat tota una generaci¨®. I aix¨° a nivell estatal, perqu¨¨ a Catalunya TV-3 va apostar fortament, en la mateixa ¨¨poca, per l¡¯animaci¨® japonesa, tot contribuint a fer coneguts els personatges de s¨¨ries com Dr. Slump, Musculman, El gran Suixi (sic) o, ¨¦s clar, el gran referent i gran impulsor: Bola de drac.

Bola de drac, per la via audiovisual, va arribar a TV-3 el febrer de 1990 i Planeta deAgostini n¡¯inici¨¤ la publicaci¨® el 1992. Ell tot sol va provocar que, de sobte, un bon nombre de membres d¡¯aquella generaci¨® d¡¯entre 6 i 16 anys, que ara en tenen entre 25 i 35, se sent¨ªs atreta d¡¯alguna manera pel Jap¨®. Alguns, ¨¦s clar, es van oblidar d¡¯aquesta fascinaci¨® tan bon punt es van comen?ar a preocupar pels ex¨¤mens de la universitat; d¡¯altres han optat per cultivar-la i dedicar-s¡¯hi professionalment, estudiant l¡¯idioma, la cultura o b¨¦ aspectes tecnol¨°gics del Jap¨®. I finalment, molts han mantingut sempre latent un inter¨¨s pel Jap¨® i per Orient, discret per¨° evident.

Generaci¨® Bola de drac. L¡¯¨¨xit de Bola de drac, unit a d¡¯altres fen¨°mens posteriors, com Pok¨¦mon, Shin Chan o Doraemon, va contribuir a potenciar la ind¨²stria de l¡¯entreteniment japon¨¨s arreu del m¨®n, i productes relacionats amb aquelles s¨¨ries de televisi¨® que tant d¡¯¨¨xit tenien van comen?ar a apar¨¨ixer al mercat per respondre a la demanda d¡¯aquesta generaci¨® Bola de Drac, els primers representants dels japonistes del segle XXI.

Un dels productes m¨¦s evidents ¨¦s el manga, ¨¦s a dir, el c¨°mic japon¨¨s, ja que la gran majoria de s¨¨ries d¡¯animaci¨® tenen el seu origen precisament en c¨°mics. ?s l¨°gic, doncs, que les editorials espanyoles de c¨°mics s¡¯interessessin per editar aquells mangues, dels quals havien sorgit les s¨¨ries que tenien tant d¡¯¨¨xit.

Malgrat no ser el primer, el manga de Bola de drac va representar el veritable tret de sortida de l¡¯edici¨® de manga a Espanya, fins al punt que avui un de cada tres c¨°mics editats en aquest mercat ¨¦s d¡¯origen japon¨¨s.

Expansi¨®: Videojocs, rock... Un altre fenomen que ha contribu?t fortament a l¡¯extensi¨® d¡¯aquest nou japonisme ¨¦s la ind¨²stria del videojoc, dominada en els or¨ªgens per les marques japoneses Nintendo i Sega i, m¨¦s actualment, per la mateixa Nintendo, Sony (tamb¨¦ japonesa) i la nord-americana Xbox. El Jap¨® ha sigut sempre un gran pa¨ªs productor no nom¨¦s de consoles i altre hardware, sin¨® tamb¨¦ de software, faceta que tamb¨¦ ha contribu?t a generar noves onades de japonistes moderns gr¨¤cies a obres creades a l¡¯origen per al mercat japon¨¨s, com Space Invaders, Pacman, Mario Bros., Sonic, Zelda, Street Fighter, Final Fantasy, Dragon Quest o, recentment, les aventures de la s¨¨rie Tales of..., amb est¨¨tica totalment manga i que tanca el cercle de la relaci¨® tan estreta entre manga, anime i videojoc.

I no cal oblidar altres manifestacions com la musical, amb nombrosos fans del riqu¨ªssim pop i rock japon¨¨s, ni tampoc del camp de la moda, que cada vegada es fixa m¨¦s en les tend¨¨ncies que neixen i es desenvolupen al barri de Harajuku de T¨°quio, i que s¡¯estenen primer per l¡¯arxip¨¨lag japon¨¨s i despr¨¦s arreu del m¨®n.

Consolidaci¨®: cuina i gothic lolita. Les conseq¨¹¨¨ncies de tot aix¨°, avui a la nostra societat, es poden resumir en un sol espai global: el Sal¨® del Manga de Barcelona, gran mostrari de la cultura popular japonesa i del japonisme actual, una tend¨¨ncia que no para de cr¨¦ixer al nostre pa¨ªs i a tot Occident.

En el c¨°mic, la situaci¨® ¨¦s ben clara: si b¨¦ els or¨ªgens del manga se situen en el c¨°mic occidental, concretament a les vinyetes sat¨ªriques dels diaris anglesos i francesos del XIX i a les tires humor¨ªstiques dels anys deu i vint d¡¯aquests mateixos diaris, al Jap¨® el c¨°mic va evolucionar entre els anys quaranta i noranta de forma totalment aut¨°noma, amb escass¨ªssimes influ¨¨ncies externes.

En aquest proc¨¦s, va esdevenir un g¨¨nere de c¨°mic totalment diferenciat, tant en la forma (s¨¨ries de cad¨¨ncia setmanal, molt llargues, recopilades en diversos volums d¡¯unes 200 p¨¤gines cadascun...) com en l¡¯estil (en blanc i negre, l¨ªnies cin¨¨tiques abundants, ulls generalment grossos...), del c¨°mic que es feia a Occident. La irrupci¨® del manga a Occident els ¨²ltims 20 anys ha contribu?t precisament a un intercanvi i una fusi¨® d¡¯estils: el c¨°mic occidental s¡¯ha vist fortament influ?t pel manga, fins al punt que moltes t¨¨cniques i estils que abans nom¨¦s es veien al manga formen part actualment del c¨°mic d¡¯aqu¨ª, i que hi ha autors que creen els seus c¨°mics amb un estil totalment manga.

En l¡¯¨¤mbit de la cuina, els grans pioners del descobriment i utilitzaci¨® de la rica gastronomia japonesa, Ferran Adri¨¤ i Carme Ruscalleda, han donat pas tamb¨¦ a cuiners com Albert Raurich ¡ªdel Dos Palillos de Barcelona¡ª o Ricardo Sanz ¡ªdel Kabuki de Madrid¡ª com a grans exponents de la fusi¨® de la cuina tradicional catalana i espanyola amb la japonesa, i sens dubte s¡¯est¨¤ gestant en aquests moments una versi¨® catalanoespanyola de la famosa cuina de fusi¨® llatinoamericana nikkei.

En m¨²sica, aquest fenomen de fusi¨® no ¨¦s tan evident, pel fet que molts m¨²sics japonesos de pop i rock tenen tanta influ¨¨ncia de la m¨²sica occidental que, tret de l¡¯idioma en qu¨¨ canten, no es distingirien de la m¨²sica pop i rock creada a Occident. Tot i aix¨°, conjunts com Pizzicato Five als anys noranta, X Japan, L¡¯Arc en Ciel o Luna Sea als 2000, i fen¨°mens actuals com AKB 48, Kyary Pamyu Pamyu o la cantant virtual Hatsune Miku han creat una legi¨® de fans. Alguns d¡¯ells, com el grup catal¨¤ Mizu o l¡¯idol espanyola Ruki-chan, s¡¯aventuren a crear i interpretar m¨²sica segons els c¨¤nons japonesos, tant musicals com est¨¨tics.

Un tema, l¡¯est¨¨tic, que ¨¦s tot un m¨®n a part, ja que les trencadores tend¨¨ncies dels barris m¨¦s fashion de T¨°quio, com Harajuku, Shibuya o Daikanyama, generen molta atenci¨® a Occident, com ara la moda, curiosament ja gaireb¨¦ extingida al Jap¨®, de les gothic lolita, que consisteix a vestir-se, les noies, com si fossin pr¨¤cticament nines de porcellana de l¡¯¨¨poca victoriana.

Resultat: fusi¨® cultural? Cada persona t¨¦ la seva resposta del perqu¨¨ ha esclatat aquesta ebullici¨® per tot all¨° japon¨¨s; caldria buscar les principals raons ¨¤mbit per ¨¤mbit. En el cas del manga, clarament la diversitat de tem¨¤tiques i estils (no tot s¨®n superpoders, grans lluites i ulls grossos), per a tots els p¨²blics, des de l¡¯infantil fins al sexagenari, des del femen¨ª fins a l¡¯oficinista, i la possibilitat de desenvolupar hist¨°ries durant milers de p¨¤gines, entre molts altres factors, contribueix a captar l¡¯inter¨¨s de molta gent a qui no necess¨¤riament agrada l¡¯humor del c¨°mic espanyol de l¡¯Escola Bruguera, o les hist¨°ries dels superherois americans. Sense anar m¨¦s lluny, el manga ha contribu?t a recuperar per al c¨°mic el p¨²blic femen¨ª, que fa uns 20 anys havia deixat de llegir-ne i ara, gr¨¤cies a l¡¯anomenat sh?jo manga (manga per a noies), suposa un percentatge molt elevat dels lectors globals de c¨°mic.

En el cas de la gastronomia, ¨¦s evident que la diversitat de sabors i textures, aix¨ª com la delicadesa de les presentacions, l¡¯estricta selecci¨® de la mat¨¨ria primera i una merescuda fama de cuina ¡°saludable¡± han contribu?t al seu ¨¨xit.

Som al davant, per tant, d¡¯un fenomen incipient de fusi¨® cultural producte de la globalitzaci¨® i que t¨¦ el seu origen, s¨ª, en la generaci¨® Bola de Drac, la primera que va obrir els ulls a una forma diferent de veure el m¨®n i a una cultura tan llunyana i fascinant com la japonesa.

Marc Barnab¨¦ ¨¦s traductor del japon¨¨s i comissari de l¡¯exposici¨® Manga en joc.